Oliva Motor lidera el mercat de vehicles premium a Perpinyà amb un creixement del 40% en facturació
Reus Empresa 28/03/2025 Oliva Motor celebra el seu segon aniversari a França convertint-se en un dels principals actors del sector de vehicles premium a Perpinyà. Des de l’adquisició, al gener de 2023, de la concessió BMW i MINI Garage Alart, la companyia ha experimentat un creixement destacat, amb una facturació de 45 milions d’euros, un 40% més que abans de la compra. Aquest creixement es reflecteix en un augment de vendes, superant les 1.000 unitats anuals de vehicles nous i d’ocasió, així com en un notable augment de la quota de vehicles elèctrics, que ja representen el 23% de les vendes de BMW i el 46% de les de MINI, superant la mitjana del mercat. Amb més de 50 treballadors a la regió, Oliva Motor no només s’ha centrat en l’expansió del negoci, sinó també en la seva integració a la comunitat local, establint-se com a patrocinador dels clubs de rugbi més importants de la zona: els Dragons Catalans i l’USAP. Santi Oliva Gorria, gerent de l’empresa, ha expressat el seu entusiasme pel creixement obtingut, destacant que «França és un mercat gran i madur, amb certs desafiaments, però estem molt contents de l’acceptació que hem obtingut i volem continuar creixent». Oliva Motor continua amb la seva estratègia d’internacionalització, consolidant-se com a referent en el mercat automobilístic francès.
Les primeres marques registrades
Joan Antoni Domènech 31/03/2025 Encara que amb antecedents molt diversos i unes primeres certificacions que es remunten al segle XVI, el que seria pròpiament una oficina de marques i patents no neix a Espanya fins al 1886, quan es crea el Boletín Oficial de la Propiedad intelectual e industrial (BOP). Aquest organisme recollirà totes les demandes de registres de marques, patents i també de la propietat intel·lectual, així com les decisions respecte a la seva viabilitat legal. Hem de tenir en compte que, respecte al registre de marques, la tramitació era realment senzilla, donat que una breu descripció, i, en el millor dels casos, acompanyada d’un dibuix o anagrama, era suficient per tramitar l’expedient. Encara que no sempre s’obtenia un dictamen favorable, ja que el BOP podia denegar el registre, per defectes de forma o semblances amb altres marques establertes o denominacions que feien referència a noms geogràfics molt coneguts, per exemple. A l’apartat industrial, òbviament, el tràmit era més complex, per la necessitat d’aportar especificacions tècniques dels invents, no poques vegades de certa complexitat. I com succeïa en el registre d’empreses a l’època, l’obligatorietat de certificar administrativament una marca no existia. Quan es feia, tant el cas de les marques com de les denominacions empresarials, era perquè la seva dimensió i presència al mercat, requeria una certificació oficial, que venia a donar una certa garantia. El primer registre de marca provenint de Reus del qual tenim notícia és el que va fer el 1887 Josep Maria Farrats i Homdedeu com a representant de la companyia La Fabril Algodonera. El registre es referia a una marca per distingir gèneres de cotó, que li serà denegada el mateix any. La marca presentava la figura d’Hèrcules amb una pell de lió que li cobria el cap i les espatlles. La Fabril Algodonera, creada el 1853, va heretar els actius de la cotonera més important que va haver-hi a Reus, Macià, Prat y Cia. Al mateix any, 1887, Pere Fonts Llauradó registrarà la marca de xocolata La Universal, que també li serà denegada, segurament per fer referència a un nom irregistrable. En l’àmbit de les patents, també el 1887, Pau Amiel Naudallo, registra una patent d’invenció d’un rellotge de torre denominat ‘Reloj universal económico‘, del que desconeixem més detalls. Salvador Simón Ballester, per la seva part, gerent de la societat Roca, Simón, Oliva y Cía, registra una premsa o ballesta. Enric Murià Gallart patentà un sistema de perfeccionament introduït als aparells cafeters. El 1888 Joan Murià Gallart registrarà una marca per a distingir objectes de llauna. Ramon Sardà Monseny, ho farà amb una marca de vins generosos: la marca descriu una au Fènix i un requadre amb les inicials ‘R.S.‘. Pere Fonts demana una marca per a distingir xocolates, de la qual no tenim més dades. En 1889 li arribarà el torn de nou a l’empresa Roca, Simón, Oliva y Cía amb una patent d’un aparell polvoritzador sistema Cantasini, segons diu el registre. Josep Pàmies Gassol, registra el 1890 un aparell polvoritzador de líquids per les vinyes. I novament Pau Amiel i Naudello, ho fa amb un mecanisme per la verema denominat ‘aparato estrujador de uva‘. La companyia Hernández Puig presenta un procediment mecànic de fabricació de teixit, vel de llana o llana i seda amb sanefa o sense ella. Els empresaris Trifón Bol i Francesc Baremps, també el 1890, presenten un ‘procediment mecànic per al pastat complet de les farines mitjançant l’operació del pastat i cilindratge verificat en convenients aparells’. El 1892, Anatolio Claudo registra la marca de vins Catalán, que li denegaran posteriorment per ser una denominació genèrica. Emili Rotenda de Nicolau, sol·licita el 1893 patentar un ‘procediment per evitar les desgràcies en els ports de mar i rius durant els banys’. No hem pogut esbrinar en què consistia la idea, de segur original. El 1896, Antoni Vallès i Curt registra un aparell denominat ‘Inmarcable Vallés‘. Pau Josep Pons, presenta un ‘procediment industrial de tintar a dos o més colors, fils de cotó’. Joan Savall, demana una marca d’adobats, amb un disseny d’un anagrama. Esteban Segimón Freixa, dues marques de color per a la indústria tèxtil. Eduard Gabarró Saludes, la marca ‘El reloj‘ de paper de fumar; la primera que tenim notícia a Reus de fabricants en aquest sector, encara que posteriorment serà denegada. Les primeres marques i patents registrades per reusencs van iniciar-se el 1887, quan a Espanya es posa en marxa un registre especialitzat. Fins a finals de segle XIX es van obrir prop d’una trentena d’expedients amb marques locals. El 1897 Juan Grau y Cía, S. en C., registra el nom de la seva fàbrica de farines. Ramon Bonet ho farà amb una patent de cordons. Joan Vilella i Estivill, en representació de Sociedad Vilella y Cía, registra un procediment per a la fabricació de rajoles, llosetes i tota classe d’objectes de vidre, que ampliarà en 1898 amb un procediment de fabricació de peces de vidre buit per mitjà de màquines bufadores. El 1892 Joan Vilella i Estivill havia aixecat amb el seu pare, Joan Vilella i Llauradó, una fàbrica de vidres a Barcelona, de la qual naixeria un autèntic imperi del sector. Els Vilella es convertirien en el major productor estatal de vidre buit: ampolles i bombones destinades als productors de vins, aigües i altres begudes. Amb la incorporació de les rajoles de vidre —que ampliaran amb patents de gran format a principis del segle XX—, els Vilella lideraran també un mercat incipient, el de peces de vidre per a la construcció i ornamentació d’estructures arquitectòniques. L’industrial tèxtil Ramon Bonet, suma en 1898 la marca El Barco, de cotó per a mitges. El 1899, Ramon Bonet oficialitza diverses marques de manufactura de cotó: El Herrero, La Corona, El Reloj, La Mariposa. Finalment, el 1899, Joan Gili presenta una marca de licors i anisats, i Joan Abelló, una d’olis refinats amb l’anagrama JA. El nou segle assenyalarà l’eclosió dels registres, tant de marques com d’empreses, que volien així —tot i la no obligatorietat— oficialitzar el seu
Aigües de Reus construirà una planta potabilitzadora dels pous del polígon Agro-Reus
Reus Empresa 27/03/2025 Aigües de Reus té ara mateix en exposició pública el projecte de construcció d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) per a l’eliminació de nitrats i al tres contaminants dels pous del polígon Agro-Reus. El projecte, en la línia de recuperació i aprofitament de l’aigua de proximitat, compta ara amb l’aprovació inicial per part de l’Ajuntament i, un cop superat el període d’exposició pública, entraria en fase d’aprovació definitiva i, finalment, de licitació i execució. Aigües de Reus compta al polígon Agro-Reus amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable, que discorre en paral·lel a la xarxa convencional d’abastament d’aigua. Aquesta aigua no apta per a ús de boca ja s’utilitza de fa temps en usos estrictament municipals, i també està a disposició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual. Aquesta xarxa de distribució paral·lela s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus, amb una presència de nitrats i altres contaminants superior al màxim establert per llei i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. És per això que aquesta aigua es destina habitualment a finalitats molt específiques, com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram. Aquesta aigua també s’usa en la neteja dels vehicles municipals i en el reg d’espais públics i d’horts urbans. El projecte ara redactat i a exposició pública preveu fer un pas endavant. Es tracta de construir una ETAP que permeti l’eliminació dels contaminants detectats a l’aqüífer. Daniel Rubio, regidor responsable d’Aigües de Reus, afirma: «L’eliminació d’aquestes substàncies, mitjançant la nova ETAP, permetria potabilitzar aquesta aigua i, consegüentment, poder-ne destinar una part al subministrament d’aigua de boca de la ciutat, si fos necessari, sempre en paral·lel als usos que ara se’n fa». El projecte redactat proposa un sistema d’eliminació dels nitrats per via biològica acompanyada de carbó actiu, és a dir, mitjançant uns reactors que transformaran els nitrats de l’aigua en nitrogen gas. Es tracta d’una tecnologia molt respectuosa amb l’aigua i l’entorn, ja que és un procés estrictament biològic. En aquests moments, rere la potabilització d’aigua que presenta problemes per a ús de boca, Aigües de Reus té implantats diversos sistemes tecnològics a la ciutat. Per exemple, en el cas de la mina del barri Fortuny, s’ha optat per una planta de tractament que fa servir l’osmosi inversa per a l’eliminació dels nitrats, mentre que en els pous que s’han recuperat els darrers anys a la zona de Bellissens la solució escollida ha estat un sistema amb resines d’intercanvi iònic. D’aquesta manera, Aigües de Reus tindrà en marxa alhora diversos sistemes que es consideren plenament efectius en la lluita contra els contaminants, amb l’objectiu de testar-los paral·lelament i comprovar quin s’adapta millor a les necessitats, característiques i circumstàncies concretes de la ciutat, l’entorn i l’aigua de Reus.
Vermouth Miró Gran Reserva, el gran triomfador dels Premis Vinari de Vermuts 2025
T.T.T. 26/03/2025 Reus ha estat, un any més, l’epicentre del món del vermut amb la celebració de l’onzena edició dels Premis Vinari de Vermuts. La gala, presentada pel periodista Quico Sallés, ha congregat una setantena d’elaboradors en un esdeveniment que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per als amants d’aquesta beguda emblemàtica. Després d’un rigorós tast a cegues realitzat per sommeliers i experts del sector, Vermouth Miró Gran Reserva ha estat proclamat millor vermut de Catalunya 2025. El guardó més esperat de la nit ha anat a parar a una marca amb una llarga trajectòria en el món del vermut. «Aquest reconeixement és un impuls per seguir innovant i oferint productes d’excel·lència», han declarat els responsables de Vermouth Miró en rebre el premi. Amb aquest guardó, Miró reafirma la seva posició com una de les marques de referència en el sector, un sector que, tal com ha assenyalat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, forma part de l’ADN de la ciutat. «Els vermuts representen l’essència de Catalunya i de Reus, i aquests premis són una eina magnífica per reivindicar la nostra cultura i tradició», ha destacat. Més enllà del gran premi, altres productes han estat reconeguts per la seva qualitat i capacitat d’adaptació als nous temps. En la categoria de vermuts blancs, el guanyador ha estat Cori Blanc, de Museu del Vermut. Pel que fa als vermuts negres, Olave Vermouth, d’Oratvin, ha estat el triomfador, mentre que en la categoria d’innovació el premi ha recaigut en Giniris, de Celler de Muller. Els Premis Vinari no només premien la qualitat del producte, sinó també altres aspectes fonamentals del sector. En aquest sentit, el guardó a la millor etiqueta ha estat per Obreboques, de Celler Gerisena, destacant la importància del disseny i la creativitat en el món del vermut. Així mateix, el premi al millor espai per gaudir d’un vermut, escollit per votació popular, ha estat per Casa Mariol, de Barcelona. Finalment, el reconeixement a la millor iniciativa turística ha recaigut en Antonio Mascaró, de Vilafranca del Penedès, per la seva tasca de promoció de la tradició vermutera. La gala ha conclòs amb un altre moment molt esperat: la selecció del vermut més innovador per elaborar el còctel exclusiu de l’edició 2025. En aquesta ocasió, el vermut escollit ha estat Giniris, de Celler de Muller, que ha estat reconegut per la seva versatilitat i capacitat de combinació en la cocteleria.
Mor Miquel Colàs Piquer, exalcalde de Reus i empresari, als 91 anys
Reus Empresa 25/03/2025 L’exalcalde de Reus, Miquel Colàs Piquer, ha mort aquest dilluns 24 de març de 2025 als 91 anys. Nascut a Tolosa de Llenguadoc el 1933, es va establir a Reus des de petit i va desenvolupar una destacada trajectòria tant en l’àmbit empresarial com polític. Un llegat empresarial marcat pel cafè i el sector immobiliari El 1960, juntament amb Ramon Giné, Colàs va fundar l’empresa Colàs i Giné, dedicada a la torrefacció i distribució de cafè. Amb el temps, la companyia es convertiria en la reconeguda marca Brasilia, que es consolidaria com una referència en el mercat del cafè. Després de vendre l’empresa a Nestlé, Colàs va redirigir la seva activitat cap al sector immobiliari, impulsant projectes destacats com la urbanització de Castellmoster i la creació del Parc Central de Tarragona. Alcalde de Reus en plena Transició En l’àmbit polític, Colàs va ser nomenat alcalde de Reus el 1977, durant la Transició democràtica, després de la dimissió de Francesc Llevat. Va ocupar el càrrec fins a les eleccions municipals de 1979, quan va ser elegit Carles Martí Massagué, del Partit Socialista. Durant el seu mandat, Colàs va ser una figura clau en el desenvolupament urbanístic de la ciutat i també va tenir responsabilitats a nivell supramunicipal, com a representant de la demarcació de Tarragona a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i membre de la Comissió de Transport de Catalunya. A més, va formar part del Patronat de la Fira de Reus.
La Boella, un gran projecte dels Miarnau
Joan Antoni Domènech 21/03/2025 Hem tingut ocasió en uns altres capítols de parlar de la nissaga dels Miarnau, amb el naixement a Reus del que seria posteriorment el seu gran referent empresarial: Construcciones Miarnau SA (COMSA). La diversificació de projectes empresarials de la família Miarnau, especialment a través de Jordi Miarnau Banús (1932-2020), membre de la tercera generació, que liderarà la transformació de l’empresa durant quatre dècades. Un dels seus projectes emblemàtics va ser la Boella. Aquesta finca senyorial, amb jaciment prehistòric, assentament ibèric i romà, té documentada la seva identitat des del segle XII. Al segle XX era propietat de la família Canals Siscar, fins que va ser venuda als Miarnau en 1976. Situada en el terme de la Canonja, la finca contenia un edifici històric, dependències agrícoles i una extensió de cultius en semi abandono. Els Miarnau adquireixen la propietat, que tenia llavors una extensió de 75 hectàrees. En anys successius, incrementarà la seva superfície fins a arribar a les 220 hectàrees. En mans dels Miarnau, la Boella va estar a punt de convertir en realitat una sèrie de projectes alternatius que deixarien enrere la seva funció merament agrícola. El primer d’ells va ser, en 1981, la proposta de desenvolupament d’un Pla Parcial per a la creació de sòl residencial: a finals de la dècada dels vuitanta es va projectar un conjunt residencial amb camp de golf, i fins i tot es va estudiar la possibilitat de situar-hi el campus universitari de la futura URV, una història prou desconeguda. Ni un ni l’altre projecte van arribar, com sabem, a bon port. Encara que en terreny de la Canonja, la Boella és una finca senyorial que ha tingut un vincle estret amb Reus, i molt especialment des que en 1976 fos adquirida per la família Miarnau, els creadors de Comsa. La finca es mantindria pràcticament sense activitat fins al 1995, any en el qual es va posar en marxa un pla experimental que transformaria radicalment els seus usos agraris: els cultius preexistents serien substituïts per una nova plantació intensiva d’oliveres. És va constituir l’empresa La Boella SL., integrada per IOSA, propietat de la família Miarnau, i la societat Ariadna Agrícola, en mans de la família Sumarroca. La nova societat tindria, respectivament, un 60% i un 40%, per a cada família. IOSA aportava la finca, els pous i una mina d’aigua, mentre que Ariadna Agrícola, la direcció tècnica. Durant aquests temps es construirà un nou molí a la mateixa finca per procesar les olives i elaborar oli destinat a la venda al consumidor sota la marca Moli La Boella. En 2017, la família Sumarroca es farà amb la totalitat accionarial de la societat. L’any 2000 li arribarà el torn a la transformació de l’edifici del mas i les dependències annexes. Es va construir un gran pavelló i es va rehabilitar el vell edifici del mas, edificant sales per a acollir diferents actes. Paral·lelament, en 2002 es va reprendre un projecte vitivinícola, que va tenir forta presència en la finca en el segle XIX. En 2006 s’aixecarà un nou celler, inaugurat en 2007. I en 2009 es posarà en marxa l’hotel Mas La Boella, un petit establiment de luxe.
El Mercat Central acull la sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo 2025
Reus Empresa 20/3/2025 El Mercat Central de Reus ha acollit, aquest dijous 20 de març, la tradicional sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo, que enguany arriba a la seva 24a edició i se celebrarà del 8 al 25 de maig. Els trenta-un establiments participants d’aquesta edició han presentat les seves creacions davant de la xef i assessora gastronòmica, Eva Hausmann, qui ha estat l’encarregada de proporcionar els darrers consells i recomanacions a les tapes d’aquesta edició. Aquest 2025 la Ganxet Pintxo tindrà una sola edició de la ruta de tapes de referència al territori, que, igual que l’any passat, s’allargarà una setmana més. A més, com en l’última edició, s’ha fet un fort èmfasi en la promoció de productes locals i de proximitat de qualitat. Els establiments participants continuen apostant per la sostenibilitat i la qualitat, utilitzant ingredients frescos i autèntics de la regió, una característica que ha estat molt ben valorada per la comunitat local i pels visitants. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha subratllat la importància de la ruta de tapes per al sector gastronòmic de la ciutat. «La Ganxet Pintxo és una oportunitat única per a tots els establiments de mostrar les seves millors creacions i per a Reus de posicionar-se com un referent gastronòmic de la zona». Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, ha explicat que “la Ganxet Pintxo és una important oferta de restauració i és també una oferta en format lúdic i participatiu, que la converteix en una autèntica experiència de ciutat i de reclam per a tots els públics, ja siguin de Reus o de fora; una oferta d’oci que és reconeguda i apreciada, la qual cosa celebrem».
Torna la Fira de l’Ocupació a la Conca de Barberà amb més empreses i activitats
Reus Empresa 20/03/2025 La segona edició de la Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà se celebrarà el dijous 3 d’abril a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc. Organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, Concactiva i l’Oficina Jove de la Conca de Barberà, l’esdeveniment vol connectar empreses amb persones en cerca de feina o que volen millorar la seva ocupabilitat. L’edició d’enguany amplia l’horari i reunirà més d’una vintena d’empreses i entitats de sectors com la indústria, l’agroalimentari, el turisme i els serveis. També hi participaran diverses residències geriàtriques i entitats que informaran sobre programes de suport a l’ocupació. A més de facilitar el contacte amb empreses, la fira oferirà una jornada formativa per millorar les habilitats en la recerca de feina i sessions individuals de role playing per afrontar entrevistes amb èxit. L’esdeveniment compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montblanc, el Servei Català d’Ocupació (SOC), APRODISCA i el Consorci Leader del Camp. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia al web de la Cambra de Comerç de Reus.
REDESSA presenta la seva memòria d’activitats 2024
T.P. 19/03/2025 L’empresa municipal REDESSA ha presentat la seva memòria d’activitats 2024 en un acte al Foyer Marià Fortuny amb la presència d’empreses, start-ups, clients i proveïdors. Aquest informe, amb un nou enfocament ESG (ambiental, social i de governança), posa en valor l’impacte de REDESSA en l’economia i el teixit empresarial de Reus, així com el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la creació d’oportunitats. Durant l’any 2024, REDESSA ha assolit rècords d’activitat, amb un 92% d’ocupació als centres d’empreses i més de 1.700 professionals treballant-hi, la meitat dels quals del sector tecnològic. A més, la incubadora TIC i Foodtech ha impulsat 51 start-ups, generant 183 llocs de treball i acumulant 5,2 milions d’euros de facturació. La ciutat també ha fet un pas endavant en la consolidació del seu Hub Foodtech & Nutrition, que ha assessorat diverses empreses emergents i ha estat reconegut com una de les millors pràctiques estatals en l’àmbit dels parcs científics i tecnològics. En el sector de l’habitatge, REDESSA ha gestionat 313 habitatges de protecció oficial, amb 180 nous en construcció i ha tramitat gairebé 2.800 ajuts al lloguer, un 16,8% més que l’any anterior. També ha impulsat accions per reduir el consum d’energia i aigua en un 19%, ha captat mig milió d’euros en fons Next Generation i ha implementat clàusules ambientals i socials a les seves licitacions. L’any 2024 també ha estat un èxit per a firaReus, que ha acollit 200 esdeveniments, amb un impacte econòmic de 37,25 milions d’euros. Aquest creixement consolida la ciutat com un referent per a fires i congressos. L’acte ha comptat amb les intervencions de representants d’empreses i institucions que han destacat la importància de REDESSA com a motor de desenvolupament econòmic i d’innovació. El conseller delegat, Josep Baiges, ha subratllat la voluntat de l’organització d’impulsar un creixement constant, responsable i sostenible a Reus, situant la ciutat com un referent en innovació i qualitat de vida.
TurisMarket tanca l’edició de 2025 amb més de 100 expositors i 50 ponències i showcookings
Reus Empresa 19/03/2025 La segona edició de TurisMarket, el saló de referència per als professionals del turisme i l’hostaleria de la província de Tarragona, ha tancat les seves portes amb un èxit rotund. Durant els dies 17 i 18 de març, més de 6.000 professionals de la restauració, hotels, càmpings i apartaments han passat per firaReus Events per conèixer les darreres novetats del sector, connectar amb empreses i assistir a més de 50 ponències i showcookings. La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, ha destacat que “TurisMarket s’ha consolidat com una cita imprescindible per al sector turístic i de la restauració de la demarcació. El creixement d’aquesta edició, tant en nombre d’expositors com en activitats, demostra que hi havia una necessitat real de crear un punt de trobada com aquest.” Més expositors i activitats de referència En aquesta segona edició, TurisMarket ha comptat amb més de 100 expositors, representant una àmplia gamma de serveis i productes per al sector. Els assistents han pogut trobar des d’empreses de subministraments i equipaments fins a empreses tecnològiques i proveïdors gastronòmics. Un dels espais més destacats ha estat el TurisMarket TALKS&COOK, on s’han realitzat conferències amb experts del sector, showcookings i demostracions en directe. Entre els temes destacats de les ponències, han sobresortit la sostenibilitat en el sector, la digitalització en l’hostaleria i les tendències en el turisme. A més, les classes dels diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV s’han desplaçat a firaReus Events durant els dos dies del saló. Segons el vicedegà de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, Jesús Angla, “aquesta experiència és única per als nostres estudiants, ja que els permet conèixer de primera mà el funcionament del sector i establir contactes amb empreses.” A més, el dia 18 de març s’ha celebrat la setena edició de la jornada d’ocupació Treballa al Turisme, coorganitzada amb la Cambra de Comerç de Reus, on més de 1.500 persones han tingut l’oportunitat de contactar amb una quarantena d’empreses del territori per trobar oportunitats laborals en el sector. Amb aquests resultats, la FEHT ja ha confirmat que hi haurà una tercera edició de TurisMarket. Berta Cabré ha conclòs afirmant que “el sector turístic de la província ha demostrat que necessita un espai propi per créixer i evolucionar. Des de la FEHT seguirem treballant perquè TurisMarket es consolidi com un saló de referència.”