El Mercat Central acull la sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo 2025
Reus Empresa 20/3/2025 El Mercat Central de Reus ha acollit, aquest dijous 20 de març, la tradicional sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo, que enguany arriba a la seva 24a edició i se celebrarà del 8 al 25 de maig. Els trenta-un establiments participants d’aquesta edició han presentat les seves creacions davant de la xef i assessora gastronòmica, Eva Hausmann, qui ha estat l’encarregada de proporcionar els darrers consells i recomanacions a les tapes d’aquesta edició. Aquest 2025 la Ganxet Pintxo tindrà una sola edició de la ruta de tapes de referència al territori, que, igual que l’any passat, s’allargarà una setmana més. A més, com en l’última edició, s’ha fet un fort èmfasi en la promoció de productes locals i de proximitat de qualitat. Els establiments participants continuen apostant per la sostenibilitat i la qualitat, utilitzant ingredients frescos i autèntics de la regió, una característica que ha estat molt ben valorada per la comunitat local i pels visitants. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha subratllat la importància de la ruta de tapes per al sector gastronòmic de la ciutat. «La Ganxet Pintxo és una oportunitat única per a tots els establiments de mostrar les seves millors creacions i per a Reus de posicionar-se com un referent gastronòmic de la zona». Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, ha explicat que “la Ganxet Pintxo és una important oferta de restauració i és també una oferta en format lúdic i participatiu, que la converteix en una autèntica experiència de ciutat i de reclam per a tots els públics, ja siguin de Reus o de fora; una oferta d’oci que és reconeguda i apreciada, la qual cosa celebrem».
Torna la Fira de l’Ocupació a la Conca de Barberà amb més empreses i activitats
Reus Empresa 20/03/2025 La segona edició de la Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà se celebrarà el dijous 3 d’abril a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc. Organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, Concactiva i l’Oficina Jove de la Conca de Barberà, l’esdeveniment vol connectar empreses amb persones en cerca de feina o que volen millorar la seva ocupabilitat. L’edició d’enguany amplia l’horari i reunirà més d’una vintena d’empreses i entitats de sectors com la indústria, l’agroalimentari, el turisme i els serveis. També hi participaran diverses residències geriàtriques i entitats que informaran sobre programes de suport a l’ocupació. A més de facilitar el contacte amb empreses, la fira oferirà una jornada formativa per millorar les habilitats en la recerca de feina i sessions individuals de role playing per afrontar entrevistes amb èxit. L’esdeveniment compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montblanc, el Servei Català d’Ocupació (SOC), APRODISCA i el Consorci Leader del Camp. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia al web de la Cambra de Comerç de Reus.
REDESSA presenta la seva memòria d’activitats 2024
T.P. 19/03/2025 L’empresa municipal REDESSA ha presentat la seva memòria d’activitats 2024 en un acte al Foyer Marià Fortuny amb la presència d’empreses, start-ups, clients i proveïdors. Aquest informe, amb un nou enfocament ESG (ambiental, social i de governança), posa en valor l’impacte de REDESSA en l’economia i el teixit empresarial de Reus, així com el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la creació d’oportunitats. Durant l’any 2024, REDESSA ha assolit rècords d’activitat, amb un 92% d’ocupació als centres d’empreses i més de 1.700 professionals treballant-hi, la meitat dels quals del sector tecnològic. A més, la incubadora TIC i Foodtech ha impulsat 51 start-ups, generant 183 llocs de treball i acumulant 5,2 milions d’euros de facturació. La ciutat també ha fet un pas endavant en la consolidació del seu Hub Foodtech & Nutrition, que ha assessorat diverses empreses emergents i ha estat reconegut com una de les millors pràctiques estatals en l’àmbit dels parcs científics i tecnològics. En el sector de l’habitatge, REDESSA ha gestionat 313 habitatges de protecció oficial, amb 180 nous en construcció i ha tramitat gairebé 2.800 ajuts al lloguer, un 16,8% més que l’any anterior. També ha impulsat accions per reduir el consum d’energia i aigua en un 19%, ha captat mig milió d’euros en fons Next Generation i ha implementat clàusules ambientals i socials a les seves licitacions. L’any 2024 també ha estat un èxit per a firaReus, que ha acollit 200 esdeveniments, amb un impacte econòmic de 37,25 milions d’euros. Aquest creixement consolida la ciutat com un referent per a fires i congressos. L’acte ha comptat amb les intervencions de representants d’empreses i institucions que han destacat la importància de REDESSA com a motor de desenvolupament econòmic i d’innovació. El conseller delegat, Josep Baiges, ha subratllat la voluntat de l’organització d’impulsar un creixement constant, responsable i sostenible a Reus, situant la ciutat com un referent en innovació i qualitat de vida.
TurisMarket tanca l’edició de 2025 amb més de 100 expositors i 50 ponències i showcookings
Reus Empresa 19/03/2025 La segona edició de TurisMarket, el saló de referència per als professionals del turisme i l’hostaleria de la província de Tarragona, ha tancat les seves portes amb un èxit rotund. Durant els dies 17 i 18 de març, més de 6.000 professionals de la restauració, hotels, càmpings i apartaments han passat per firaReus Events per conèixer les darreres novetats del sector, connectar amb empreses i assistir a més de 50 ponències i showcookings. La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, ha destacat que “TurisMarket s’ha consolidat com una cita imprescindible per al sector turístic i de la restauració de la demarcació. El creixement d’aquesta edició, tant en nombre d’expositors com en activitats, demostra que hi havia una necessitat real de crear un punt de trobada com aquest.” Més expositors i activitats de referència En aquesta segona edició, TurisMarket ha comptat amb més de 100 expositors, representant una àmplia gamma de serveis i productes per al sector. Els assistents han pogut trobar des d’empreses de subministraments i equipaments fins a empreses tecnològiques i proveïdors gastronòmics. Un dels espais més destacats ha estat el TurisMarket TALKS&COOK, on s’han realitzat conferències amb experts del sector, showcookings i demostracions en directe. Entre els temes destacats de les ponències, han sobresortit la sostenibilitat en el sector, la digitalització en l’hostaleria i les tendències en el turisme. A més, les classes dels diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV s’han desplaçat a firaReus Events durant els dos dies del saló. Segons el vicedegà de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, Jesús Angla, “aquesta experiència és única per als nostres estudiants, ja que els permet conèixer de primera mà el funcionament del sector i establir contactes amb empreses.” A més, el dia 18 de març s’ha celebrat la setena edició de la jornada d’ocupació Treballa al Turisme, coorganitzada amb la Cambra de Comerç de Reus, on més de 1.500 persones han tingut l’oportunitat de contactar amb una quarantena d’empreses del territori per trobar oportunitats laborals en el sector. Amb aquests resultats, la FEHT ja ha confirmat que hi haurà una tercera edició de TurisMarket. Berta Cabré ha conclòs afirmant que “el sector turístic de la província ha demostrat que necessita un espai propi per créixer i evolucionar. Des de la FEHT seguirem treballant perquè TurisMarket es consolidi com un saló de referència.”
Turismarket obre les portes amb més de 100 expositors i un programa de conferències de primer nivell
Reus Empresa 17/03/2025 Avui ha arrencat TurisMarket 2025, el saló de referència per als professionals de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona, que enguany reuneix més de 100 expositors i espera superar els 6.000 visitants durant els dos dies de fira, el 17 i 18 de març, a firaReus Events. Organitzat per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), l’esdeveniment reafirma la seva importància com a punt de trobada per a empresaris i professionals del sector. L’acte inaugural ha comptat amb la presència de Arturo Mas-Sardá, president de PortAventura World, qui ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a aquesta segona edició. També hi han assistit Berta Cabré, presidenta de la FEHT, i representants institucionals com Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, i Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. Un espai per a la innovació i la projecció del sector turístic Durant la inauguració, Berta Cabré ha destacat que aquesta segona edició de TurisMarket confirma la necessitat d’un espai propi per al sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, on els professionals puguin trobar-se, compartir experiències i establir sinergies. L’increment d’expositors i la qualitat del programa de xerrades i activitats reflecteixen la consolidació del saló. Cabré ha remarcat que l’esdeveniment suposa un gran impuls per al turisme del territori, ajudant a consolidar i projectar el sector cap al futur. TurisMarket 2025 ofereix un espai per a empresaris, proveïdors i professionals del turisme, on poden descobrir les darreres tendències i innovacions en alimentació, disseny i interiorisme, equipament tècnic, serveis i tecnologia. Enguany, la fira ocupa la totalitat de l’espai expositiu, amb més de 100 expositors, i inclou la zona TurisMarket TALKS&COOK, on es duran a terme ponències, showcookings, tastos i tallers amb experts del sector. En total, s’han programat més de 40 conferències i demostracions durant els dos dies de fira. Formació i ocupació, eixos clau de TurisMarket 2025 Com en l’edició anterior, TurisMarket també aposta per la formació i el foment de l’ocupació. Per això, durant la fira, les classes dels diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) es traslladen a firaReus Events, permetent als estudiants entrar en contacte directe amb el sector i conèixer de prop les empreses i les seves necessitats. El dimarts 18 de març, també a firaReus Events, tindrà lloc la setena edició de «Treballa al Turisme», una jornada d’ocupació que connecta les persones interessades en treballar en el sector amb empreses del territori. Enguany, hi participaran 35 empreses que representen més de 70 hotels, càmpings, apartaments i agències de viatges receptives de la Costa Daurada, recollint currículums i fent entrevistes de selecció de personal. Com a novetat, la jornada serà continuada de 10 h a 18 h i es durà a terme en un espai més gran per millorar l’experiència dels participants. L’acte està coorganitzat per la Cambra de Comerç de Reus, la FEHT i les associacions que la conformen.
Reus impulsa la seva projecció exterior per atreure inversions, talent i turisme
Reus Empresa 17/03/2025 L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, acompanyada per la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, i els regidors de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, i d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha presentat aquest dilluns el nou projecte «L’Estratègia de Projecció Exterior de Reus». Aquesta iniciativa busca posicionar la ciutat com un referent econòmic i turístic del sud de Catalunya, fomentant la implantació de noves activitats empresarials, comercials i de serveis, així com l’atracció de visitants i inversors. El projecte, liderat per l’Agència de Promoció de Ciutat Reus Promoció, ha comptat amb la col·laboració d’una consultora especialitzada per analitzar la situació actual i definir una imatge unificada que posi en valor els punts forts de Reus. A més, s’han establert línies estratègiques per potenciar els sectors comercial, empresarial i industrial, i posicionar la ciutat com un pol de creixement. L’estratègia compta amb la implicació de diverses àrees de l’Ajuntament de Reus, així com d’entitats com Reus Promoció, Mas Carandell i REDESSA, juntament amb el sector privat. Aquesta col·laboració permetrà una acció coordinada i més efectiva per captar noves iniciatives, inversions i talent, generant ocupació i dinamisme econòmic per a la ciutat. Durant la presentació, s’ha donat a conèixer el primer material clau de projecció: el dossier de ciutat, que servirà com a carta de presentació per a possibles inversors, i s’ha anunciat la propera publicació d’un vídeo promocional. També s’han detallat les primeres accions en marxa, com la tercera fase d’Espais Vius per revitalitzar locals comercials, la creació de l’Oficina d’Innovació per donar suport a nous projectes empresarials, la renovació de la web turística, visites guiades per mostrar el potencial comercial de la ciutat i l’elaboració de catàlegs amb els espais comercials i industrials disponibles. En el marc d’aquesta estratègia, també es preveu la creació d’un portal específic per a inversors, un programa Aftercare per empreses establertes, un estudi de la cadena de valor dels sectors estratègics, així com la implementació d’ajudes i incentius per a nous projectes i la creació d’un Centre d’Innovació Urbana.
Joaquim Navàs, gran comerciant tèxtil
Joan Antoni Domènech 17/03/2025 Joaquim Navàs Padró (1851-1915) venia de família de comerciants modestos. El seu avi, Josep Navàs Margarit, originari de Cabacés, tenia una petita botiga en aquesta localitat del Priorat, que heretaria el seu fill Joaquim Navàs Domingo (1822-1880), pare del nostre protagonista. Navàs Domingo es traslladaria a Reus amb la seva família per a treballar en el seu propi negoci de mercader, venent barretines, faixes i altres peces tèxtils pels pobles dels voltants. Navàs Domingo es casa el 1846 amb Anna Padró Ferrer, els pares de la qual tenien una botiga de roba el carrer de Monterols. El matrimoni Navàs Padró obrirà una botiga al carrer de Monterols número 8. Negoci que aniria prosperant i que els obligaria a buscar un local més espaiós, primer en el mateix carrer de Monterols, al n. 6, i posteriorment en el n. 3 del carrer de la Galera. I finalment, a la plaça del Mercadal, 5. Els Navàs Padró tindran dos fills: Elvira (1848-1914) i Joaquim, que des de petit ajudarà al seu pare en el negoci. En 1876 Joaquim Navàs Padró és casa amb Josepa Blasco Roura, filla d’un important comerciant de teixits que tenia establiment a la plaça del Mercadal. En aquest punt, Joaquim Navàs Domingo integra en el seu negoci al seu fill Joaquim, creant la societat Joaquín Navás e Hijo. Però el matrimoni Navàs Padró conjuminaria forces pel seu compte obrint botiga en el número 4 del carrer de Jesús, convertint-se així en competència de les seves famílies. Joaquim Navas i Josepa Blasco crearan un model de negoci d’èxit, molt allunyat de la filosofia conservadora del clàssic botiguer, excessivament prudent i mancat d’ambició. Joaquim i Josepa es convertiran en uns referents del comerç tèxtil a Espanya. El matrimoni buscarà fer créixer el negoci de manera exponencial. Un pas important va ser l’adquisició, el 1898, per 45.000 pessetes, d’un casalot (Casa Simó-Cardenyes) del segle XVII a la cantonada de la plaça del Mercadal amb el carrer de Jesús. El senyor Quimet, com popularment era conegut Joaquim Navàs, tenia una visió clarament empresarial del negoci: va apostar per la venda a l’engròs, amb una xarxa comercial estesa, amb presència a 16 províncies, i la importació de teixits. Aquesta presència comercial fora del seu àmbit d’influència més proper, el va convertir en un gran majorista conegut a l’Estat. Ja veiem que, no sent un industrial, la seva mentalitat, en canvi, era totalment empresarial, amb una idea expansiva que projectaria en altres interessos, com la participació com a accionista en l’Institut Pere Mata. Precisament, en la posada en marxa d’aquest projecte, Navàs contacta amb l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, al qual li encarrega la construcció de la seva nova casa i botiga en el solar que ocupava la Casa Simó-Cardenyes. La Casa Navàs s’aixecarà sense limitació de pressupost -una benedicció per a un arquitecte-, sent avui un dels referents del modernisme europeu, que manté, de manera excepcional en aquesta mena de cases, el seu mobiliari original. Joaquim Navàs Padró va ser, al costat de la seva dona Josepa Blasco, un dels referents comercials a Reus a la seva època. Navàs s’obrirà al comerç del tèxtil amb mentalitat d’empresari, eixamplant el seu horitzó comercial. Arran de l’explosió el juny de 1907 d’una bomba al seu xalet al passeig de la Boca de la Mina, Navàs decideix traslladar-se a viure a Barcelona. Encara que l’artefacte explosiu causa mínims danys materials, Joaquim Navàs, sensibilitzat per l’ona d’atemptats anarquistes de l’època, i un ambient polític local que li desagradava, decideix marxar de la ciutat. Retornarà per a presentar-se a les eleccions municipals de maig del 1909, encara que la seva etapa com a regidor finalitzarà el novembre de 1911. Navàs va morir a la seva casa de Barcelona el 6 de gener de 1915. El matrimoni Navàs Blasco no va tenir descendència, per la qual cosa en vida acordaren fer-ne socis als quatre dependents més antics. Per aquest motiu es crearà la societat en comandita Successors de Joaquim Navàs, Capdevila, Cubells, Caixal i Oriol, S. en C. La nova empresa tindrà un capital de 500.000 pessetes, de les quals Navàs n’aportava 454.000. Després de la mort de Navàs el 1915, la seva vídua Josepa Blasco actuaria com a comanditària del negoci, que coneixia bé i que havia ajudat a dimensionar amb els seus dots comercials. La societat experimentarà successius canvis en els decennis següents, i finalment tancarà portes en 2018. A més del magnífic edifici, ens queda avui la decoració pràcticament d’origen de la botiga, un dels pocs exemples de comerç de més d’un segle que conserva la seva prestància original.
Grup Fermator amplia la seva presència a l’Índia amb una tercera fàbrica
Reus Empresa 13/03/2025 Grup Fermator ha anunciat la construcció de la seva tercera fàbrica a l’Índia, una decisió que respon a l’augment de la demanda en aquest mercat. Aquesta expansió s’afegeix a la recent inauguració de la segona planta de la companyia al país, operada sota la raó social Innovatec India, Pvt. Ltd., i situada a Ahmedabad. Els dies 11 i 12 de febrer, Fermator va reunir més de 700 clients de tot l’Índia en l’acte d’inauguració de la nova planta. Durant la trobada, els assistents van poder visitar les instal·lacions, que compten amb 13.000 metres quadrats i tecnologia d’última generació, incloent-hi línies de fabricació automatitzades, magatzems intel·ligents i robots de soldadura. El CEO de Grup Fermator, Eduard Amigó, va destacar que l’obertura d’Innovatec India no només permet ampliar la capacitat productiva de l’empresa, sinó que també reforça les relacions comercials amb el mercat indi. Amb aquests projectes, Grup Fermator consolida la seva posició en la indústria global de portes automàtiques per a ascensors. L’expansió respon a l’evolució del mercat indi, on es registren una mitjana de 140.000 noves instal·lacions d’ascensors cada any.
L’Aeroport de Reus frega les 1200 operacions al febrer
Reus Empresa 12/03/2025 L’Aeroport de Reus ha arribat des de principis d’any a un total de 1.886 passatgers, un 21% més que els mateixos mesos del 2024, dels quals 508 s’han registrat durant el mes de febrer. D’altra banda, amb les 1.186 operacions gestionades al febrer, l’aeroport ha registrat des de començaments d’any un total de 2.462 moviments d’aeronaus, un 11,7% menys que en el mateix període del 2024. Aeroports d’Aena a Catalunya Pel que fa a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha arribat al febrer a 3.754.942 passatgers i 24.417 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 38.847 viatgers i 1.190 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.498 enlairaments i aterratges i un total de 286 passatgers.
Temps convulsos
Joan Antoni Domènech 11/03/2025 És difícil escriure unes notes sobre un temps de revolució en el qual, a la rereguarda republicana, per diverses causes, però sobretot pel descontrol i la permissivitat de les autoritats, moltes vides van quedar truncades. En no pocs casos bastava el simple assenyalament per pertànyer a una classe social determinada, o per professar conviccions polítiques o religioses. Les velles picabaralles o fins i tot voler apropiar-se de béns de la víctima, també van formar part d’aquest argumentari mortal. La ‘condemna’, mitjançant l’actuació directa sense cap tràmit, o la mediació d’uns caricaturescos tribunals populars, es traduïa en el que es denominava el passeig: afusellament dels detinguts o execució directa, en molts casos en descampats o durant la nit. Naturalment, les víctimes més propiciatòries eren els religiosos, inermes davant de l’eclosió de violència. Objectius clars eren també la gent d’ordre, els que s’havien significat en partits de dretes, i els propietaris, comerciants i empresaris. Tractarem aquí, de manera esquemàtica, el que va succeir amb alguns homes d’empresa. Va haver-hi de tot: aquells que van perdre la vida, els que van fugir a l’altre bàndol o a l’estranger, i els que es van refugiar en masos o en altres poblacions. I, finalment, alguns que es van quedar a Reus, pocs, podent exercir la seva activitat. En aquest breu recull, deixarem a banda a molts dels petits propietaris que, encara que els seus negocis van ser confiscats, van tenir l’oportunitat de continuar al davant de les seves empreses, en molts casos gràcies també a la decisió dels seus treballadors. Encara que des d’abans de la guerra ja no residia a Reus, hem d’esmentar el financer Evarist Fàbregas, que sempre va tenir fortes conviccions republicanes. En la dècada dels anys trenta, Fàbregas havia venut gran part del seu patrimoni i va optar per traslladar-se a viure a Tarragona, al costat de la seva esposa, Rosa Musté, i els seus fills, Josep, Evarist i Teresa. En esclatar la guerra i ser bombardejades les poblacions del Camp de Tarragona, va decidir instal·lar-se a Barcelona amb la seva família, on va morir dos anys més tard. Dels empresaris importants que es van quedar a la ciutat, coneixem dos casos que, fins i tot amb les òbvies dificultats, van poder continuar exercint la seva activitat. Un d’ells va ser el farmacèutic Pau Ornosa Soler (que en la postguerra seria alcalde per un curt període de temps). Ornosa es va mantenir al capdavant de la seva farmàcia i laboratoris, en el raval Santa Anna número 80, malgrat que era molt coneguda la seva vinculació a la CEDA, el partit conservador de Gil Robles. És plausible pensar que a Ornosa, com va ser el cas d’altres empresaris, se’l deixés treballar per continuar fabricant algun dels seus productes més significatius i necessaris en temps de guerra. En aquest sector, el dels laboratoris farmacèutics, és important subratllar que els Laboratorios Serra Pàmies, en la carretera de Castellvell, van ser els únics de l’Estat que van proveir d’aspirines a l’Exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Un segon cas, del que hem parlat en un altre capítol, va ser el de Ricard Ferrater, comerciant de vins que es mantindrà a Reus i continuarà exercint la seva activitat comercial amb el seu germà Amadeu, fins que la República el destinà a Bordeus com a cònsol. No pocs homes d’empresa van poder fugir durant els primers dies de la revolució. Els seus diners i contactes els hi van permetre una sortida, no exempta d’entrebancs i dificultats fins a l’últim moment. Un cas sorprenent, per la promptitud de la seva marxa, va ser el de Ramon Vilella Estivill, empresari dedicat a l’exportació de fruits secs, i component de la segona generació de la qual, segurament, es la nissaga familiar empresarial més important que ha donat la ciutat. El 17 de juliol del 36 Ramon marxa en cotxe amb la seva família cap a Suïssa. Els acompanyaran el xofer i una cuinera. Una vegada l’exèrcit del bàndol revoltat ocupa el País Basc, Ramon Vilella es traslladarà a Sant Sebastià. Per la seva banda, es diu que els integrants de la tercera generació, Joan i Gaietà Vilella Puig, van marxar de Reus en diferents grups i temps, molts d’ells cap a França. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, els grups revolucionaris, i un bon grapat de delinqüents, van fer la seva llei a la ciutat. La violència contra la gent d’ordre va afectar de forma significativa a empresaris i comerciants. Alguns d’ells van poder fugir o amagar-se. Joan Cochs Borràs, un dels grans empresaris que ha donat la ciutat en el segle XX, comenta en les seves memòries que, malgrat la confusió dels primers dies, i de les notícies d’amics que havien estat assassinats, encara va poder enviar mercaderia al port de Tarragona, sense que li fos confiscada. Precisament, Cochs, després d’una promesa de retorn al comitè de la FAI que controlava el port, viatjaria en el vaixell Guido Brunner el 12 d’agost del 36 amb destinació a Marsella. En el mateix vaixell embarcarien Enric, Joan i Josep Maria Llopis, fills de l’empresari reusenc Josep Maria Llopis. Des de Marsella, Cochs no deixaria les seves activitats mercantils, al contrari, obriria nous fronts. Pel parentiu que vinculava a totes dues famílies, els Miarnau i els Banús van tenir un periple comú en gran part de la guerra. L’octubre de 1936 Juan Miarnau i la seva família van poder desplaçar-se a Marsella per a continuació fer-ho cap a Alassio, Itàlia, un petit municipi costaner pròxim a França, en el qual llogaran unes habitacions en un hotel. Part de la família Banús seguirà també setmanes després aquest camí. Sortiran des de Barcelona -previ pagament de 500 pessetes per persona a la FAI-, en un vaixell de bandera finlandesa, per al que van haver d’obtenir un passaport d’aquesta nacionalitat, en el qual figuraven noms ficticis: per exemple, el document d’Isidre Banús deia que el seu nom era Hass Halloren. Durant la guerra, la casa familiar i