Joan Antoni Domènech
28/19/2023

Com en tantes iniciatives nascudes a Reus sota l’impuls de la dinàmica empresarial, la de Reddis, societat d’assegurances mútues, és un exemple més de la força de la col·lectivitat empresarial bolcada en aquest cas cap a la protecció del treballador. De fet, una obligació legal, la que marcaria la coneguda com a ‘Ley Dato’ de l’any 1900, donaria pas a una necessitat que, a més de cobrir els preceptes legals, evitaria la sortida de capital local en concepte de primes d’assegurances.
En efecte, la ‘Ley Dato’, Ley de Accidentes de Trabajo y su Reglamento, definia la necessària protecció de la vida del treballador cap de família i l’oportuna substitució econòmica dels parents. El seu aspecte més destacable era que, en cas d’un accident laboral, la responsabilitat anava a càrrec de l’empresari, independentment de si havia succeït per culpa seva o no. Per a complir amb aquests objectius, l’octubre de 1922 naixeria Reddis (amb seu en el raval de Sant Pere, 47) la primera mútua d’aquest tipus a crear-se a les comarques de Tarragona. Convé apuntar que a Reus ja va haver-hi uns precedents amb continguts mutualistes com la Unió Patronal de Reus, creada a la fi del XIX, que establia convenis amb altres entitats representatives del teixit associatiu empresarial de la ciutat de Reus, com el Centre Industrial i Mercantil (1903), societat depenent de la Cambra de Comerç. El Centre Industrial I Mercantil (CIM) desenvolupava algunes tasques que l’ens cameral no podia atendre segons la normativa legal; el CIM donaria peu a la creació de Foment Industrial i Mercantil (1918).
Reddis, a més de la tasca mutualista, aprofitaria també la idea de retenir una considerable quantitat de capital en concepte de primes d’assegurances. Com hem apuntat en un altre lloc, la dècada dels vint a Reus és la seva autèntica edat d’or empresarial, amb la consolidació i naixement d’innombrables activitats empresarials i comercials. Un moment, doncs, propici per a llançar un gran projecte mutualista. Serà la figura de Joan Cachot Torroja (1887-1967) el gran impulsor de Reddis, a l’ésser en aquell moment secretari de la Cambra de Comerç i del Centre Industrial i Mercantil. De fet, els estatuts de la nova mútua seran redactats per la seva mà.
El primer president de Reddis serà Eduard Navàs, i el primer associat, el comerciant Antoni Correig i Clapés. De les inicials cent pòlisses, únicament una és de fora de Reus, concretament de Riudoms. Sabem per l’antiga comptabilitat que es conserva, que en 1927 Reddis té 312 socis i les primes recaptades aquell any van ser de 16.761 pessetes.
La mútua Reddis neix el 1922 amb la idea de cobrir unes necessitats legals, però aprofitaria també les possibilitats, en un moment d’eufòria empresarial local, d’evitar la sortida de capitals de Reus en concepte de primes d’assegurances.
En 1931, any en què es crea l’assegurança obligatòria d’accidents de treball, Reddis inicia la seva expansió per la comarca i inaugura el seu primer dispensari mèdic a la nova seu social (plaça del Prim, 6). En 1944 Reddis aixeca un nou edifici al raval Santa Anna, 40, que no serà inaugurat fins al 1949. I en 1978 la mútua es traslladarà a una nova seu, tres plantes de l’edifici situat en el número 107 del carrer del Roser. Reddis anirà obrint nombroses delegacions, fora de Catalunya també, al mateix temps que absorbia antigues mútues.
Una sèrie de disposicions legals seran aprofitades per revitalitzar l’antiga Reddis Compañía de Seguros y Reaseguros, una idea, la del rellançament, de Francesc Cailà Mestre (1929-2002), que dissenyarà també el procés d’expansió de l’asseguradora. A partir de 1966 seran dues activitats separades, la mútua i la companyia d’assegurances. Reddis Seguros, deslligada formalment de la mútua, iniciarà un ambiciós pla d’inversió, i en el seu millor any d’activitat la companyia arribaria a facturar 15.000 milions de pessetes. Paral·lelament, Cailà posarà en marxa una altra empresa, Reddis Assessorament i Servei, una gestoria que aprofitaria la xarxa de contactes. No obstant això, Reddis Seguros s’acabarà venent a la francesa Garantie Mutuelle des Fonctionnaires (GMF), companyia que buscava expandir-se a Espanya i que trobaria en Reddis una peça fonamental. El resultat de l’operació, mitjançant compensacions fixades per Francesc Cailà, crearà un capital de 1.000 milions de pessetes, import amb el qual es crearà la Fundació Privada Reddis.
La venda de la companyia asseguradora local es produïa en un moment de gran dificultat, perquè no havia pogut consolidar les expectatives de la gran expansió duta a terme en anys anteriors. La fi d’aquesta història es produeix en 1994, quan GMF vent els actius de Reddis, que encara seguia en el mercat com a marca, a la italiana Reale.
Tornem a la mútua Reddis. El mapa de les mútues de treball tendirà a la concentració, empesa per noves disposicions i per l’ànim dels diversos governs a reduir el sector i apostar per mútues de gran volum que puguin garantir els serveis. En aquesta dinàmica, el gener de 2007, el BOE publica l’autorització de la fusió de Reddis Unió Mutual i de Mútua d’Accidents de Treball de Tarragona (MATT). La nova entitat es denominarà Mútua Reddis-Matt. En 2008 se sumaran a aquesta integració les mútues Fimac (Barcelona) i Mupa (Lleida), constituint Activa Mútua 2008, amb seu a Reus. La nova entitat serà la número 8 en el rànquing de mútues espanyoles per volum. El desembre de 2022 Activa Mútua 2008 serà absorbida per la valenciana Umivale, creant finalment Umivale Activa. Una operació esquitxada de múltiples polèmiques i que, finalment, suposaria la perduda total de pes en la gestió que tenia l’antiga Activa Mútua 2008.