Joan Antoni Domènech
21/01/2025

El vermut arriba a Espanya a finals del segle xix des d’Itàlia i França, encara que l’origen de la beguda es troba a Alemanya. La ciutat italiana de Torí es convertirà en el gran referent del sector. L’eclosió del consum de vermut és un fenomen més aviat recent. Després del boom dels anys vint i trenta del segle xx, el sector no experimentaria una clara revifada al nostre país fins a principis de l’actual segle. Ràpidament, el vermut serà adoptat com una beguda social.I encara que Reus va ser reconegut com la capital a l’Estat de la producció de vermut, hauríem d’apuntar que la primera marca registrada a Espanya va ser la de l’empresa Andrés Clarós y Cía, de Badalona, amb la marca Vermut Catalán, el 1.888. La marca de vermut més antiga i encara activa al mercat és, des del 1892, la barcelonina Perucchi.
A la gran tradició industrial vinícola de la ciutat, li va ser relativament fàcil incorporar una nova producció: a una base de vi blanc – que no podia ser tan bast com comunament es creu- calia afegir una fórmula amb varietat d’herbes i espècies, que donava peu a personalitzacions que permetien la seva comercialització sota una marca identificativa. El vermut es va popularitzar amb rapidesa i els productors reusencs, amb instal·lacions apropiades i mercats oberts, van entrar amb força en el sector. Entre finals del segle XIX i principis del XX, Reus va arribar a tenir una trentena de productors que elaboraven més de cinquanta marques diferents, algunes de les quals continuen actives el dia d’avui. Fins i tot, en èpoques d’escassa comercialització d’aquesta beguda, com van ser els anys seixanta del segle passat, van destacar a Reus, segons un cens de l’època, les empreses Amigó Hermanos y Compañía, Cochs SA., José Maria Martí Roig, Emilio Miró Salvat, Francisco Miró Sans, SA., Viuda de Luis Quer, Vinos Ricart, SA., Hijos de Marcelino Rofes Sancho, Francisco Simó y Compañía, y Vinícola Reusense SA. Fins i tot, avui en dia, el productor més gran de vermut a l’Estat és de Reus, Vermouth Miró.
En altres zones de l’Estat, per absència de tradició, el vermut no va arrelar com a Catalunya. I entre aquestes zones estava la de major producció vinícola del país: La Manxa. Històricament, en aquesta regió, la indústria del vi va rebre una gran embranzida amb l’arribada d’industrials francesos, que buscaven terres propícies a les quals no hagués arribat encara la fil·loxera. Amb el temps, ens crearien centenars de cellers a la zona. A la postguerra, apareixerà una figura clau en aquella zona vinícola, el reusenc Francesc Girona Lladó (1906-1990). El nostre protagonista s’havia especialitzat en la feina del que llavors els cellers denominaven ‘químics’, la qual cosa avui seria semblant a la figura de l’enòleg, encara que sense una formació tècnica tan especialitzada. Abans de la Guerra Civil, Girona havia treballat a Reus en l’empresa de vins Viuda Casellas. Durant la contesa, la família es refugia a la Selva del Camp. Finalitzada la guerra, i sense feina en el seu sector, Francesc Girona entra a treballar com a comptable a la fàbrica de persianes i mosquiteres de Ricard Cort, a Reus.
El reusenc Francesc Girona Lladó va ser un industrial vinícola destacat a Campo de Criptana. Aprofitarà el seu origen i els seus coneixements per a introduir produccions poc vistes a La Manxa, com el vermut, moscatell, mistela i vi ranci, entre altres.
A partir d’aquí, tot succeirà molt rápid. Un amic li comenta la possibilitat d’anar a treballar a Campo de Criptana, en el celler Leal y Montserrat, en el qual buscaven un especialista. Després de tres mesos de treball allí, Girona queda convençut i decideix traslladar a tota la família a Campo de Criptana. Tot això succeeix el 1939.
El 1945, i al costat d’altres socis capitalistes, Girona compra els cellers Marquès de Mudela, que fundà Francisco de Rivas Ubieta, un dels pioners de la plantació de vinyes a La Manxa. Girona va veure l’oportunitat d’introduir una sèrie d’especialitats vinícoles molt poc o gens conegudes a la zona. La seva idea era produir i comercialitzar un cert tipus de begudes sense tradició a La Manxa, i aprofitar l’alta concentració del sector a Campo de Criptana, la qual cosa podria proporcionar-li proveïdors i una logística adequada. L’empresa es va registrar sota el nom de Bodegas Girona SL. Les seves dependències estaven al costat de l’estació de ferrocarril, la qual cosa li va permetre estendre un ramal dins de les seves instal·lacions. Bodegas Girona destacaria en la producció de marques pròpies com el vermut, misteles, rancis, moscatells, olorosos i vi de missa, entre altres. Les seves marques de vermut, sempre identificades amb el cognom Girona, li van donar gran fama, especialment al nord d’Espanya i a Andalusia.
El 1984, després de quaranta anys d’activitat, Francesc Girona deixa el celler al seu fill Francisco Girona Canellas, químic de professió. Girona Canellas, per diverses circumstàncies, no aconsegueix donar continuitat al negoci, que deixaria d’existir tres anys després.