Reus Empresa
7/12/2022
Les dificultats de l’elevat preu de l’energia han provocat que moltes empreses apostin pel camí de l’autosostenibilitat, sigui de manera individual o a través de comunitats energètiques. Tal com explica a Reusdigital.cat el director general de Tecnolama S.A., Jaume Vicheto, l’empresa ha instal·lat prop de 1.000 plaques solars fotovoltaiques que tot just fa uns dies que s’acaben de posar en funcionament.
A Doors Movement Technology S.L. (DMT), l’empresa que el Grup Fermator, la companyia matriu, té a Falset, n’hi ha unes 750 que es van incorporar a l’abril. En el cas de Tecnolama, on hi ha instal·lats 800 kW, la inversió realitzada ha estat de 450.000 euros, els quals es preveu recuperar en uns quatre anys. Pel que fa a la fàbrica de Falset, amb una potència de 650 kW, està previst que la inversió de 380.000 euros que es va dur a terme es recuperi en tres anys i mig.
És una de les estratègies que Tecnolama ha engegat per tal de reduir la seva petjada mediambiental i, a banda, alleugerir la factura de la llum. El problema és que les empreses energètiques han d’autoritzar a les activitats amb plaques solars perquè puguin vendre l’energia que no utilitzen. Per tant, sempre han de produir un percentatge lleugerament inferior respecte del que consumeixen. A partir de la instal·lació, les companyies tenen un any per autoritzar la venda de l’excedent: «No hi ha una voluntat política d’arreglar-ho perquè les distribuïdores són portes giratòries on els polítics acaben entrant», comenta Vicheto. A més, afegeix que «si les elèctriques hi posessin de la seva part, tenir plaques solars sortiria molt més a compte».
El Grup Fermator i la sostenibilitat
L’empresa va començar a instaurar mesures relacionades amb la sostenibilitat fa 18 anys, quan va rebre la certificació ISO 14.001. Aquesta és la principal norma internacional que regula els sistemes de gestió ambiental (SGA). Un SGA és un full de ruta; un conjunt de processos que una organització implementa per tal de reduir l’impacte ambiental.
S’acostuma a treballar amb els criteris ESG (environmental, social and governance), unes sigles que tenen origen en l’any 2000 i que s’estan tenint molt en compte pels inversors. Un dels canvis que s’hi està introduint és eliminar parts de l’empaquetatge que no són reciclables (com per exemple el poliuretà), i substituir-les per cartó. S’intenta reduir la màxima quantitat de plàstic possible per introduir altres tipus de materials.
El plàstic i el paper
Vicheto indica que “es fa un estudi de viabilitat de cada acció proposada”. En el procés de reducció de plàstics també s’implica als proveïdors, que envien el gènere en un envàs que després els hi és retornat: «Tenim acords amb empreses a qui fem arribar el material final d’una manera determinada perquè més tard es pugui reutilitzar». Tanmateix, encara es continua usant massa plàstic en tots els processos: «Quan ve un producte de la Xina, passa un mes i mig en transport marítim i s’ha de protegir perquè no es rovelli», comenta Vicheto.
També s’empra molt de paper, per això, Tecnolama està impulsant el paperless. Així, els manuals d’instruccions se substitueixen per codis QR. Segons el director general, «l’eliminació completa serà pràcticament impossible, com a màxim, penso que es podrà minimitzar en un 80%». Avui, es gasten encara 10.000 folis de paper al dia. «Fa tres anys, en gastàvem 20.000», afegeix.
La creació de nitrogen, que és una altra de les innovacions de l’empresa, permet que funcionin les màquines de tall làser que s’hi fan servir. En paraules de Vicheto, «és una innovació que elimina totalment el transport de bombones i optimitza el cost de producció del material».
Com seran els anys vinents?
«Crec que, en l’àmbit de ciutat, no hi ha una consciència política sobre la importància del teixit industrial», opina Vicheto. Es refereix, especialment, a la dificultat de trobar talent qualificat al territori, una màxima que representa una qüestió important per a la gran majoria de les empreses en l’actualitat i que es preveu que millori de cara als anys vinents.
En general, per a les companyies, el punt més crític quan pensen en els pròxims anys és el consum d’energia. Sembla que la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques serà una de les mesures que més indústries del territori acabaran introduint. La digitalització guanyarà encara més terreny, tot i que el fel d’eliminar aquests materials per complet es contempla com quelcom que costarà d’assolir a curt i mitjà termini.
