Reus Empresa

Gerard Pagès: «Si no se soluciona el problema amb el preu de l’energia, moltes empreses abaixaran la persiana aviat»

Joel Medina
7/11/2022

Gerard Pagès és el president de PIMEC Baix Camp, una delegació que fou inaugurada l’any 2007 i que actualment aplega gairebé 900 empreses. D’aquestes, més de 200 són associats directes, la meitat dels quals són microempreses. La resta s’agrupen mitjançant gremis. Després de la crisi de la Covid-19, la problemàtica amb el preu de les matèries primeres i, sobretot, amb el cost de l’energia, representa un nou obstacle per a les petites i mitjanes empreses del territori.

Gerard Pagès és el president de PIMEC Baix Camp.

 

El gener de 2022 va assumir la presidència de PIMEC Baix Camp, quins han estat els projectes que s’han tirat endavant?

Jo ja estava a la junta directiva amb l’antic president, José María Caballero, que ara continua de vicepresident. És una línia bastant continuista perquè realment no hi ha hagut cap dels objectius que portem des de PIMEC que s’hagi arrodonit.

Per la Covid-19?

En part, sí. Però també perquè són línies a llarg termini. Treballem en tres eixos. El primer és impulsar i promocionar l’aeroport de Reus. Tenim una infraestructura de primer nivell que està infravalorada i infrautilitzada, i nosaltres volem que se li doni la importància que ha de tenir. El segon és l’estació intermodal. Amb la intermodal, en 30 minuts et plantes a Barcelona. A partir d’aquí, podríem resoldre una gran problemàtica a la qual ens estem enfrontant: que el talent marxa del territori. El tercer punt és el projecte de Hard Rock. Des de PIMEC li donem suport.

Fins a quin punt ens farà créixer el Hard Rock?

Jo crec que seria beneficiós per a moltes pimes. I, a més, impulsaria l’aeroport i el port perquè vindria un turisme diferent del que tenim. Tal com està plantejat, el tipus de públic que es preveu no és com la majoria del que tenim avui en dia. Per tant, atrauria un turisme d’un nivell un pèl més alt, que això també seria positiu per a la comarca.

Fa uns dies s’anunciava que el projecte compta amb un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica. Els alcaldes de Vila-seca i Salou van treure ferro a l’assumpte. Com ho veuen?

Sembla que cada cop que ja està tot preparat per començar surt quelcom nou. Sempre alguna problemàtica. No podem anar jugant amb això perquè des de Hard Rock ja han dit que la paciència se’ls està esgotant. Hem de fer tot el que sigui possible per no trobar-nos amb més impediments. Les administracions locals, que són les que realment veuen el benefici que tot això té, diuen que ells ho volen tirar endavant, però que des de Barcelona sempre surt alguna pega.

Pel que fa a importacions i exportacions, en general, els productes surten i entren amb fluïdesa?

Al Port s’ha fet la feina molt bé, fins al punt que es preveu que, amb un seguit d’actuacions que s’hi han de dur a terme, en els pròxims anys passi a ser el quart més important de tot l’Estat. Quant a l’Aeroport, creiem que està infrautilitzat en totes les formes, pel que fa als passatgers però també per a les mercaderies. La gent ja no pensa en l’aeroport de Reus ni per importar ni per exportar.

La Taula de l’Aeroport ho pot solucionar?

Moltes vegades ho hem estat parlant amb el director de l’Aeroport, Juan Crespo. Tenim un camp de joc perfecte. Des de la taula de l’aeroport, juntament amb la Cambra, vam proposar que hi hagués un vol regular entre Reus i les Canàries, i no ha durat ni un any. La companyia ha marxat. Ha anat a Múrcia perquè se li donaven més diners i això és voluntat política. Nosaltres creiem que des de la Diputació de Tarragona no s’està apostant del tot per l’Aeroport.

Això passa perquè realment no s’hi veu potencial o perquè no és una prioritat?

No ho sabria dir. Nosaltres ho hem parlat amb la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló, i amb el president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena. Des d’Aena, la voluntat hi és, per això es van gastar els diners. El problema el tenim aquí. No sé si és només per part de les institucions de la demarcació o també de la Generalitat. L’equipament està perfecte, no caldria ni fer cap inversió. Només fan falta ganes.

Quin diria que és l’estat actual de la petita i mitjana empresa al territori?

La veritat és que la situació és bastant generalitzada a tot Catalunya. Hi ha una dificultat molt gran i és l’encariment del preu de l’energia. El de les matèries primeres ja s’està normalitzant una mica. És cert que fa uns mesos va haver-hi qüestions amb els preus dels transports marítims, però això també es va estabilitzant.

El que no s’estabilitza, com comenteu, és el de l’energia…

Des de PIMEC es va fer un informe que deia que, a Catalunya, un 25% d’empreses corren un risc molt seriós de veure afectada la seva viabilitat econòmica a causa d’això.

Fins al punt d’arribar a abaixar la persiana?

Sí. I això, si no se soluciona, s’anirà veient al primer trimestre de 2023. És una dada generalitzada i, per tant, que es podria extrapolar al Camp de Tarragona.

La rebaixa de l’IVA del gas del 21% al 5% i el límit al preu del gas ha suposat alguna millora?

Que pugin o baixin l’IVA no afecta gaire a les empreses, ja que no representa un cost. El que és un problema és el que s’ha fet per mantenir el preu. I ho és perquè l’anomenada “excepció ibèrica”, el topall fixat per l’Estat en el preu del gas que es fa servir a les centrals tèrmiques per produir electricitat, té un cost que assumeixen les persones consumidores en la seva factura de la llum. Tot i l’extra, el preu final hauria de sortir a compte, però estem veient que no. En conseqüència, hi ha empreses que paguen tres vegades més per aquest nou concepte que s’ha inclòs en la factura.

Un dels aspectes en què més hem treballat és en el fet de descentralitzar-nos de Reus i apropar-nos a altres municipis de la comarca.

Com poden fer front a això les empreses?

Una pime amb pèrdues pot aguantar un any, però dos ja és més complicat. Si de cara al 2023 tot continua igual, hi ha empreses que es plantejaran el seu futur. Hauran de reduir la seva producció amb tancaments parcials i això pot provocar acomiadaments.

Ho heu parlat?

Sí, no sabem quan s’acabarà tot això. I és una taxa més, un impost més a una de les factures de tota la Unió Europea que té més conceptes que són impostos i que no tenen res a veure amb el consum. Però al final, amb el dèficit tan greu que hi ha a Espanya, a les èpoques d’inflació és quan més diners es recapten. Per tant, si no hi ha voluntat política, no veiem una solució a curt termini.

Quants llocs de treball estan en perill a causa d’aquesta crisi?

Segons l’estudi que s’ha fet a tot Catalunya, n’hi ha 480.000 en perill. A la demarcació de Tarragona, les dades serien proporcionals.

Què us traslladen els empresaris del Baix Camp amb tota aquesta situació?

A banda de la problemàtica de l’energia, les empreses demanen formació.

Falta mà d’obra?

Sí, hi ha nivells d’FP que no es troben.

Des de PIMEC esteu incidint molt en l’FP Dual. És quelcom que funciona?

Està tenint un molt bon funcionament. A Reus, però, vam tenir una problemàtica. Nosaltres ens preguntàvem com podrien anar els alumnes a segons quins polígons on no arriba el transport públic, ja que molts encara no tenen edat per conduir. Vam traslladar-ho a l’Ajuntament i ja hi estan buscant una solució. Però totes les empreses que treballen amb el programa d’FP Dual estan satisfetes. On sí que incideixen els empresaris és en el tema de l’escola i els horaris.

En quin sentit?

Veuen poca cultura de l’esforç. Si resulta que l’horari lectiu dels instituts és només als matins, els estudiants s’hi acostumen, i quan entren al mercat laboral i reben ofertes per treballar a la tarda, no tenen el costum. A banda, ens traslladen que no es destaquen prou els beneficis de ser empresari i el que això aporta a la societat. Hi ha aquesta mala fama que els tots empresaris defrauden i exploten els treballadors. És com tot, no tothom és igual, per això es vol canviar aquesta imatge.

En els darrers mesos està havent-hi reclamacions per part de treballadors d’algunes empreses per equiparar els salaris a l’IPC.

Estem d’acord amb el fet que els treballadors estiguin ben pagats i que els salaris s’incrementin, però que no es lliguin amb l’IPC, sinó amb la productivitat.

Segons l’anuari de la pime catalana 2022, l’any 2020 (del que es recullen dades), la productivitat a la demarcació va baixar un 8,1%, situant-se en una mitjana de 41.715 euros per empleat. S’està recuperant, ara?

Espanya és un dels països de la UE on la productivitat és més baixa. Les dades estan en procés de recuperació, però ara la competència ja és a l’estranger, per això creiem que és important que els augments de sous es facin d’aquesta manera, per no quedar-nos enrere respecte a la resta.

És fàcil, però, ser empresari a Catalunya?

Som la comunitat on hi ha més dificultats per crear una empresa. Tenim un problema administratiu. Hi ha moltes traves i, per això, moltes estan marxant de Catalunya, o si estan a prop de l’Aragó, ja creen l’empresa allà. I no és per qüestions econòmiques, sinó per les dificultats burocràtiques.

On també hi ha traves burocràtiques és als Next Generation. Fins i tot, les empreses s’hi han de presentar en consorcis. S’estan desaprofitant diners?

És així, jo soc part interessada en això perquè la meva empresa, Àliter Group, s’ha emportat 900.000 euros dels 1,2 milions de Next Generation que han anat a pimes de Tarragona en el període 2021-2022. Però, per què ens els vam emportar? Perquè feia molt de temps que hi anàvem darrere i perquè vam anar en consorci amb diverses empreses. Si una pime va sola, és molt difícil que pugui optar als fons.

El programa que ha tingut molt bona rebuda és el Kit Digital. El futur passa, tant sí com no, per la digitalització?

Sí. Una empresa ja no pot pensar si es digitalitza o no, ha de fer-ho. Tot el que siguin fons perquè tot aquest procés s’acceleri, serà positiu. El que passa és que l’import va limitat al nombre de treballadors, i tampoc creiem que hagi de ser així, ja que les necessitats no només van en funció dels treballadors que tinguis. Els imports s’haurien d’haver homogeneïtzat una miqueta més a l’alça.

Com a PIMEC Baix Camp, què creieu que heu millorat en aquests darrers mesos?

Un dels aspectes en què més hem treballat és en el fet de descentralitzar-nos de Reus i apropar-nos a altres municipis de la comarca. Com ho hem fet? Doncs les reunions de junta i els actes els estem fent fora. Hem anat a Cambrils, a Riudoms… I el que volem fer és continuar movent-nos.

I, a partir d’ara, quin és el full de ruta?

Seguir en aquesta línia i, també, fer que les administracions vegin que incrementar els impostos a les empreses no és bo. No és bo perquè, sumat a la qüestió de l’energia, s’estan apujant els tipus d’interès i, en conseqüència, s’incrementa el preu de l’endeutament, que ja estava prou complicat a causa de la crisi del coronavirus.

Si s’apugen els costos de finançament, pot caure la rendibilitat financera.

I per això és que volem que, des de l’Estat, es flexibilitzi la tornada dels crèdits ICO que es van concedir. I, bàsicament, volem continuar treballant en els tres punts que per a nosaltres són clau: el problema amb l’aeroport de Reus, l’estació intermodal i el projecte del Hard Rock.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa