Reus Empresa

Vila, l’imperi avícola

Joan Antoni Domènech
16/04/2024
La Granja Vila de Reus en una imatge dels anys 50 (foto UAB).

 

Avui bateja amb el seu nom un conegut polígon de la ciutat, seu de la qual va ser una de les empreses avícoles més importants de l’Estat en la dècada dels 50 i 60, de la mà del seu fundador, Francisco Vila Sanahuja (1901-1977). Les seves granges especialitzades en la producció de pollets, la fabricació d’incubadores, juntament amb les fàbriques de pinso i la seva activitat en el sector veterinari, convertiran a Vila en un referent en el sector. Com veurem, la gran crisi avícola de mitjans dels 70, alimentada per una sobreoferta, acabaria amb l’imperi avícola dels Vila.

Sent molt jove, i aconsellat per un familiar, Vila Sanahuja marxa d’Espanya davant la imminència del seu forçós allistament com a soldat per a combatre en la guerra del Marroc. Anirà a Bèlgica, país en el qual treballa durant set anys com comissionista a la ciutat d’Anvers. Torna a Reus amb 27 anys, i una certa visió comercial que no trigaria a cristal·litzar-se. Els seus pares, masovers i pagesos, anaven a proporcionar-li una sortida. La seva mare, Rosa Sanahuja Martí, li aconsella muntar una granja avícola, insistint-li que pot ser un negoci de futur. En aquell temps, les albors d’aquesta indústria, el capital era renuent a apostar pel sector, que es considerava un complement de l’economia domèstica, sense expansió comercial possible. Això va fer que fossin molt poques, encara que significatives, les primeres granges industrials que es crearan en la zona, com hem vist en un altre capítol.

Francisco Vila posa en marxa en 1929 la seva petita granja, adquirint els primers pollets a la Granja Cruset de Riudoms. A inicis dels anys 30, Vila establirà relacions de producció i comercialització amb Joan Roca Soldevilla, empresari reusenc que en 1929 havia creat una potent granja. No obstant això, la idea de Vila era fer créixer el seu projecte industrial. Fins i tot durant la guerra civil, Vila continuarà com a productor avícola. Les extremes dificultats de la postguerra no van retreure a Vila que, en paral·lel a la producció avícola, va iniciar el cultiu de patates en una finca del Morell, convertint-se en el productor més gran de la província.

Aviat Vila decidirà especialitzar-se: convertirà la seva granja en productora de pollets per al sector, i esdevindrà amb els anys l’empresa més gran d’aquesta especialitat a Espanya. Vila viurà en el seu treball obsessionat amb la millora de la qualitat de les races avícoles, treballant i experimentant amb diverses possibilitats. I, d’altra banda, amb l’alimentació. Crearà els seus propis pinsos, inicialment molt pobres i rudimentaris: a base de blat, farina de peix i algunes vitamines i minerals, molt escassos al principi. El tercer element en la seva línia d’actuació seran les incubadores i els menjadors automàtics.

A la fi dels 50 Vila posa en marxa l’anònima Industrias Vila (INVISA) que s’encarregarà de dimensionar l’activitat en el sector. Inicialment, Vila construirà les seves pròpies incubadores, que van tenir poc recorregut. Aconsegueix llavors la llicència per a produir a Espanya les incubadores de l’estatunidenca Petersime, líder mundial en incubació. Les dificultats del període de l’economia autàrquica, amb escassetat de material, no impediran que la producció d’incubadores sigui un absolut èxit: rep una pluja de comandes, i Vila acaba liderant el mercat nacional. Paral·lelament, intenta la fabricació de menjadors automàtics; ho farà amb Lluís Mohedano, propietari de Talleres Puig. Els resultats no van ser els esperats. Vila recorre llavors a una sortida més lògica, fent-se representant de la multinacional Big Dutchman, que acabarà instal·lant-se pel seu compte a Espanya, sent la seva primera ubicació a Reus en 1958.

En el sector dels pinsos, Vila crea en 1958 Piensos Hens SA, filial del grup homònim belga. Vila serà el president de la companyia i sumarà un 25% del capital. A més dels Hens i Vila, seran accionistes Jaume Mercader Bertràn, de Reus, i Josep Maria Catà Virgili, empresari de la Riera de Gaià. La primera fàbrica de pinsos Hens a Espanya s’aixecarà a l’Hospitalet de Llobregat, que inicialment produirà en exclusiva per a la Granja Vila. Al cap de 10 anys Piensos Hens construirà una segona planta, ja a Reus (carretera de Riudoms). La tercera s’aixeca a la Zona Franca de Barcelona; després vindran les de Saragossa, Burgos, Sevilla i Valladolid. La societat s’acabarà venent al grup Cargill, però Vila continuarà sent el seu president fins a la seva defunció en 1977.

Francisco Vila Sanahuja va ser un revolucionari de l’avicultura. Tancarà el cicle complet: des de la producció de pollets, passant per la maquinària, fabricació de pinsos i laboratori veterinari. I tot això en dimensions industrials.

En 1965 veurà la llum els laboratoris Cenavisa, una idea d’Antonio Quinteiro, en la qual participaran el seu fundador amb un 30%, Vila amb un altre 30%, l’empresari local Joan Baseda amb un 30% també, i un 10% per al veterinari barceloní Alberto San Gabriel. D’alguna manera, Vila havia tancat el cercle de les seves inquietuds inicials en el sector: producció de pollets, pinso, maquinària incubadora i laboratoris veterinaris. En tots aquests projectes l’ajudarà el seu fill, Francisco Vila Rierola, que s’incorpora a l’empresa en 1960, després d’especialitzar-se en el sector als Estats Units.

A mitjan anys seixanta arriba a Espanya el virus de Marek, d’enorme efecte contagi i que obliga el sector a prendre mesures especials que requeriran grans inversions. Com que no hi havia cura de la malaltia, s’opta, com a alternativa, per la construcció de nous galliners, allunyats entre si i més ventilats. Vila crea una dotzena de granges a Reus amb sales d’incubació i reproducció. I emprèn l’expansió aixecant granges a Saragossa, Valladolid, Toledo, Utrera (Sevilla), Múrcia, Granada, Barcelona, Salamanca i Lisboa. El grup d’empreses Vila va arribar a tenir, en el seu millor moment, mig miler d’empleats. Vila serà també el primer introductor a Espanya dels sexadors japonesos de pollets. Els contractarà a Bèlgica, per a més tard crear la seva pròpia escola.

I hem de fer un apunt sobre una altra de les grans idees de Vila. Crearà a Madrid la societat Fruites Vila SA. Vila situava les seves granges enmig de grans extensions de terra, que va dedicar a la producció de fruites i verdures, creant una gran empresa productora.

A principis dels 70 el sector s’encaminava cap a una de les seves cícliques crisis, que, en aquest cas, arribaria a ser devastadora. Amb l’obertura internacional d’Espanya, es multipliquen les possibilitats de creixement, enmig d’un sector ja saturat: granges de tota mida s’havien estès per tot el país; no hi havia pagès que no tingués el seu petit negoci complementari instal·lat en les golfes de casa seva o bé en un corral d’una finca. En certa manera, Vila va ser víctima del seu propi èxit, en haver ajudat molts empresaris a implementar granges i adquirir les seves incubadores, o a planificar per a terceres explotacions de grans dimensions: van acabar convertint-se en la seva competència. Sense voler-ho, les empreses de Vila coadjuvarem a la saturació del mercat. INVISA serà venuda en 1975 a la societat anònima CELETASA.

A més d’innovar en el sector, la Granja Vila va ser una escola de formació específica, amb horaris de tarda, per la qual van passar innombrables col·laboradors i empresaris; una autèntica universitat avícola. En el seu vessant social, Francisco Vila Rierola va ser el creador del Patin Reus Club d’Hoquei, que va tenir la seva pròpia pista i del qual avui es guarda escassa memòria.

Et podria interessar:

bonmont
Fallida necessària de Bonmont Golf Hotel & Spa
Presentació_Velèctric_2024-2-20240521122557
Torna la mostra del vehicle híbrid i elèctric Velèctric, amb un nou enfocament cap a la sostenibilitat energètica
priorato (1)
Priorat, les etiquetes de Carlos Hyssen
històries empresarials reus empresa