Joan Antoni Domènech
31/03/2025
Encara que amb antecedents molt diversos i unes primeres certificacions que es remunten al segle XVI, el que seria pròpiament una oficina de marques i patents no neix a Espanya fins al 1886, quan es crea el Boletín Oficial de la Propiedad intelectual e industrial (BOP). Aquest organisme recollirà totes les demandes de registres de marques, patents i també de la propietat intel·lectual, així com les decisions respecte a la seva viabilitat legal. Hem de tenir en compte que, respecte al registre de marques, la tramitació era realment senzilla, donat que una breu descripció, i, en el millor dels casos, acompanyada d’un dibuix o anagrama, era suficient per tramitar l’expedient. Encara que no sempre s’obtenia un dictamen favorable, ja que el BOP podia denegar el registre, per defectes de forma o semblances amb altres marques establertes o denominacions que feien referència a noms geogràfics molt coneguts, per exemple. A l’apartat industrial, òbviament, el tràmit era més complex, per la necessitat d’aportar especificacions tècniques dels invents, no poques vegades de certa complexitat.
I com succeïa en el registre d’empreses a l’època, l’obligatorietat de certificar administrativament una marca no existia. Quan es feia, tant el cas de les marques com de les denominacions empresarials, era perquè la seva dimensió i presència al mercat, requeria una certificació oficial, que venia a donar una certa garantia.
El primer registre de marca provenint de Reus del qual tenim notícia és el que va fer el 1887 Josep Maria Farrats i Homdedeu com a representant de la companyia La Fabril Algodonera. El registre es referia a una marca per distingir gèneres de cotó, que li serà denegada el mateix any. La marca presentava la figura d’Hèrcules amb una pell de lió que li cobria el cap i les espatlles. La Fabril Algodonera, creada el 1853, va heretar els actius de la cotonera més important que va haver-hi a Reus, Macià, Prat y Cia. Al mateix any, 1887, Pere Fonts Llauradó registrarà la marca de xocolata La Universal, que també li serà denegada, segurament per fer referència a un nom irregistrable. En l’àmbit de les patents, també el 1887, Pau Amiel Naudallo, registra una patent d’invenció d’un rellotge de torre denominat ‘Reloj universal económico‘, del que desconeixem més detalls. Salvador Simón Ballester, per la seva part, gerent de la societat Roca, Simón, Oliva y Cía, registra una premsa o ballesta. Enric Murià Gallart patentà un sistema de perfeccionament introduït als aparells cafeters.
El 1888 Joan Murià Gallart registrarà una marca per a distingir objectes de llauna. Ramon Sardà Monseny, ho farà amb una marca de vins generosos: la marca descriu una au Fènix i un requadre amb les inicials ‘R.S.‘. Pere Fonts demana una marca per a distingir xocolates, de la qual no tenim més dades. En 1889 li arribarà el torn de nou a l’empresa Roca, Simón, Oliva y Cía amb una patent d’un aparell polvoritzador sistema Cantasini, segons diu el registre.
Josep Pàmies Gassol, registra el 1890 un aparell polvoritzador de líquids per les vinyes. I novament Pau Amiel i Naudello, ho fa amb un mecanisme per la verema denominat ‘aparato estrujador de uva‘. La companyia Hernández Puig presenta un procediment mecànic de fabricació de teixit, vel de llana o llana i seda amb sanefa o sense ella. Els empresaris Trifón Bol i Francesc Baremps, també el 1890, presenten un ‘procediment mecànic per al pastat complet de les farines mitjançant l’operació del pastat i cilindratge verificat en convenients aparells’. El 1892, Anatolio Claudo registra la marca de vins Catalán, que li denegaran posteriorment per ser una denominació genèrica. Emili Rotenda de Nicolau, sol·licita el 1893 patentar un ‘procediment per evitar les desgràcies en els ports de mar i rius durant els banys’. No hem pogut esbrinar en què consistia la idea, de segur original.
El 1896, Antoni Vallès i Curt registra un aparell denominat ‘Inmarcable Vallés‘. Pau Josep Pons, presenta un ‘procediment industrial de tintar a dos o més colors, fils de cotó’. Joan Savall, demana una marca d’adobats, amb un disseny d’un anagrama. Esteban Segimón Freixa, dues marques de color per a la indústria tèxtil. Eduard Gabarró Saludes, la marca ‘El reloj‘ de paper de fumar; la primera que tenim notícia a Reus de fabricants en aquest sector, encara que posteriorment serà denegada.
Les primeres marques i patents registrades per reusencs van iniciar-se el 1887, quan a Espanya es posa en marxa un registre especialitzat. Fins a finals de segle XIX es van obrir prop d’una trentena d’expedients amb marques locals.
El 1897 Juan Grau y Cía, S. en C., registra el nom de la seva fàbrica de farines. Ramon Bonet ho farà amb una patent de cordons. Joan Vilella i Estivill, en representació de Sociedad Vilella y Cía, registra un procediment per a la fabricació de rajoles, llosetes i tota classe d’objectes de vidre, que ampliarà en 1898 amb un procediment de fabricació de peces de vidre buit per mitjà de màquines bufadores. El 1892 Joan Vilella i Estivill havia aixecat amb el seu pare, Joan Vilella i Llauradó, una fàbrica de vidres a Barcelona, de la qual naixeria un autèntic imperi del sector. Els Vilella es convertirien en el major productor estatal de vidre buit: ampolles i bombones destinades als productors de vins, aigües i altres begudes. Amb la incorporació de les rajoles de vidre —que ampliaran amb patents de gran format a principis del segle XX—, els Vilella lideraran també un mercat incipient, el de peces de vidre per a la construcció i ornamentació d’estructures arquitectòniques.
L’industrial tèxtil Ramon Bonet, suma en 1898 la marca El Barco, de cotó per a mitges. El 1899, Ramon Bonet oficialitza diverses marques de manufactura de cotó: El Herrero, La Corona, El Reloj, La Mariposa. Finalment, el 1899, Joan Gili presenta una marca de licors i anisats, i Joan Abelló, una d’olis refinats amb l’anagrama JA.
El nou segle assenyalarà l’eclosió dels registres, tant de marques com d’empreses, que volien així —tot i la no obligatorietat— oficialitzar el seu nom, que era també una manera de donar prestigi a la seva activitat. Curiosament, empreses importants, al costat de moltes de petita dimensió, continuarien per no registrar-se com a societat mercantil ni tampoc algunes de les marques que van llançar al mercat. A Reus, els exemples de registres es multiplicaran durant tot el segle XX: veurem el naixement d’una munió de marques en diversos sectors, algunes de les quals encara perviuen avui en dia amb certa fama.
