Reus Espais Vius amplia l’àmbit d’actuació al raval Martí Folguera i l’entorn del Pallol
Reus Empresa 7/11/2022 El projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, que promou la regidoria d’Empresa i Ocupació, amplia el seu àmbit d’actuació al raval Martí Folguera i a l’entorn del Pallol, inclosa la plaça de la Puríssima Sang, el carreró del mateix nom i les Galeries Nou Centre. El nou àmbit d’actuació dona continuïtat a la primera fase d el projecte, constituïda pels ravals de Sant Pere i Robuster, amb la intenció de contribuir a generar un ampli eix comercial que connecti al sud amb el barri del Carrilet i al nord amb la raval de Santa Anna. La nova fase d’actuació de Reus Espais Vius incorpora inicialment 24 locals buits. Els propietaris d’aquests immobles s’han mostrat interessats en el projecte i han manifestat la seva voluntat d’adhesió. La distribució dels locals és la següent: 10 locals al raval Martí Folguera 1 local a la Plaça de Sang 9 locals a les Galeries Nou Centre 4 locals al raval del Pallol La majoria d’aquests espais comercials es troben en bon estat de conservació i tenen dimensions entre els 70 i el 120 m2. Els locals de les Galeries Nou Centre són de 40, 60 i 90 m2, estan equipats i en molt bon estat. Cal destacar, que ja hi ha 16 persones emprenedores amb projectes en fase inicial d’assessorament, amb un model de negoci que encaixa en el projecte, que estarien interessades en ubicar-s’hi. Ajuts i acompanyament L’actual línia d’ajuts per a l’obertura de nous negocis de triple impacte que estava oberta fins el 30 de novembre de 2022 s’ha prorrogat sis mesos més. La subvenció està dirigida a les persones emprenedores que apostin per obrir un nou negoci d’impacte social i mediambiental positiu als locals buits de tot l’eix que contempla el projecte, incloent-hi la primera fase (ravals Sant Pere i Robuster) i la nova fase (Pallol, raval Martí Folguera). Es manté la dotació econòmica del projecte (250.000 euros) fins que s’exhaureixi i es finançarà fins el 50% de la inversió en el negoci amb un topall de 20.000 euros. Els ajuts no són només econòmics, també inclouen un programa d’assessorament i acompanyament a les persones emprenedores que apostin per obrir els seus negocis en aquest eix comercial.
Gerard Pagès: «Si no se soluciona el problema amb el preu de l’energia, moltes empreses abaixaran la persiana aviat»
Joel Medina 7/11/2022 Gerard Pagès és el president de PIMEC Baix Camp, una delegació que fou inaugurada l’any 2007 i que actualment aplega gairebé 900 empreses. D’aquestes, més de 200 són associats directes, la meitat dels quals són microempreses. La resta s’agrupen mitjançant gremis. Després de la crisi de la Covid-19, la problemàtica amb el preu de les matèries primeres i, sobretot, amb el cost de l’energia, representa un nou obstacle per a les petites i mitjanes empreses del territori. El gener de 2022 va assumir la presidència de PIMEC Baix Camp, quins han estat els projectes que s’han tirat endavant? Jo ja estava a la junta directiva amb l’antic president, José María Caballero, que ara continua de vicepresident. És una línia bastant continuista perquè realment no hi ha hagut cap dels objectius que portem des de PIMEC que s’hagi arrodonit. Per la Covid-19? En part, sí. Però també perquè són línies a llarg termini. Treballem en tres eixos. El primer és impulsar i promocionar l’aeroport de Reus. Tenim una infraestructura de primer nivell que està infravalorada i infrautilitzada, i nosaltres volem que se li doni la importància que ha de tenir. El segon és l’estació intermodal. Amb la intermodal, en 30 minuts et plantes a Barcelona. A partir d’aquí, podríem resoldre una gran problemàtica a la qual ens estem enfrontant: que el talent marxa del territori. El tercer punt és el projecte de Hard Rock. Des de PIMEC li donem suport. Fins a quin punt ens farà créixer el Hard Rock? Jo crec que seria beneficiós per a moltes pimes. I, a més, impulsaria l’aeroport i el port perquè vindria un turisme diferent del que tenim. Tal com està plantejat, el tipus de públic que es preveu no és com la majoria del que tenim avui en dia. Per tant, atrauria un turisme d’un nivell un pèl més alt, que això també seria positiu per a la comarca. Fa uns dies s’anunciava que el projecte compta amb un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica. Els alcaldes de Vila-seca i Salou van treure ferro a l’assumpte. Com ho veuen? Sembla que cada cop que ja està tot preparat per començar surt quelcom nou. Sempre alguna problemàtica. No podem anar jugant amb això perquè des de Hard Rock ja han dit que la paciència se’ls està esgotant. Hem de fer tot el que sigui possible per no trobar-nos amb més impediments. Les administracions locals, que són les que realment veuen el benefici que tot això té, diuen que ells ho volen tirar endavant, però que des de Barcelona sempre surt alguna pega. Pel que fa a importacions i exportacions, en general, els productes surten i entren amb fluïdesa? Al Port s’ha fet la feina molt bé, fins al punt que es preveu que, amb un seguit d’actuacions que s’hi han de dur a terme, en els pròxims anys passi a ser el quart més important de tot l’Estat. Quant a l’Aeroport, creiem que està infrautilitzat en totes les formes, pel que fa als passatgers però també per a les mercaderies. La gent ja no pensa en l’aeroport de Reus ni per importar ni per exportar. La Taula de l’Aeroport ho pot solucionar? Moltes vegades ho hem estat parlant amb el director de l’Aeroport, Juan Crespo. Tenim un camp de joc perfecte. Des de la taula de l’aeroport, juntament amb la Cambra, vam proposar que hi hagués un vol regular entre Reus i les Canàries, i no ha durat ni un any. La companyia ha marxat. Ha anat a Múrcia perquè se li donaven més diners i això és voluntat política. Nosaltres creiem que des de la Diputació de Tarragona no s’està apostant del tot per l’Aeroport. Això passa perquè realment no s’hi veu potencial o perquè no és una prioritat? No ho sabria dir. Nosaltres ho hem parlat amb la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló, i amb el president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena. Des d’Aena, la voluntat hi és, per això es van gastar els diners. El problema el tenim aquí. No sé si és només per part de les institucions de la demarcació o també de la Generalitat. L’equipament està perfecte, no caldria ni fer cap inversió. Només fan falta ganes. Quin diria que és l’estat actual de la petita i mitjana empresa al territori? La veritat és que la situació és bastant generalitzada a tot Catalunya. Hi ha una dificultat molt gran i és l’encariment del preu de l’energia. El de les matèries primeres ja s’està normalitzant una mica. És cert que fa uns mesos va haver-hi qüestions amb els preus dels transports marítims, però això també es va estabilitzant. El que no s’estabilitza, com comenteu, és el de l’energia… Des de PIMEC es va fer un informe que deia que, a Catalunya, un 25% d’empreses corren un risc molt seriós de veure afectada la seva viabilitat econòmica a causa d’això. Fins al punt d’arribar a abaixar la persiana? Sí. I això, si no se soluciona, s’anirà veient al primer trimestre de 2023. És una dada generalitzada i, per tant, que es podria extrapolar al Camp de Tarragona. La rebaixa de l’IVA del gas del 21% al 5% i el límit al preu del gas ha suposat alguna millora? Que pugin o baixin l’IVA no afecta gaire a les empreses, ja que no representa un cost. El que és un problema és el que s’ha fet per mantenir el preu. I ho és perquè l’anomenada “excepció ibèrica”, el topall fixat per l’Estat en el preu del gas que es fa servir a les centrals tèrmiques per produir electricitat, té un cost que assumeixen les persones consumidores en la seva factura de la llum. Tot i l’extra, el preu final hauria de sortir a compte, però estem veient que no. En conseqüència, hi ha empreses que paguen tres vegades més per aquest nou concepte que s’ha inclòs en la factura. Un dels aspectes en què més hem treballat és en el
Una urbanització a l’americana
Joan Antoni Domènech 3/11/2022 El 1991, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugurà el Club de Golf Reus Aigüesverds. Tres anys abans, el 1988, Antonio Quinteiro i Paco Llevat inicien el que ha de convertir-se en un projecte de referència en el sector i per a la ciutat. Compren l’antic Mas Guardià en la partida Aigüesverds, pràcticament en runes. Una casa i un parc que seguia el model indià de principis del segle XX. Amb aquesta base, busquen adquirir un total de 45 hectàrees per a construir un camp de golf i 15 hectàrees més per a una futura urbanització. Volen implementar a Reus un model americà d’èxit. Antonio Quinteiro és llavors un empresari d’èxit, molt actiu en diversos fronts, empresarials i socials, amb una gran capacitat per a emprendre projectes. Per la seva banda, Paco Llevat, exalcalde de Reus, havia acumulat experiència com a promotor en urbanitzacions molt conegudes, com la Pineda a Reus o el castell de Salou. El juny de 1989 es posen en marxa els primers nou forats del camp de golf, i a l’any següent es completa el camp de 18 forats i es reforma la casa club. Amb el Club en marxa, els accionistes decideixen emprendre el salt per a crear la urbanització. No obstant això, Quinteiro i Llevat no poden escometre la inversió en solitari, per la qual cosa recorren a l’entrada de nous inversors, encara que Antonio Quinterio continuaria sent l’accionista de referència. Així i tot, el projecte s’enfronta a greus dificultats econòmiques. De manera que a la fi de 1994, els principals bancs creditors, Banc de Crèdit Agrícola i La Caixa, estan a punt d’executar els seus préstecs. És llavors quan els accionistes arriben a un acord amb la plataforma d’inversió Med Resorts, comandada per Jordi Robinat i l’empresari estatunidenc David Stein, que entren com a inversors amb capital propi i de fons americans. L’operació es duu a terme mitjançant reduccions i ampliacions de capital consecutives, quedant finalment els nous accionistes amb un terç de l’empresa, i les dues restants parts, en proporció, quedarien en mans dels accionistes inicials i d’una patrimonial d’una de les branques de la família Pont. El primer president de la societat promotora és Ramon Pont Amenós. El 1988, Antonio Quinteiro i Paco Llevat inicien el que ha de convertir-se en un projecte de referència en el sector i per a la ciutat. Compren l’antic Mas Guardià a la partida Aigüesverds Robinat i Stein modifiquen la idea inicial de disseny de la urbanització. Contracten el despatx d’arquitectes estatunidenc Sasaki, que planifica el projecte d’urbanització. El 21 de març de 1996 es posa la primera pedra del que es construirà en tres fases. Les dues primeres sumen 200 cases entre els conceptes de viles, torres i cases adossades, i el 2004 s’afegeix una tercera fase de 158 habitatges, que es ven íntegrament en tres anys. Més enllà dels conceptes de disseny, la nova urbanització comptarà amb serveis a mesura, consergeria 24 hores, recollida diària d’escombraries, etc. En paral·lel, Med Group pren una participació del 50% al Golf Bonmont de Mont-roig, propietat de la família suïssa Lavanchy, on intenten desenvolupar una promoció urbanística també amb accents diferenciadors en el disseny. Una vegada conclòs el projecte d’urbanització en Aigüesverds, que denominarien Les Palmeres d’Aigüesverds, Med Group es desfà del gran actiu que els queda: el camp de golf. El 2008 la societat Golf Aigüesverds SA és venuda per prop de quatre milions d’euros a l’empresari lleidatà Miquel Agustí. Anys més tard, la companyia passaria pels jutjats en fase de liquidació, entrant en concurs de creditors el 2015, fins que el 2020 Felip Giménez juntament d’uns pocs accionistes més adquireixen el Club, per prop d’un milió d’euros, que passaria a denominar-se a partir de llavors Gaudí Golf Club.
L’Ajuntament fa efectiva la compra de la nau a l’avinguda del Carrilet per construir-hi el nou Mercat del Carrilet
Reus Empresa 3/11/2022 El consell d’administració de Reus Mobilitat i Serveis va informar ahir, 2 de novembre, de l’operació de compra de la nau ubicada a l’avinguda del Carrilet, 20, amb l’objectiu de construir-hi el nou Mercat del Carrilet. La signatura del contracte de compra-venda es va fer el passat 28 d’octubre per un import de 850.000 euros. La compra d’aquesta nau permetrà mantenir l’activitat de mercat a la zona del Carrilet i el nou emplaçament millorarà l’atractiu comercial del mercat. La nau està situada a l’avinguda del Carrilet, en una zona molt cèntrica i en la mateixa zona d’influència de l’actual Mercat del Carrilet. S’ha valorat que l’entorn de l’edifici és favorable per una ubicació comercial ja que es troba situat al centre del barri del Carrilet i la nau està situada a tocar de l’aparcament subterrani Carrilet. Tanmateix, per les seves característiques, l’edifici compleix amb les característiques idònies per poder desenvolupar l’activitat de mercat municipal: 2.074 m2 construïts i 1.873 m2 útils per a espai de venda i una superfície semblant a la de les actuals instal·lacions del mercat. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, considera que «amb l’operació de compra de la nau seguim endavant en el compromís de mantenir l’activitat de mercat i venda de producte fresc a l’entorn del Carrilet amb un nou emplaçament què, per les seves característiques, millorarà considerablement el seu atractiu comercial». A partir d’ara, Reus Mobilitat i Serveis podrà començarà a redactar el projecte arquitectònic i iniciar la comercialització dels espais de l’equipament.