125 anys de la Casa Navàs: de la primera pedra a la recuperació de la seva silueta

Reus Empresa 14/10/2026 El 10 d’octubre de 1901, l’empresari tèxtil Joaquim Navàs i la seva esposa, Pepa Blasco, iniciaven un projecte que acabaria convertint-se en un dels edificis més emblemàtics de Reus. Aquell dia començava la història de la Casa Navàs, una de les obres més singulars de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, situada a la plaça del Mercadal. Aquest octubre es compleixen 125 anys de l’inici de la seva construcció, una efemèride que coincideix amb la recuperació d’un dels elements més característics de l’immoble: la torratxa. La Casa Navàs va néixer com un edifici que havia de combinar l’activitat comercial de la família amb la seva residència particular. Els promotors van donar una àmplia llibertat creativa i pressupostària a Domènech i Montaner, que va comptar amb la participació d’artesans i artistes com Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell o Eusebi Arnau, entre d’altres. La documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Reus permet resseguir els primers passos del projecte. L’expedient original inclou plànols de les façanes, fotografies, documents administratius i retalls de la premsa de l’època. Aquests materials mostren com es va concebre l’edifici que acabaria transformant la cantonada entre la plaça del Mercadal, aleshores plaça de la Constitució, i el carrer de Jesús. La botiga va obrir les portes el 1905 i les obres es van donar oficialment per acabades el 1908, tot i que els treballs de decoració interior van continuar posteriorment. Un dels principals trets distintius de la Casa Navàs és el seu estat de conservació, amb bona part dels elements originals encara presents. L’interior conserva més de 200 metres quadrats de vitralls, així com mosaics, ceràmiques, pintures, teixits, làmpades i mobiliari de l’època. Una bomba que va transformar l’edifici La història de la Casa Navàs va viure un dels seus episodis més dramàtics el 24 de març de 1938, durant la Guerra Civil. L’impacte d’una bomba va destruir part de la zona superior de l’immoble, inclosos el frontispici i la torratxa, dos elements que definien la seva silueta original. Acabat el conflicte, Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat van promoure la rehabilitació de l’edifici. Les dificultats econòmiques, però, van obligar a concentrar els esforços en la recuperació estructural, de manera que els elements desapareguts no es van poder reconstruir. Durant les dècades següents, la família va continuar treballant per preservar el patrimoni de la Casa Navàs. Entre altres actuacions, es van restaurar vitralls afectats pel bombardeig i es van adquirir immobles adjacents per contribuir a la protecció de l’edifici. Una nova etapa es va iniciar el 2017, amb l’adquisició de la Casa Navàs per part de l’empresari reusenc Xavier Martínez. L’estiu del 2018, l’immoble va començar a rebre visitants de manera permanent, mentre que fins aleshores les visites es limitaven a un dia a la setmana. La recuperació de la torratxa, 88 anys després La restauració de la Casa Navàs ha permès recuperar progressivament alguns dels elements desapareguts durant el bombardeig. El 2020 es va reconstruir el frontispici de la façana principal, mentre que el 2024 una investigació dels historiadors Marta Saliné i Jordi March va identificar Joaquim Mir com l’autor del disseny del mosaic de l’escala principal. Posteriorment, la pintura original que havia servit de model per a aquesta obra va ser adquirida i retornada a l’edifici. El següent pas ha estat la reconstrucció de la torratxa, desapareguda durant 88 anys. La recuperació d’aquest element permet completar la silueta que Domènech i Montaner havia projectat a començaments del segle XX. La inauguració oficial de la torratxa tindrà lloc el pròxim 12 de novembre, amb una celebració oberta a la ciutadania que tindrà com a escenaris la Casa Navàs i la plaça del Mercadal. L’acte portarà per títol ‘El retorn d’un símbol: Reus torna a tocar el cel’. Així, 125 anys després de l’inici de les obres, la Casa Navàs es prepara per recuperar completament la seva imatge exterior original. Un procés que permet tancar una etapa de la història de l’edifici marcada per la destrucció de 1938 i que retorna al paisatge urbà de Reus un dels seus elements arquitectònics més característics.

L’Aeroport de Reus supera els 1,28 milions de passatgers fins al setembre, un 8,1% més que el 2025

Reus Empresa 13/10/2026   L’Aeroport de Reus manté la tendència de creixement del trànsit de passatgers durant el 2026. La infraestructura ha registrat 218.399 viatgers durant el mes de setembre, una xifra que representa un increment del 5,1% respecte al mateix mes de l’any passat. Amb aquestes dades, l’aeroport reusenc acumula 1.281.053 passatgers entre gener i setembre, un 8,1% més que durant els nou primers mesos del 2025. Pel que fa a l’activitat aèria, durant el setembre s’han comptabilitzat 2.806 operacions d’aterratge i enlairament, un 14,9% més que en el mateix període de l’any anterior. En el conjunt dels nou primers mesos de l’any, l’Aeroport de Reus ha gestionat 20.103 moviments d’aeronaus, fet que suposa un increment del 9,5% respecte al mateix període del 2025.

Fruselva participa en un projecte europeu per transformar emissions de CO₂ en ingredients alimentaris

Reus Empresa 8/10/2026   T.E. 8/10/2026 L’empresa catalana Fruselva participa en el projecte europeu FERM4FOOD, una iniciativa que busca transformar les emissions de diòxid de carboni (CO₂) generades per la indústria alimentària en ingredients sostenibles d’alt valor. La companyia assumeix el lideratge de les activitats de formulació i desenvolupament de nous productes destinats al consumidor final. El projecte, finançat pel programa Horizon Europe de la Unió Europea, es va posar en marxa a València i compta amb la participació de 15 socis de vuit països europeus. La iniciativa proposa aprofitar el CO₂ que es genera durant processos industrials de fermentació, com els de les cerveseries, els cellers i els obradors industrials de pa, per convertir-lo en nous ingredients alimentaris mitjançant la fermentació de precisió. El consorci està coordinat per AINIA, un centre tecnològic especialitzat en el sector alimentari, i integra centres de recerca, petites i mitjanes empreses innovadores i companyies vinculades a la fermentació, l’enginyeria i la digitalització. Del CO₂ a nous productes alimentaris Un dels principals objectius de FERM4FOOD és desenvolupar una plataforma modular capaç de produir tres ingredients a partir del CO₂: àcid làctic, proteïna i olis microbians. El procés utilitzarà microorganismes optimitzats per millorar l’eficiència de conversió, juntament amb sistemes de purificació que garanteixin la qualitat alimentària dels productes obtinguts. A partir d’aquests ingredients, Fruselva participarà en el desenvolupament de dos nous productes dirigits al consumidor final. El primer serà una beguda vegetal tipus barista, rica en proteïnes, mentre que el segon consistirà en un beauty food pouch, una formulació funcional orientada a afavorir la salut de la pell. Tots dos productes es desenvoluparan i s’avaluaran amb consumidors reals durant el projecte, amb l’objectiu d’explorar noves alternatives als ingredients d’origen animal i donar resposta a la demanda creixent d’aliments sostenibles.   Reduir les emissions i el consum de recursos FERM4FOOD s’emmarca en els objectius del Pacte Verd Europeu i de l’estratègia De la Granja a la Taula, que promouen una indústria alimentària més sostenible. Segons les previsions del projecte, la tecnologia permetrà reduir almenys un 45% les emissions de CO₂ respecte als sistemes convencionals de producció d’ingredients, així com disminuir significativament el consum d’aigua i l’ús del sòl. També es preveu que contribueixi a la creació i consolidació de 25 llocs de treball d’alta qualificació. La viabilitat tecnològica i econòmica del sistema es posarà a prova en condicions industrials reals a la cerveseria BALAD, situada a Piozzo, Itàlia, on s’instal·larà una plataforma modular per validar el procés a escala precomercial.   Un projecte europeu de quatre anys FERM4FOOD té una durada prevista de 48 mesos i compta amb socis d’Espanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. El consorci cobreix totes les fases del procés d’innovació, des del desenvolupament tecnològic fins a la validació dels nous ingredients i productes al mercat. Amb la seva participació, Fruselva contribueix a traslladar els avenços de la recerca en fermentació de precisió a productes alimentaris destinats al consum. Aquest projecte ha rebut finançament del programa Horizon Europe de la Unió Europea, en el marc de l’acord de subvenció núm. 101181822. Les opinions i els punts de vista expressats són exclusivament responsabilitat dels seus autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els de l’Agència Executiva Europea de Recerca (REA). Ni la Unió Europea ni l’autoritat atorgant poden ser considerades responsables del seu contingut.

Solargest amplia el seu negoci amb una aliança per impulsar les bateries industrials a Espanya

T.E. 8/10/2026   L’empresa reusenca Solargest ha assolit un acord de col·laboració comercial amb GreentixESS per impulsar projectes d’emmagatzematge energètic a Espanya mitjançant sistemes de bateries BESS (Battery Energy Storage Systems). L’aliança està dirigida especialment a clients comercials i industrials, així com a grans instal·lacions i parcs d’energies renovables. L’acord, que neix amb voluntat de continuïtat, permetrà a Solargest ampliar la seva cartera de serveis i desenvolupar projectes que combinin producció fotovoltaica, emmagatzematge i gestió intel·ligent de l’energia. L’objectiu és adaptar la generació i el consum elèctric a les necessitats de cada instal·lació, en un context en què les bateries industrials adquireixen cada vegada més protagonisme. «Per a Solargest, aquest acord suposa un nou pas en la nostra aposta per l’emmagatzematge energètic i per oferir al sector industrial solucions que vagin més enllà de la generació fotovoltaica, integrant generació, emmagatzematge i gestió intel·ligent de l’energia», destaca Gerard Pagès, CEO de Solargest. Solucions d’emmagatzematge per a empreses i grans instal·lacions GreentixESS està especialitzada en sistemes d’emmagatzematge energètic per a aplicacions comercials, industrials i projectes de gran escala. La companyia forma part de l’ecosistema industrial del grup Tsingshan, amb activitat en els sectors de l’acer inoxidable, els minerals i les noves energies. Segons les dades facilitades, el grup comptava el 2025 amb més de 200.000 treballadors i uns ingressos per vendes de 50.000 milions d’euros. Entre les solucions que Solargest podrà incorporar als seus projectes destaca el Greentix Flex 257, un sistema orientat al sector comercial i industrial que disposa d’una potència de càrrega i descàrrega de 125 kW i una capacitat d’emmagatzematge de 257 kWh. Per a instal·lacions de dimensions superiors, la gamma Greentix GRID ofereix contenidors d’emmagatzematge amb capacitats d’1,2 MWh, 2,2 MWh i 5,015 MWh, dissenyats per integrar-se en grans projectes energètics. Una nova línia de creixement per a Solargest Amb aquesta aliança, Solargest reforça la seva aposta per l’emmagatzematge energètic com a complement de la seva activitat en el sector fotovoltaic. La col·laboració permetrà oferir a les empreses projectes integrals en què la generació renovable, les bateries i els sistemes intel·ligents de control funcionin de manera conjunta. GreentixESS té presència internacional i disposa a Espanya d’una oficina a Barcelona, un magatzem a Loeches (Madrid) i una estructura de suport tècnic. Amb seu a Reus i més de 15 anys d’experiència, Solargest ha dut a terme més de 500 instal·lacions d’energies renovables i compta amb una plantilla de més de 30 professionals. L’empresa desenvolupa projectes per a clients particulars i industrials, tant al Camp de Tarragona com a la resta de Catalunya i de l’Estat.

El Parlament aprova la nova Llei de Cambres després de més d’una dècada sense una normativa actualitzada

Reus Empresa 7/10/2026 El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres, una reivindicació de les 13 cambres de comerç catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a l’actual sistema cameral. La nova regulació actualitza el marc legal, reforça les funcions institucionals de les cambres i les dota de més seguretat jurídica. La normativa permet adaptar la legislació catalana a la Llei bàsica estatal de cambres de comerç del 2014. Fins ara, Catalunya era una de les poques comunitats autònomes que continuava sense disposar d’una llei cameral actualitzada. La proposició de llei va arribar al ple després d’un procés d’interlocució de les cambres amb els agents socials, el Govern i els grups parlamentaris. El text va ser presentat pel PSC-Units per Avançar, Junts, ERC i el PP i també havia rebut l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries. Un finançament progressiu fins als 7 milions d’euros Un dels principals canvis afecta el finançament de les funcions públiques i institucionals de les cambres. En un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern i les cambres hauran de subscriure un conveni pluriennal de tres anys. La Generalitat haurà de preveure anualment una partida específica, amb una implantació progressiva: 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon i 7 milions el tercer. La llei reconeix quatre grans àmbits d’actuació de les cambres: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses, i el foment del català. També reforça la seva participació en organismes de les administracions públiques vinculats als interessos generals de l’economia. Nous Plans Camerals Una altra de les novetats és la nova configuració dels Plans Camerals, concebuts per coordinar la col·laboració entre les cambres i les administracions. Aquests instruments permetran identificar les necessitats prioritàries de l’economia de cada territori, plantejar objectius de desenvolupament econòmic i definir actuacions específiques. La normativa també concreta la participació de les cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica i la formació professional. Al mateix temps, introdueix noves disposicions en matèria de transparència, rendició de comptes i bon govern, especialment sobre subvencions, convenis, contractació, polítiques d’igualtat i retribucions. Les cambres de comerç catalanes han valorat positivament l’aprovació de la nova llei i destaquen l’ampli consens institucional, polític i empresarial assolit durant la tramitació.  

Reus invertirà 2,36 milions d’euros en un projecte per impulsar l’economia a través de les dades

Reus Empresa 6/10/2026   L’Ajuntament de Reus desenvoluparà el projecte REUS ECON DATA NEXUS (RED-N), una iniciativa que vol aprofitar les dades de l’entorn urbà i econòmic per afavorir el desenvolupament de la ciutat i millorar la competitivitat empresarial. El projecte preveu una inversió global de 2.363.928 euros i incorporarà eines d’anàlisi avançada i intel·ligència artificial. La proposta permetrà captar i integrar informació, transformar-la en coneixement i posar-la a disposició d’empreses, emprenedors, ciutadania i administració a través de nous serveis digitals. Entre les tecnologies previstes hi ha els bessons digitals, representacions virtuals que permeten analitzar i simular el funcionament d’entorns o processos. Per finançar el projecte, el consistori ha obtingut una subvenció de 945.571,23 euros de la convocatòria 2025 del programa «Impulso a las Ciudades y Territorios Inteligentes para el Fomento del Desarrollo Económico y Productivo», promogut per Red.es i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. L’ajut prové de recursos propis de Red.es i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). L’Ajuntament assumirà la resta de la inversió amb recursos municipals. Reus i la Diputació de Barcelona són les dues administracions catalanes beneficiàries d’aquesta convocatòria. Aquest dimarts, 6 d’octubre, representants del Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament han participat en l’acte de presentació i llançament dels projectes seleccionats, celebrat a la seu de Red.es, a Madrid. Amb aquesta iniciativa, el consistori vol reforçar el posicionament de Reus en l’àmbit de l’economia intel·ligent, fomentar la innovació i facilitar la creació de noves oportunitats econòmiques a partir de l’ús de les dades.