Reus Empresa

Un saló comercial pioner

Joan Antoni Domènech
5/09/2023
L’Exposició se celebraria a l’Estació Etnològica del 15 al 31 d’octubre de 1925.

 

La primera manifestació firal industrial a la ciutat es va produir el 1925 amb la Exposición de aplicaciones de la Electricidad a la Agricultura. Un tema absolutament innovador i que va ser la primera mostra del seu gènere celebrada a Espanya. La idea tenia una base sòlida: feia un parell d’anys que el Camp de Tarragona estava parcialment electrificat, amb 200 km de xarxa tendida, i per tant podia aprofitar-se part d’aquesta infraestructura per a introduir tots els avantatges que podia oferir l’electrificació. El certamen deia que era una «exhibición de toda clase máquinas, útiles y aparatos que accionados por la energía eléctrica puedan emplearse en el cultivo de la tierra o en las instalaciones derivadas de la Agricultura».

No sabem a qui se li va ocórrer la idea, però sembla que l’acolliment degué ser entusiasta, ja que, per part institucional i gremial, es va constituir un patronat conformat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç, Foment Industrial i Mercantil i la Cambra Agrícola Oficial de Reus i Comarca. Patronat que presidiria Josep Casals Boix, empresari reusenc propietari de la Ferreteria Casals.

El pressupost de l’exposició va ser quantificat en 25.000 pessetes. Els impulsors del projecte van arribar a aconseguir una subvenció de l’Estat, «de al menos 10.000 pesetas», segons deia una Real Orden del ministeri de Treball. Amb aquesta base, els ingressos es complementarien amb les aportacions dels expositors: 10 pessetes el metre quadrat baix coberta, i 5 pessetes a l’aire lliure. Així com amb el preu de les entrades; 25 centímos per dia, o bé un abonament per cada dia de 2,50 pessetes. Entre expositors i públic, i la subvenció estatal, els números degueren sortir, ja que les cròniques periodístiques ens parlen de 25.000 visitants.

L’ambient a Reus era llavors d’una certa eufòria empresarial i comercial. Quedava amortitzada la crisi dels anys immediatament posteriors a la finalització de la Primera Guerra Mundial, i tot això emmarcat en les, a la fi, bones notícies de la guerra al Marroc, acompanyat tot pel paternalisme estatal fruit de la dictadura de Primo de Rivera. Com a tema major de debat ciutadà, en la premsa local abundaven les notícies i propostes davant l’escassetat d’aigua i les solucions de tota mena que podien aplicar-se.

L’Exposició se celebraria en l’Estació Etnològica del 15 al 31 d’octubre. Les primeres empreses a interessar-se van ser els representants de les cases ASEA i AB Separator, una marca sueca, així com el constructor Suxart de bombes Bloch, amb seu a Badalona. Es va posar en marxa una potent campanya de publicitat amb articles i anuncis en el diari Les Circumstàncies, així com en el Diari de Reus. Paral·lelament, es va dissenyar un cartell i una sèrie de vinyetes commemoratives, molt a l’estil de l’època. Els cartells es van estendre per la ciutat i les estacions de tren.

La Exposición de aplicaciones de la Electricidad a la Agricultura al 1925 fou la primera mostra del seu gènere celebrada a Espanya. Va ser tot un esdeveniment empresarial i social, reben 25.000 visitants. És considerada com l’antecedent de les futures fires que, ja en democràcia, portarien el nom d’ExproReus.

Van participar com a expositors la Sociedad Española de Maquinaria Manelli, AEG Ibérica de Electricidad, Garrigosa, Clavería y Borrell, Bombas y Maquinaria Worlhington, C.G. Carandini, Anglo Española de Electricidad, La Eléctrica Industrial, Maurico Hening, Eléctrica Comercial, J. Vives Pons, Jaime Cuixart, Societad Española de Electricidad, i A. Piñol. De Reus, van ser presents: Josep Porta Serra, Pere Monné, Lluís Escolà i Francesc Marca. En total, tots ells ocuparien 400 metres d’exposició.

El gran atractiu de la mostra va ser la instal·lació d’una torre il·luminada per 25.000 bombetes, que va finançar la Sociedad Riegos y Fuerza del Ebro (pertany al grup d’empreses conegut com La Canadenca). La casa Ediciones Catalonia, de Mataró, va editar un àlbum fotogràfic. Pel que sembla, es va rodar una pel·lícula curta a càrrec de la productora barcelonina Emérita Films. El seu títol: Reportatge cinematogràfic de Reus, del qual no es conserva cap còpia, però que va ser fortament criticat en l’època per ser un mer instrument publicitari de les empreses i botigues que havien pagat a la productora. Paral·lelament, va haver-hi també queixes públiques que denunciaven que en determinades hores del dia els aparells no funcionaven, no podent exemplificar les seves qualitats.

L’Exposició del 1925 va ser l’antecedent del qual després seria, a partir del 1942, la primera Feria Provincial de Muestras, que donaria peu, ja en democràcia, a ExproReus.

Et podria interessar:

Signatura del protocol marc entre l’Ajuntament de Reus i la URV-20240613092618
L'Ajuntament de Reus i la URV signen un protocol marc per contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori
aeroport
L'Aeroport de Reus supera els 161.000 passatgers al maig
boule
Josep Boule, el gran exportador de vins
històries empresarials reus empresa