L’Aeroport de Reus augmenta un 13% els seus passatgers el 2024
Reus Empresa 13/01/2025 L’Aeroport de Reus ha fet públiques les dades de passatgers i operacions del desembre del 2024, i també la seva comparació respecte a anys anteriors. El passat mes, les instal·lacions d’Aena han incrementat els seus passatgers en un 13% respecte a l’any 2023 i ha arribat aquest 2024, amb els 996 viatgers del mes de desembre, a la xifra total d’1.181.520 passatgers. D’altra banda, amb els 977 moviments d’aeronau registrats el mes de desembre, l’aeroport ha arribat el 2024 a les 21.921 operacions, el que representa un increment del 6,9% en comparació amb el 2023.
Aigües de Reus impulsa l’ús d’aigua no potable al polígon Agro-Reus per fomentar la sostenibilitat i l’economia circular
Reus Empresa 13/01/2025 Aigües de Reus compta al polígon Agro-Reus amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable, que discorre en paral·lel a la xarxa convencional d’abastament d’aigua. Tot i que aquesta aigua no apta per a ús de boca ja s’utilitza de fa temps en usos estrictament municipals, també està a dispos ició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual, rere la sostenibilitat ambiental i un millor aprofitament dels recursos, en consonància amb els principis més bàsics d’economia circular. Una fórmula alternativa d’abastament que Aigües de Reus mira de potenciar. Des de fa anys, el polígon Agro Reus compta amb una xarxa de distribució paral·lela a la de subministrament, que s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus. És per això que aquesta aigua es destina habitualment a finalitats municipals molt específiques, com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram. Aquesta aigua també s’usa en la neteja dels vehicles municipals i en el reg d’espais públics i d’horts urbans. En total, cada any s’utilitzen uns 70 mil metres cúbics d’aigua no potable en la neteja de carrers, que compta amb plena garantia sanitària, ja que una cosa és que no sigui bona per a beure i una altra que, degudament tractada, no pugui dedicar-se a altres finalitats. En tots els casos, l’ús que se’n fa té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus, inscrit al registre de laboratoris de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat. Proximitat a la xarxa L’existència d’aquesta xarxa paral·lela ja permet que les empreses de l’Agro-reus puguin connectar-s’hi. Recentment, aquest ha estat el cas de PortAventura World, que per interès mediambiental ha sol·licitat la connexió a dita xarxa d’aigua no potable de la bugaderia que ha instal·lat en aquest polígon. Una connexió que ha estat possible i senzilla atesa la proximitat de la canonada a la parcel·la on hi ha la bugaderia. El contracte preveu un cabal màxim i un preu més econòmic que el de la tarifa convencional. Una possibilitat que ja està regulada normativament i comptava amb preus públics degudament establerts. «Aquesta és una possibilitat oberta a altres empreses del polígon Agro-Reus sempre que estiguin prop d’aquesta xarxa secundària d’aigua no potable», explica el regidor responsable del servei d’aigua, Daniel Rubio. La proximitat a la xarxa és un factor fonamental, ja que el cost de la connexió i de les obres d’escomesa que siguin necessàries van a càrrec de les empreses que hi tinguin interès. Responsabilitat ambiental Més enllà d’avantatges econòmiques i tarifàries, la iniciativa també respon a una lògica de responsabilitat mediambiental, «ja que així no es destina aigua potable a usos en què la potabilització no és ni necessària ni imprescindible», afegeix el regidor. «És una qüestió de sostenibilitat i d’economia circular que evidencia la sensibilitat mediambiental per part d’Aigües de Reus i de PortAventura World a l’hora de consolidar pràctiques quotidianes més sostenibles», conclou. Aquesta xarxa d’aigua no potable del polígon Agro-Reus incorporarà en breu més aigua procedent d’altres pous de la zona. De fet, ja està previst que aquesta aigua es destini al reg de la nova zona que s’ha d’urbanitzar a l’entorn d’Indústries Preciber, en el sector sector C-6 Camí del Roquís, a tocar del carrer de Recasens i Mercadé, de l’Estadi Municipal i del barranc del Mas del Gassot. Fins a la data, a la ciutat, una xarxa secundària com aquesta només existeix en el polígon Agro-Reus. Tot i així, Aigües de Reus compta amb un pla de desplegament que preveu la instal·lació progressiva de xarxes paral·leles d’aquest estil. Serà llavors que, a l’entorn d’aquestes futures xarxes secundàries, també hi haurà la possibilitat que empreses particulars puguin contractar aigua no potable.
Clíniques, entre la passió mèdica i els rèdits comercials
Joan Antoni Domènech 7/01/2024 En tot aquest reguitzell d’històries, fins ara no havíem tractat un àmbit singular a Reus com són les clíniques. Entre la passió mèdica i la visió de negoci, aquest sector va tenir i encara té representants molt significatius a la ciutat. De fet, durant dècades Reus va ser la ciutat de la província que més clíniques tenia; uns centres que estaven més ben equipats que no pas l’Hospital, de propietat municipal. I encara que l’assistència sanitària a Reus comptava amb una herència d’un cert prestigi i especialització, com van ser per exemple l’Institut Pere Mata o la Gota de la Llet, no va ser fins a l’arribada de les clíniques que s’incorporaran altres especialitats amb una certa garantia. En el camp que ens ocupa, podem dir que va ser el doctor Josep Ibarz Grao el primer que, en 1920, va obrir a Reus un establiment d’aquestes característiques, la Clínica Ibarz. Ibarz Grao, que a l’època treballava per a la companyia ferroviària La Canadiense, va observar en un dels seus viatges professionals a Reus que l’oferta mèdica a la ciutat era escassa i pobra. La Clínica Ibarz es va especialitzar en «les afeccions de la dona i on s’atenien la majoria dels naixements de la província», segons diu el web de la clínica actual, regentada avui por la tercera generació. Cal ficar-se en context per a entendre el perquè del naixement de molts centres clínics en la dècada dels anys 20, 30 i posteriors. Fins a bona part del segle xx, l’assistència sanitària de malalties comunes es realitzava a domicili, mentre que els hospitals públics atenien casos d’epidèmia o malalts desnonats, i, en grau més baix, algunes operacions. Però, en tot cas, en un ambient i condicions no precisament ideals: eren, més aviat, centres de beneficència. Encara que molts dels metges que s’instal·laven en aquestes clíniques compatibilitzaven aquesta tasca professional amb l’exercici a l’hospital de Reus i, posteriorment, amb la Seguretat Social. Les clíniques, per la seva part, oferien serveis de cirurgia, i de maternitat, segons la seva especialitat, i donaven a les classes benestants una oportunitat de serveis sanitaris considerats en aquella època de luxe. I com passava en altres sectors, les clíniques reusenques es beneficiarien del territori d’influència de Reus, com les comarques properes de Priorat, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, i més lluny: algunes comarques de Lleida i de l’Aragó. La raó és que fins a la modernització dels hospitals, els tractaments importants en ciutats com Reus només es podien atendre a les clíniques. A la clínica del doctor Ibarz Grao el seguirien altres establiments regentats pels doctors Pont, Savé, Prats, Aluja, Fàbregas o les clíniques Vidal Jané i Monserrat. El segon establiment d’aquestes característiques en posar-se en marxa a Reus va ser el del doctor Antoni Pont Molins (1897-1962), que s’instal·laria el 1925. Pont, que treballava a Barcelona, va tornar a Reus gràcies a l’interès del doctor Alexandre Frias i Roig que volia reduir l’alta mortalitat infantil, i va pensar que el doctor Pont, a causa de la seva especialitat ginecològica, el podria ajudar. El doctor Pont va adquirir el 1931, gràcies a una operació societària amb altres metges, que li van prestar els diners necessaris, la clínica Nostra Senyora de Misericòrdia, propietat del doctor Lluís Barberà Xatruch, que estava ubicada en un xalet situat al passeig de Prim número 30. La clínica de Barberà Xatruch estava força ben equipada, amb departaments de cirurgia, ginecologia, raig x, i comptava a més amb una consulta al raval de Jesús. També cal anomenar la clínica Vidal Jané, situada entorn del passeig de Mata, i activa encara a la dècada dels 70, i que havia estat una sucursal del sanatori Santa Rosa establert a Tarragona. La Clínica Dr. Aluja, del doctor Josep Maria Aluja Pons (1886-1976), era un centre de cirurgia i traumatologia que cap a 1933 s’instal·laria al carrer de Gaudí (llavors era la plaça Llibertat,1), a l’antic palauet dels Boule. El doctor Aluja, amb permís dels propietaris, transformaria l’edifici en clínica privada. La idea de muntar aquest centre va ser de la seva dona, la barcelonina Mercedes Hernández Meseguer, que va pensar que l’antic dispensari del seu marit del carrer de la Presó bé podria traslladar-se a aquesta ubicació singular. De fet, el matrimoni Aluja Hernández i les seves dues filles, Merche i María José, residirien a la planta baixa del palauet. El primer pis es destinaria als clients de pagament, i el segon, a aquells pacients sense recursos als quals Aluja atenia gratuïtament. Fins i tot, Aluja va instal·lar una petita capella per a evitar així que les monges carmelites que atenien els serveis d’infermeria haguessin d’absentar-se per a acudir als oficis religiosos. Josep Maria Aluja s’havia format a Barcelona al costat del doctor Manuel Corachan, i va treballar com a cirurgià a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquesta experiència el portaria a ser cirurgià general a l’Institut Pere Mata. En 1954 el matrimoni Aluja Hernández se separa, de l’única manera que podia fer-se a l’època, encara que fos il·legal, sense cap tràmit administratiu, i és llavors quan Josep Maria Aluja abandona la clínica que passaria a ser la nova seu de l’Escola Maria Cortina. Soci del FC Barcelona, al que intentava seguir en els seus partits, Aluja va participar com a regidor a la política municipal dels anys quaranta, i també va ser cofundador de l’Hemeroteca Médica, una associació amb seu al Centre de Lectura on es reunien metges de Reus i Baix Camp i que estava subscrita a publicacions mèdiques europees i americanes, i que va editar l’Acta Clínica de Hemeroteca Médica. A la postguerra, amb un sistema assistencial molt precari fora de les grans capitals, el sector de les clíniques va experimentar un nou rellançament. Això és perquè encara els hospitals no s’havien convertit en les peces fonamentals de salut de la ciutat i el seu territori de referència. Un dels nous establiments, desaparegut avui en dia, va ser la