La cerca de talent del sector TIC enceta la nova edició de l’Aquí hi ha feina que organitza Mas Carandell
Reus Empresa 6/03/2025 Mas Carandell ha posat en marxa la quarta edició del cicle Aquí hi ha feina!, un programa que apropa el teixit empresarial a la ciutadania per donar a conèixer les oportunitats laborals, els perfils professionals més demandats i la situació del mercat de treball en sectors estratègics del territori. La primera sessió tindrà lloc el dimarts 11 de març i estarà dedicada al sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), amb la col·laboració del Clúster TIC Catalunya Sud. Hi participaran representants d’empreses destacades del sector com Viajes para ti, SLU, una agència de viatges en línia amb marques com Esquiades.com i Buscounchollo.com; IONNAVIS, SLU, especialitzada en solucions empresarials ERP per a pimes; i Grupo Castilla, una empresa dedicada a la gestió de talent i software per a recursos humans. Segons dades de l’Observatori de Talent TIC, una de cada tres vacants a les empreses del Clúster TIC Catalunya Sud no es va cobrir durant el 2024, i la demanda de talent segueix creixent. Per aquest any, es preveu arribar a les 500 noves contractacions en aquest àmbit. Les trobades del cicle Aquí hi ha feina! formen part de les accions impulsades pel Consell de l’FP de Reus per fomentar l’orientació laboral i l’acostament de la formació a les necessitats reals del mercat de treball. El programa inclourà cinc sessions durant el 2025, abordant també sectors com la logística, la indústria alimentària, el metall i el sector sanitari. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha subratllat la importància d’aquesta iniciativa per facilitar el contacte directe entre empreses i persones en recerca de feina o en procés de formació, així com per coordinar els esforços de les diferents entitats educatives i laborals de la ciutat. L’any passat, les cinc trobades organitzades dins del cicle van comptar amb la participació de 13 empreses de sectors estratègics i van reunir un total de 140 persones.
Borges i Virginias s’alien per impulsar el negoci de torrons i galetes
Reus Empresa 4/03/2025 Borges Branded Foods, S.L.U. i Virginias han formalitzat una aliança estratègica per potenciar el creixement de les línies de torrons i galetes de la marca Virginias, una col·laboració que comença aquest mateix mes de març. L’objectiu d’aquesta unió és reforçar la comercialització d’aquests productes, que són els principals eixos de negoci de Virginias, així com desenvolupar noves referències enfocades a la salut. Fundada a Reus el 1932, Virginias des de 2018 forma part del grup Acrimont Foods SL, al costat de Virginias Cacau i El Taller de Virginias. Actualment, els seus productes es comercialitzen tant a la gran distribució com a botigues especialitzades i pròpies situades a Reus, Barcelona i Agramunt. El seu catàleg inclou una àmplia gamma de torrons tradicionals i innovadors. A més, la companyia també compta amb una llarga trajectòria en el sector de les galetes. Aquesta aliança aposta per substituir greixos no saludables per alternatives nutricionalment més beneficioses, gràcies a l’ús de HSSO (Healthy and Sustainable Solid Oil), un greix sòlid desenvolupat per Borges. «Fa anys que col·laborem amb Borges, utilitzant la seva fruita seca per a l’elaboració dels nostres torrons. Aquesta aliança, però, va un pas més enllà i ens permetrà créixer tant a nivell nacional com internacional», afirma Ángel Jubete, Director Gerent de Virginias. Per la seva banda, David Prats, president executiu de Borges International Group, ha destacat que «aquest acord reforça la nostra aposta per productes de qualitat que combinen tradició i innovació, oferint opcions nutricionalment més saludables als consumidors».
FUNCTIOLAB, el servei pioner de Global Fruselva premiat per la seva innovació en alimentació funcional
Reus Empresa 4/03/2025 Global Fruselva ha estat reconeguda amb el Premi a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté i Pascual, impulsat per la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, pel seu projecte FUNCTIOLAB, un servei d’innovació pioner en el sector de l’alimentació funcional. L’entrega del premi, en la categoria d’Innovació d’un producte o servei existent, s’ha dut a terme aquest dilluns, 3 de març, a les instal·lacions de firaReus, destacant el compromís de la companyia amb la recerca i el desenvolupament de nous productes alimentaris saludables i sostenibles. FUNCTIOLAB és una iniciativa que ofereix un servei integral d’innovació i co-creació per al desenvolupament de nous productes funcionals. A través de sessions de treball conjunt amb els clients, Fruselva combina coneixement científic i tecnològic per identificar tendències de mercat i transformar-les en productes innovadors. El servei compta amb un equip multidisciplinari d’experts en nutrició, tecnologia alimentària i ciències de la salut, treballant en col·laboració amb universitats, centres d’investigació i start-ups. Des de la seva posada en marxa a finals de 2023, FUNCTIOLAB ha tingut un gran èxit, oferint serveis a quatre empreses, incloent grans marques i supermercats nacionals i internacionals. Un exemple destacat és la creació de la gamma «El meu primer smoothie», enfocada a millorar la salut digestiva, la immunitat i el desenvolupament cognitiu infantil. Aquest èxit ha generat una facturació de 200.000 € durant el 2024, amb una previsió de creixement del 5% per enguany. Segons Úrsula Catalán, PhD, Directora de l’Àrea d’Innovació de Begudes Vegetals de Global Fruselva, «és un honor rebre el Premi a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté i Pascual, un reconeixement a l’esforç de tot l’equip d’I+D+i. FUNCTIOLAB representa la nostra aposta per la innovació col·laborativa, connectant el coneixement científic amb les necessitats del mercat. Treballem colze a colze amb els clients per desenvolupar productes funcionals que no només siguin innovadors, sinó també saludables i sostenibles, amb un impacte positiu tant per a les empreses com per als consumidors».
Grup Unió i Fruselva, guardonats en els Premis a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté Pascual
Reus Empresa 4/03/2025 ‘Ajuntament de Reus ha lliurat aquest dilluns, 3 de març de 2025, els primers Premis a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté Pascual, impulsats per la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement. L’objectiu d’aquests guardons és reconèixer i donar visibilitat a empreses destacades pel seu compromís amb la innovació a Reus i el Baix Camp. En la categoria d’innovació d’un producte o servei existent, el Grup Unió ha obtingut el primer premi per la seva aposta per la innovació en tota la cadena de valor i per maximitzar el valor dels productes agrícoles. En segon lloc, ha estat reconeguda l’empresa Jelly Pills, que ha desenvolupat complements nutricionals en format gominola, sense sucres afegits i d’origen natural i vegà. D’altra banda, en la categoria de negoci innovador, el primer premi ha estat per a Fruselva, gràcies al seu nou servei d’innovació dedicat a la creació de productes de nutrició i salut adaptats a diferents segments i necessitats. El segon premi ha estat per a Hidrotuit, per la seva solució Efficpool, un filtre per a piscines de filtració regenerativa que permet estalviar un 90% del consum d’aigua i un 50% d’energia. Una gala per celebrar la innovació L’acte de lliurament, celebrat a Fira Reus, ha comptat amb la benvinguda institucional del regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges, i ha inclòs la presentació d’experiències innovadores per part de les empreses Naifactory, Recop i Fermator, així com un recital de poesia de Fito Luri i la glossa en homenatge a Gabriel Ferraté, a càrrec de Jaume Vilella, director de Socrates Educa International School. Els premis han estat lliurats per l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, el regidor Josep Baiges, la rectora de la UOC, Àngels Fitó, el rector de la URV, Josep Pallarès, i familiars de Gabriel Ferraté Pascual. A més, s’han concedit dos guardons especials: el Premi al millor treball de recerca de batxillerat, per a Pol Monné, estudiant de l’IES Baix Camp, per la seva proposta d’eco-lodge sostenible a Capafonts; i el Premi d’Honor, atorgat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recollit per la seva rectora, Àngels Fitó. L’acte ha culminat amb els parlaments de Gabriel Ferraté Casas i de l’alcaldessa de Reus, posant el punt final a aquesta primera edició d’uns premis que reten homenatge a la figura de Gabriel Ferraté Pascual, Fill Il·lustre de Reus i referent acadèmic i professional.
La Fira de Cambrils 2025 obre el període d’inscripcions per a expositors
Reus Empresa 3/03/2025 La 66a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils ja ha obert el període d’inscripcions per a expositors que vulguin reservar el seu lloc en aquest esdeveniment comercial a l’aire lliure. La fira, que es durà a terme del 30 de maig a l’1 de juny, comptarà amb més de 50.000 m² d’espai firal i en la seva darrera edició va rebre la visita de 45.000 persones. L’objectiu principal de la fira és estimular l’activitat econòmica i empresarial de la zona, així com oferir un espai de trobada per a empreses i emprenedors que busquen visibilitat i nous mercats. A més, l’esdeveniment inclourà una àmplia programació d’activitats per a tota la família. Segons la regidora de Promoció Econòmica, Neus Cárdenas, la fira és una oportunitat única per als negocis i també un esdeveniment molt esperat pels cambrilencs, ja que forma part de la tradició i història del municipi. Inscripcions obertes fins a l’11 d’abril Les empreses i emprenedors interessats poden inscriure’s fins a l’11 d’abril per reservar el seu espai al recinte firal. El dossier d’expositor i la sol·licitud d’inscripció estan disponibles a www.firacambrils.com.
Banco del Este, l’últim intent d’una banca local
Joan Antoni Domènech 3/03/2025 El Tercer Pla de Desenvolupament (1972-1975) impulsat pel govern franquista va generar una sèrie d’expectatives econòmiques per a les comarques de Tarragona. Així, el complex petroquímic de Tarragona, la central nuclear de Vandellòs, la creació d’una autopista, i l’auge del turisme obrien un horitzó de creixement. En aquest ambient, que, entre altres factors, truncaria la crisi del petroli de 1973, es va albirar la possibilitat de creació d’una banca local, clarament enfocada a l’àmbit industrial. El paraigua per a qualsevol projecte en aquest camp el facilitava una nova normativa (Ley de Bases para la Ordenación del Crédito y de la Banca), la finalitat de la qual era acabar amb l’statu quo bancari, liberalitzant el sector i forçant la seva especialització. En 1970 operaven a la província de Tarragona un total de 17 marques bancàries, de les quals 10 eren bancs nacionals. L’oportunitat de disposar d’una banca industrial pròpia semblava que pogués encaixar enmig d’aquesta representació d’entitats financeres. L’ocasió es presentava clara per a un grup d’empresaris i professionals reusencs, sempre atents a les iniciatives de progrés, que veien en una certa manera la possibilitat de recuperació d’una de les senyes d’identitat de l’economia local: una banca pròpia amb la vista posada en l’extint Banc de Reus i la seva matriu Banc de Catalunya. Una història, la de la desaparició del Banc de Reus, que havia deixat un regust d’injustícia en molts emprenedors locals i famílies accionistes. De fet, tres anys després de la fallida del Banc de Reus el 1931, va haver-hi un intent de crear a la ciutat un nou banc, proposta encapçalada per la Cambra de Comerç i Foment Industrial i Mercantil. Es van fer diverses reunions, però l’esclat de la Guerra Civil va deixar bandejada la iniciativa. L’envergadura del nou projecte requeria un ambiciós pla per a conjuminar l’interès dels futuribles accionistes, i, d’altra banda, un aparell tècnic que portés a bon port tot l’argumentari necessari per a aconseguir la fitxa bancària. Per al primer objectiu, es van crear diverses comissions territorials. La principal d’elles, al Baix Camp, on va sorgir la idea. Els promotors locals van ser Francesc Cabré i Josep Urgellés, en representació de la Cambra de Comerç, i Francesc Cailà, gerent de la companyia Reddis. La resta de comissions territorials es van organitzar a les comarques del Tarragonès, Baix Ebre i Barcelona. L’objectiu era reunir prou capital per a obtenir una fitxa bancària, que llavors era de 500 milions de pessetes. Per altra banda, tota la gestió tècnica i legal es va deixar en mans del Banco Coca, una entitat que en l’època ocupava el divuitè lloc entre els bancs espanyols amb majors recursos propis, i que demostrava una creixent presència entre l’empresariat català. A més, el Banco Coca s’encarregaria de reunir els futurs accionistes de l’àrea de Barcelona. La nova entitat, finalment, es registrarà sota la denominació de Banco Industrial de Tarragona SA. El 15 de desembre de 1971, Pau Abelló, president de Financiera de Reus SA., i vicepresident de la Cambra de Comerç, convoca en el Centre de Lectura a la societat local per a una reunió informativa sobre el projecte. Abelló anima als assistents a participar com a accionistes fundadors del nou banc, assenyalant-los que tenien fins al 21 de gener de l’any següent per a concretar la seva subscripció, amb un import mínim de 100.000 pessetes. L’operació serà un èxit. En la zona dependent de Reus, se sumen a la iniciativa 1.221 subscriptors, per un valor de 760.978. 000 pessetes. En paral·lel, un grup organitzat per la Jove Cambra de Reus, aporta 92 subscriptors, i aconsegueix 75.375.000 pessetes. Finalment, en el període de subscripció, entre els grups de Reus, Tarragonès, Baix Ebre i Barcelona, la suma aconseguida va ser d’1.435.403 pessetes, entre dipòsits en efectiu i avals. Tots els interessats van dipositar en efectiu, com a garantia per a l’operació, el 5% del capital de la seva sol·licitud. El primer Consell de la societat, segons la documentació presentada al Consell Superior Bancari, estarà conformat per Joan Baptista Beltrán Florez, Joan Ginebra Torra, Francesc Cabré Masdeu, Carles Martí Prat, Joan Batista García Francisca, Jordi Miarnau Banús, Joaquím Fabra Grifoll, Josep Urgellés Morell, Francesc Cailà Mestre, Agustí Pujol Soliano i Joaquín de Muller y Abadal. En els successius tràmits, hi haurà canvis en aquest llistat, amb la sortida d’alguns dels seus membres i la incorporació d’altres nous. Els accionistes de Reus van demanar que la seu central del banc se situés en la capital del Baix Camp, amb reticències per part del grup del Tarragonès, encara que des de Reus es va argumentar que la idea havia nascut a la ciutat i que des d’ella s’aportava una mica més de 836 milions de pessetes. Posteriorment a la presentació de la sol·licitud per a obtenir la fitxa bancària, el Consell Superior Bancari recorda als peticionaris que l’oficina central de la nova entitat ha de radicar «en una plaça en la qual existeixi una Borsa de Comerç. Com que no va haver-hi tal a Tarragona, «no pot crear-se allí un banc industrial», la qual cosa resolia la disputa territorial. Presentat el projecte al Banc d’Espanya, la seva tramitació es demorava, de manera que un grup d’accionistes encapçalat per Francesc Cabré van anar a entrevistar-se amb el llavors ministre d’Hisenda, Alberto Monreal Luque. El ministre va argumentar al fet que el projecte presentava dues dificultats: la primera era que un dels peticionaris de la sol·licitud per al nou banc estava involucrat en el cas Matesa (un dels grans escàndols de corrupció durant la dictadura, amb un frau de 10.000 milions de pessetes), i, a més, el nom de la nova entitat no acabava de ser acceptat per les autoritats (podia confondre’s amb altres entitats financeres amb denominació d’industrials); el mateix ministre va suggerir que fos Banco del Este. A l’octubre del 72 s’anuncia a tots els futurs accionistes quin serà el nou nom. L’aventura del Banco del Este va ser l’últim intent de creació d’una entitat financera a Reus.