Preinscripció oberta als cursos subvencionats de formació professional per a l’ocupació de Mas Carandell
Reus Empresa 24/12/2024 Mas Carandell posa en marxa des de gener i al llarg del 2025 una dotzena d’accions subvencionades de formació professional per a l’ocupació, aprovades recentment pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa de Formació d’Oferta en Àrees Prioritàries (FOAP). Es preveu puguin beneficiar-s e d’aquestes accions un mínim de 180 persones. L’oferta formativa ocupacional, de caràcter presencial, s’adreça preferentment a persones en atur, i consta de certificats professionals, especialitats no conduents a certificats professionals i una acció de competències clau en idiomes. Pel que fa a la qualificació del conjunt de cursos aprovats, aquesta abasta diferents sectors productius, ofereix diversos nivells d’acreditació del sistema d’FP i inclou en cadascun dels itineraris formatius una estada de pràctiques no laborals en empreses de cada àmbit. En aquesta línia, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, apunta que aquesta oferta formativa «és una nova oportunitat per tota aquella persona que es troba en cerca activa de feina i que vol continuar-se formant per millorar o renovar els seus coneixements o, fins i tot, ampliar el seu àmbit professional. Tot plegat, i sumat a la resta d’oferta de l’IMFE Mas Carandell, busca fer més competitiu el teixit productiu de la ciutat i facilitar que la ciutadania es continuï formant al llarg de tota la seva vida professional».
Els Ferrater dels vins
Joan Antoni Domènech 23/12/2024 Abordarem en aquest capítol una història empresarial de tons clarament agredolços, i amb final dramàtic. I, encara que s’escapi del rigor històric, la sensació és que una certa maledicció del destí sembla haver marcat l’evolució de tot el relat concernent als Ferrater. El cognom Ferrater, família que va ser molt coneguda a Reus, quedarà fixat a la memòria literària del país per la vida i obra de dos membres de la tercera generació: Gabriel Ferrater Soler i també, en una escala inferior, del seu germà Joan. La nissaga empresarial, en canvi, voreja avui els llindars de l’oblit. Els Ferrater van tenir un cert lustre com a família de la burgesia acomodada reusenca, gràcies al negoci vinater. La nissaga empresarial s’inicia a finals del xix amb Gabriel Ferrater Gili, boter i comerciant de vins. Casat amb Teresa Gili Pons, el matrimoni tindrà quatre fills: Gabriel , Joan (1884-1936), Ricard (1894-1951) i Amadeu. El patriarca de la nissaga, Gabriel Ferrater Gili, empès per un cert èxit en els seus negocis vinícoles, es va aventurar fins i tot a registrar marques de vi de missa, de gran demanda en l’època. Ho va fer en 1915 amb dues inscripcions comercials destinades a l’exportació: Santuaire Vin de Messe i Vatican Vin de Messe; segurament en un intent per emular al gran productor de l’època d’aquest tipus de vins, el tarragoní De Muller, i aprofitant també la creixent demanda provocada per la I Guerra Mundial. Els quatre fills intentarien prolongar els èxits del seu progenitor, que, després de morir en 1921, heretarien a parts iguals els cellers familiars, que rebatejaran amb el nom de Ferraté Hermanos. Com ens diu l’experiència, amb molt rares excepcions, aquest repartiment igualitari de la propietat, vinculada també a l’administració de l’empresa, seria el germen del desastre empresarial que vindria. La mala gestió faria la resta. També van heretar l’edifici de l’antic Hotel Europa, al raval de Santa Anna número 13, un establiment aixecat el 1920 per la societat anomenada Hijos de José Magriñá, que no va tenir èxit. El patriarca va adquirir l’antic hotel poc abans de morir, posant-lo a nom de la seva esposa, Teresa Gili. La intenció de la família era anar a viure a l’edifici del raval, però no va ser així. El Ricard Ferrater aprofitaria l’oportunitat i va anar a viure: ocupà dos pisos, un per viure-hi i l’altra per biblioteca, billar i pel servei. L’últim pis fou llogat. El negoci es mantindria en uns magatzems del carrer Frederic Soler. Els germans Ferraté, gràcies a un ambient comercial propici, donaran continuïtat al negoci i fins i tot crearan marques comercials. En 1926, i a nom de la seva societat Hijos de Gabriel Ferraté, ho intentaran amb la marca genèrica de vins Scala-Dei. En 1934, provaran amb FHER (acrònim de Ferrater Hermanos), una marca per a distingir aperitius, a la qual se sumarà, ja a la postguerra, Aperitivo Ferrater. Dels quatre germans, Gabriel i el Joan seran els que més pes tindran a la gestió de l’empresa, però Ricard, el més fantasiós i sempre a la recerca de noves possibilitats, va fer diversos intents pel seu compte. És ben curiós que, amb el títol de Dret a la butxaca, Ricard no fes ús d’ell, considerant les possibilitats a l’època i les relacions familiars. Encara que, certament, des d’un punt de vista de negoci, en àmbits provincials, en aquells temps els advocats, si aquest era el destí després d’estudiar la carrera, no tenien les possibilitats que ofereix actualment el dret mercantil i civil, amb encàrrecs que poden ser ben substanciosos. La família Ferrater va ser sacsejada per l’infortuni personal, i per la seva escassa aptitud pels negocis. L’intent de prolongar els èxits empresarials del patriarca, Gabriel Ferrater Gili, no van reeixir i van portar pràcticament a la ruïna a la segona generació. El 1925 Ricard s’associa amb Francesc Cahué Llorens -farmacèutic amb local al carrer Pintor Fortuny- per crear la marca Kavenor Cahué (un cafè soluble), encara que sense registre oficial. En 1934 tots dos socis registraran, aquesta vegada sí oficialment, Kavenor, però com a marca de productes químics, farmacèutics, de veterinària i desinfectants. En 1936, Ricard registra Vitavina, marca per a xocolates, pastissos, bescuits, torrons, estotjos per a caramels, confitures i caramels de raïm. No sabem l’abast comercial d’aquesta marca ni quantes referències es van produir realment. Ricard intentarà refer-se després de la Guerra Civil, a la seva tornada de França, de Bordeus, on treballava com a diplomàtic de la República. Com a primer pas, vendrà la seva part del negoci familiar al germà petit, l’Amadeu, donat que Ricard disposava del 50% de l’empresa, ja que els dos germans grans ja havien mort sense descendència. Amb els diners, Ricard intentarà obrir-se camí pel seu compte, també al sector vinícola. Així, en 1944, dissenya un aparell destinat a la fabricació d’alcohol a baixes temperatures. A l’Oficina de la Propietat Industrial (OPI) quedarà en suspens, perquè mancaven els dissenys d’aquest aparell. En 1946 Ricard presenta millores en la patent, però continua sense poder registrar-ho, atès que l’OPI li sol·licita «aclarir l’enunciat» de l’invent. Finalment, el 24 de setembre de 1946, li concedeixen la marca. Sobre aquest registre anirà reformulant diversos perfeccionaments i presentant-los a l’OPI. Segurament, la idea no va passar de ser un mer projecte. En 1945 Ricard suma una patent d’invenció per «un aparell destinat a la fabricació de concentrats de mostos de raïm sulfatats i de vins fermentats», amb la idea de reduir el vi a un concentrat, la qual cosa economitzaria en molt el cost del transport, per a, en el lloc de destinació, afegir aigua per a retornar el vi al seu estat natural. La patent, per diverses raons tècniques que no es van aportar a l’expedient de sol·licitud, quedaria en suspens. Seguirà Ricard el 1946 amb el registre de la marca Ferrate R. dedicada a l’enologia, vins, mostos, cerveses, vinagres i especialment aperitius. En 1947, demanarà una nova marca: Ferraté, que vol especialitzar-se en la «producció d’aparells de
La Cambra de Reus anuncia una Oficina Empresarial de Transició Energètica per al 2025
Reus Empresa 13/12/2025 La Cambra de Comerç de Reus ha celebrat aquest divendres, 13 de desembre, el seu tradicional esmorzar de Nadal amb els mitjans de comunicació, en què el president Mario Basora ha fet balanç del 2024 i ha presentat els projectes clau per al 2025. Durant el repàs anual, Basora ha destacat les iniciatives que han dinamitzat les cinc comarques del territori cameral: Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Entre els èxits del 2024 hi ha el nou format de la Ganxet Pintxo, la reubicació de la fira Reus Viu el Vi al Parc de Sant Jordi, i activitats com les xerrades Vermut Cambra i Tribuna Cambra, així com diverses taules rodones empresarials. En l’àmbit internacional, destaca la participació a la fira Vinexpo Paris amb 12 cellers locals prevista per al 2025 i el suport al projecte europeu Microidea, centrat en les microcredencials en el sector turístic. A nivell formatiu, Basora ha posat èmfasi en la primera edició de la Turismarket, amb més de 1.500 visitants, i en la Fira FP Dual, que ha estat un èxit de participació. Perspectives 2025: sostenibilitat i energia De cara al 2025, la Cambra serà promotora del projecte europeu Interreg Activate, enfocat en solucions sostenibles per a les empreses. A més, la gran novetat serà la posada en marxa de l’Oficina Empresarial de Transició Energètica (OETE), gràcies al suport de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Aquesta oficina assessorarà empreses en quatre àrees clau: generació d’energia renovable, emmagatzematge, eficiència energètica i mobilitat elèctrica. El president ha reafirmat el compromís de la Cambra amb el desenvolupament territorial, assegurant que “continuarem treballant per les cinc comarques del territori cameral, organitzant activitats i fires arreu de la nostra zona d’influència”.
Grup Fermator reforça el seu compromís social amb ajuda a les zones afectades per la DANA i altres donacions solidàries per Nadal
Reus Empresa 12/12/2024 Grup Fermator reafirma el seu compromís social a través de dues accions destacades aquest Nadal. La primera ha estat un donatiu de 6.000 euros a la Mancomunitat de l’Horta Sud, a València, destinat a ajudar les zones afectades pels greus danys causats per la DANA del passat 29 d’octubre. Aquesta contribució té l’objectiu d’alleujar les conseqüències d’aquesta emergència climàtica i donar suport a les iniciatives de reconstrucció i assistència a les comunitats que han patit els efectes d’aquest episodi. A més, l’empresa ha realitzat donacions solidàries a associacions del territori, repartint 6.000 euros més entre tres entitats que treballen per millorar la qualitat de vida de col·lectius en situació de vulnerabilitat. Les entitats beneficiàries han estat AFANOC, amb una de les seus a Tarragona, que destinarà els recursos a La Casa dels Xuklis, un espai d’acollida per a famílies que han de desplaçar-se perquè els seus fills rebin tractament oncològic als hospitals de referència de Barcelona. També ha estat beneficiària l’Associació Oncològica Amadeu Pelegrí de Salou, que farà servir el donatiu per continuar impulsant iniciatives destinades a la investigació del càncer i el suport a les famílies afectades. Finalment, la Fundació Bara utilitzarà l’ajuda per oferir activitats educatives i de lleure destinades a infants i adolescents que es troben en situació de vulnerabilitat. Segons Jaume Vicheto, director general de Grup Fermator, aquestes iniciatives “representen el compromís de l’empresa amb el territori i amb les causes socials més properes”. Vicheto destaca que “és important per a nosaltres contribuir a millorar el benestar col·lectiu i treballar per un futur més just”.
L’Aeroport de Reus augmenta un 13% els seus passatgers des del gener
Reus Empresa 12/12/2024 L’aeroport de Reus ha registrat un total de 1.180.524 passatgers des de principis d’any, un 13% més que en els mateixos mesos del 2023. Durant el mes de novembre, l’aeroport ha registrat 4.424 passatgers, un 5,9% més que durant el mateix període del 2023. D’altra banda, amb les 1.276 operacions gestionades al novembre, l’aeroport ha registrat des de començament d’any un total de 20.944 moviments d’aeronaus, un 7,6% més que en el mateix període del 2023. Aeroports d’Aena a Catalunya Pel que fa a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha arribat al novembre a 4.048.233 passatgers i 26.036 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 41.471 viatgers i 1.386 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.821 enlairaments i aterratges i un total de 547 passatgers.
El Clúster TIC Catalunya Sud obrirà una co-seu a les Terres de l’Ebre
Reus Empresa 12/12/2024 El Clúster TIC Catalunya Sud obrirà un nou centre de treball a Móra la Nova a partir de gener de 2025. La nova co-seu, ubicada al Polígon El Molló de Móra la Nova i Tivissa, té com a objectiu consolidar la implantació del TICSud a tota la demarcació de Tarragona i reforçar la proximitat amb empreses i institucions del territori. Especialment, es treballarà a tota la zona beneficiària dels Fons de Transició Nuclear, ajudant a l’adopció i aplicació de noves tecnologies digitals, contribuint a l’impuls de projectes d’àmbit TIC i digital, així com a la dinamització específica d’aquests territoris i, per extensió, de totes les Terres de l’Ebre. El TICSud col·laborarà intensament en aquest projecte amb el COEbreLAB Ribera d’Ebre, laboratori impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre el 2018. Durant tot el 2024, els tècnics d’ambdues institucions han aprofundit en els punts forts per treballar conjuntament i aconseguir els objectius marcats. El Clúster TIC Catalunya Sud ha superat aquest any el centenar de socis i partners, una desena dels quals són de les Terres de l’Ebre. L’anunci de l’obertura d’aquesta co-seu al territori, que se sumarà a la ja existent a Reus, reafirma el compromís del TICSud amb el desenvolupament de la regió. Pablo Mazón, president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis, ha remarcat «la consolidació del projecte TICSud i el seu paper vertebrador a tota la Catalunya Sud per poder, des de la proximitat territorial, acompanyar les empreses i institucions, així com per atreure i potenciar inversions a la zona nuclear».
Un centenar d’empreses i 2.000 estudiants passen per la Fira de l’FP Dual
Reus Empresa 11/12/2024 L’espai Llotja ha estat l’escenari, durant aqusest passat dimarts, d’una nova edició de la Fira de l’FP Dual que organitza la corporació amb l’objectiu d’assessorar a empreses en els avantatges de participar a l’FP Dual, informar de les diferents alternatives de l’FP Dual que demana el teixit empresarial del territori i millorar l’ocupabilitat de les persones mitjançant l’experiència professional. Un centenar d’empreses i professionals han visitat la fira per conèixer de primera mà aquesta modalitat formativa. Pel que fa al nombre d’alumnes, la xifra és similar a la de l’última edició, uns dos mil estudiants han passat per l’espai Llotja a visitar els diferents estands. El president de la Cambra, Mario Basora, ha volgut posar en valor la fira com a espai de trobada entre empreses i centres formatius per generar sinergies i potenciar l’FP Dual. Basora també ha destacat l’èxit del cafè de treball que s’ha dut a terme al matí amb les empreses participants i que “ha generat un intercanvi d’impressions molt interessant entre les empreses i l’administració per trobar solucions a les necessitats i reptes del mercat laboral del territori”. Aquest cafè forma part del programa paral·lel d’activitats que s’ha dut a terme en diferents sales de l’edifici de la Cambra i que també ha comptat amb cinc xerrades. Tres d’elles s’han centrat en casos d’èxit d’FP Dual i han estat moderades pel Digital Manager de la Fundació Bertelsmann, Òscar Calaff, i una quarta ha versat sobre les oportunitats laborals a l’oferta pública, totes elles dirigides a l’alumnat. L’última xerrada, aquesta en format Vermut Cambra, anava dirigida a les empreses. En aquesta darrera taula rodona, sota el títol “FP Dual: reptes i oportunitats de futur per a empreses”, la coordinadora territorial d’Ensenyaments Professionals de la Generalitat de Catalunya, Rosa Carbonell; el director de RRHH d’Indústries Teixidó, Enric Roda, i la sòcia del despatx professional Estivill Assessors – ETL GLOBAL ADD, Teresa M. Martínez, han debatut sobre els avantatges de l’FP Dual per a les empreses amb la moderació de la Project Manager de la Fundació Bertelsmann, Carme Sanz. Una quarantena d’empreses han assistit a aquesta xerrada. La fira de l’FP DUAL s’emmarca en la setmana de la Formació Professional, organitzada per la Cambra, i que demà viurà el segon capítol amb la Mostra de Grau Mitjà PFI-PTT Reus FP, una iniciativa de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Reus a la qual la Cambra dona suport logístic i de difusió. En aquest cas els visitants podran conèixer l’oferta de Grau Mitjà, PFI (Programa de Formació i Inserció) i PP (Pla de Transició al Treball) de Reus. L’horari de la Mostra serà el mateix, de 9 a 14h i de 15 a 18h, i també se celebrarà a l’espai Llotja.
firaReus Events acull 200 esdeveniments i més de 115.000 visitants aquest 2024
T.E. 10/12/2024 Aquest any, les instal·lacions de firaReus Events han estat escenari de 200 esdeveniments, una dada que supera l’anterior rècord de 190 actes, registrat el 2019, abans de la pandèmia de la COVID-19 Entre les activitats destacades, s’han celebrat vuit fires i quatre congressos, un d’ells d’àmbit europeu A més, l’ocupació dels espais de firaReus Events ha sumat 227 dies, incloent els períodes de muntatge i desmuntatge, amb múltiples actes celebrats simultàniament Sectors d’activitat L’activitat ha estat estretament vinculada als sectors estratègics de Reus i del territori, alineant-se amb els nous serveis impulsats des de REDESSA entre els sectors destacats hi ha el sector tecnològic, amb esdeveniments com els Premis TIC Catalunya Sud, la Jornada Woman in Tech, el Speed Dating FP amb més de 500 alumnes, o la trobada empresarial Reus Start-ups Summit; l’agroalimentari, reforçat pel Hub Foodtech & Nutrition impulsat per REDESSA i l’Ajuntament de Reus, amb nou jornades organitzades, així com fires com Turismarket i la del Grup Romero; i l’àmbit de l’automoció, amb tres fires (Saló de la Moto, Expofira KM0 i exproReus) i esdeveniments com la Ruta Eutyches i el Rally Costa Daurada Legend. En paral·lel, s’han impulsat línies d’activitat relacionades amb la innovació i el talent i amb la ciència i el coneixement Així, s’han celebrat el bootcamp de la Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA, jornades sobre la Compra Pública Innovadora, el naixement del Reus Living Lab i la Tech Talent, així com esdeveniments com la Nit de la Recerca i les orles de set estudis universitaris Èxit dels actes interns i externs Els actes organitzats directament per firaReus Events i REDESSA han suposat el 40% de l’activitat, amb 85 esdeveniments, incloent fires pròpies com el Saló de la Moto, exproReus i Yes! La ciutat dels casaments A més, s’han celebrat «summits» com el Reus Start-ups Summit i el Reus Logistics Summit Pel que fa als actes externs, firaReus Events ha acollit 115 esdeveniments, destacant quatre congressos que han sumat més d’11.000 assistents, entre ells el Congrés Europeu de Bonsai i Suiseki i el Congrés Testimonis de Jehovà Catalunya Perspectives per al 2025 De cara al 2025, firaReus Events continuarà apostant pels sectors estratègics i reforçant els eixos de ciència, coneixement, innovació i talent, amb l’objectiu de consolidar l’activitat rècord Ja hi ha confirmats tres congressos sanitaris, fires com Turismarket i Àpat, i una nova fira del sector de l’automoció El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha destacat que bona part d’aquest èxit es deu al grau de fidelització de firaReus Events, que se situa al 70%, i a la feina d’un equip de professionals que acompanya i assessora en l’organització d’esdeveniments També ha subratllat que els dos sectors econòmics amb més pes a la ciutat, agroalimentari i TIC, han comportat un total de 23 actes organitzats Això representa la convocatòria de dues jornades professional sectorials al mes, que parteixen, en la majoria dels casos, de l’impuls de l’equip de professionals de firaReus Events i REDESSA, en col·laboració sempre amb l’extensa xarxa de contactes que formen part de l’ecosistema que s’articula des del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc.
Nova edició de la mostra de cicles de formació professional de Reus
Reus Empresa 10/12/2024 Aquest dimecres, 11 de desembre, la Llotja de la Cambra de Comerç de Reus acull la Mostra de Grau Mitjà PFI-PTT Reus FP, una iniciativa organitzada per l’Ajuntament de Reus, amb el suport del Consell de la Formació Professional de Reus i del Pla Educatiu d’Entorn de Reus. L’horari de la mostra és de 9 a 14h i de 15 a 18h. Es tracta de la 2a edició d’aquesta convocatòria, que va néixer amb la inquietud dels instituts de Reus de posar en valor la seva oferta en aquest àmbit educatiu. La mostra està adreçada als alumnes de qualsevol edat que volen seguir estudiant a la ciutat un cop finalitzats els estudis d’ESO (tant amb graduat com sense). Està oberta tant a grups d’alumnes de qualsevol centre educatiu com a famílies i persones a títol individual que vulguin conèixer de primera mà en què consisteix cada estudi, de la mà dels professors i dels propis estudiants que ho cursen. La voluntat de l’organització és la de realitzar aquesta mostra en el mateix any en què la Fira Camins d’FP no es fa a Reus, com és el cas d’aquest curs 2024-25, que es realitzarà a Tarragona al proper mes de febrer de 2025. Els visitants podra conèixer l’oferta de grau mig i dels Programes de Formació i Inserció dels instituts Baix Camp, Domènech i Montaner, Gaudí, Horticultura i Jardineria, Josep Tapiró, Col·legi Maria Rosa Molas, així com dels PFI-PTT que s’imparteixen a l’IMFE Mas Carandell i estan adscrits a l’Institut Gaudí. També observaran els diferents serveis municipals d’Orientació acadèmica i professional que l’Ajuntament posa a l’abast de la ciutadania a través de Mas Carandell, Joventut i Educació. La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles, com demostracions pràctiques dels oficis que es poden aprendre en aquests centres educatius dins de la mateixa Llotja. També es realitzarà la xerrada sobre «Els itineraris formatius de formació professional després de l’ESO», a càrrec de Gemma Garcia Bernal, orientadora del Servei d’Orientació d’Àmbit Comunitari (SOAC) del Pla Educatiu d’Entorn, que tindrà lloc a les 13 h a la sala d’actes.
Freshly acorda un ERO del 18% de la plantilla
Reus Empresa 9/12/2024 Freshly Cosmetics, companyia especialitzada en cosmètica natural, ha anunciat l’acord assolit amb els treballadors afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), que ha estat presentat avui davant de les autoritats laborals. L’acord inclou una indemnització de 33 dies per any treballat i altres mesures addicionals, com un permís retribuït de 30 dies des del moment en què es va comunicar la decisió als treballadors. L’ERO ha afectat 52 treballadors del centre de treball Freshly Park a Reus, suposant un impacte del 18% de la plantilla total. Malgrat això, la decisió no afecta la resta de centres ni botigues de l’empresa, que manté una plantilla total de 240 persones. Segons un comunicat de la companyia, aquesta reestructuració respon a raons econòmiques i organitzatives. Freshly Cosmetics busca adaptar-se a les transformacions del mercat del sector, on el comerç electrònic ha experimentat un decreixement durant els darrers anys, mentre que les vendes en botigues físiques han anat en augment. Aquest moviment marca un punt d’inflexió en l’estratègia de Freshly, que se centra en consolidar la seva posició en un mercat en constant evolució.