La Companyia d’Aragó

L’Aragó va ser una gran porta d’expansió comercial de Catalunya a partir de finals del XVIII

 

Els historiadors han pres a la Companyia d’Aragó com un model del qual van ser les companyies comercials catalanes i les seves xarxes mercantils en el segle XVIII; un fenomen que venia a concretar la gradual presència i ocupació del mercat espanyol per les empreses i mercaderies catalanes. En aquest cas, com a exemple ben documentat de la dimensió i creixement econòmic de Catalunya i la seva àrea d’influència mercantil. En l’època, un grup de comerciants catalans van establir, de manera individual o col·lectiva, una àmplia xarxa de relacions comercials a l’Aragó, amb la finalitat de, inicialment sobretot, fer-se amb l’arrendament de rendes agràries de grans patrimonis, i en paral·lel adquirir productes que després serien portats a Catalunya i posteriorment redistribuïts. Algunes d’aquestes companyies es van especialitzar en l’arrendament de rendes dels delmes i senyorials, a més de dedicar-se a la compra de llana, seda, animals, cereals i operacions de crèdit, així com la venda a l’Aragó de productes manufacturats catalans. Fins i tot van arribar a fer operacions de comerç exterior amb Amèrica.

L’exemple més destacat de totes aquestes empreses va ser la coneguda vulgarment com a Companyia d’Aragó, creada en 1777 a Osca sota el nom de Soler, Bosch, Figuerola y Cía., i amb un capital fundacional de més d’un milió de rals de billó. El cognom Soler obeeix a Maurici Soler, important comerciant reusenc a l’època, que tenia el centre de les seves activitats a Reus, i que, com la resta de socis en la Companyia d’Aragó comptava prèviament amb una certa experiència comercial en aquella regió. Al costat de Maurici Soler, els primers socis fundadors serien: els germans Anton i Josep Figuerola i Sala (Calaf), Isidre Bosch (Calaf) Tomàs Ignasi Soler (Manresa) i Josep Sagristà (Manresa). A aquests se sumarien posteriorment Francesc Cortadellas i el seu nebot Josep, de Calaf, que donarien major dimensió comercial i econòmica al grup inicial.

La Companyia, de la qual es conserven un centenar llarg de llibres comptables, es va crear fonamentalment per a canalitzar les rendes agràries aconseguides pels seus socis a l’Aragó cap als seus llocs d’origen a Catalunya. Els arrendaments de delmes, rendes senyorials i eclesiàstiques s’aconseguien mitjançant subhastes públiques. Tenien agents repartits per l’Aragó i també a Madrid per a fer els pagaments d’aquestes rendes. Alhora, comptaven amb una sèrie de factories en les quals canalitzaven les operacions de compravenda de gènere; a més de les de Catalunya, propietat dels seus socis, destinades a vendre grans i altres productes procedents d’Aragó, com a animals de càrrega o llana. En paral·lel, la Companyia també tindria un negoci de crèdit rural. Les seves ramificacions comercials es van estendre per tot el territori aragonès. Va disposar l’empresa d’una important destil·leria d’aiguardent a Calaf, que era alimentada pels excedents de vi dels socis, que funcionava quan el preu del vi no era rendible i no sortia a compte la seva exportació a través dels ports de Salou i Barcelona.

El reusenc Maurici Soler formarà part de la més important societat mercantil al segle XVIII dedicada a l’arrendament de finques i al tràfic de mercaderies entre Aragó i Catalunya.

Els fruits adquirits per l’entitat mercantil en les zones cerealistes aragoneses, es transporten, primer a Lleida i després cap a Reus. O bé, a través de l’Ebre, des de Mequinensa, fins a la llotja tortosina. Aquest tràfec coincideix, per una part, amb la intensificació —quasi de monocultiu— de la vinya de Catalunya i per l’altra, amb l’obertura del comerç americà amb el Principat.

El paper del reusenc Maurici Soler a la Companyia d’Aragó degué ser important. A més de ser soci fundador, Soler actuarà com a primer administrador o comptable de l’empresa des de la seva creació en 1777 fins a 1794, data en la qual la comptabilitat passa a les mans de Narcís Sardañons i Bergadà. No disposem de molta més informació de la vida i activitats de Soler, encara que sabem que els primers comptes de la societat mostren, per la seva precisió, que les portava una persona ja introduïda en aquest negoci: Soler coneixia bé els mecanismes de la vida econòmica comarcal, ja que ja treballava amb anterioritat a Osca amb la seva pròpia factoria.

Els esdeveniments de 1808 i posteriors van provocar la interrupció dels arrendaments de rendes agràries, que eren la base del negoci, la qual cosa va obligar al tancament de la Companyia, després de més d’un segle d’activitat. Amb una altra embranzida i filosofia, aquesta forma de treballar es reprendria decennis més tard, però aquell embrionari sistema creat per la Companyia d’Aragó no tornaria a donar-se. Posteriorment, mitjans del segle xix trobem alguns fabricants reusencs de tèxtils col·locant els seus productes a l’Aragó. Així, per exemple, Miquel Masias, Ramon Joval, Matías Vida, Pablo Segimón, Victoriano Camplá i Cia., Jaime Sadó Hnos i Cia., Fabril Cotonera i Francisco Colomer.

Et podria interessar:

impacte_firaReus_4
FiraReus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros al territori el 2024
caila
Tomàs Lleget i Cailà, metge i empresari
1737646389657
Unió Grup creix un 19,81% i tanca l’exercici amb 133 milions d’euros de facturació