Reus Empresa

Priorat, les etiquetes de Carlos Hyssen

Joan Antoni Domènech
21/5/2024
Unes de les primeres marques registrades per Huyssen.

 

La bona fama dels vins del Priorat no és pas relativament recent, com és comú creure: una idea ben estesa que repeteix que fins fa ben poc únicament aquests vins servien per a donar cos a altres o per al consum a granel. Com veurem, les possibilitats de venda al detall, així com l’exportació d’aquesta marca genèrica, ja van formar part de les inquietuds empresarials d’un bon grapat d’emprenedors a finals del segle xix i principis del xx. Entre ells, el reusenc Carlos Guillermo Hüyssen Wright.

A Ròmul Bosch i Alsina (1846-1923), el famós metge, polític, navilier i home de negocis, hem d’atribuir-li el primer registre oficial en una etiqueta de vi del nom Priorat. El 1894, Bosch i Alsina sol·licita la marca ‘Vino tinto garantido del PRIORATO RBA’, dirigida al mercat detallista. La propietat industrial d’aquesta marca li serà concedida en 1895. Curiosament, l’etiqueta portarà dues estrelles de David, flanquejant el nom de la marca.

Al nostre país, una llei de marques de 1850 i una altra de patents de 1878 permetien un registre oficial, que afermaria la Llei de Propietat Industrial de 1902, i, en 1929, l’Estatut de la Propietat Industrial (EPI), la normativa del qual va durar decennis. Infinitat de marques van obtenir el reconeixement administratiu; no obstant això, moltes altres circulaven sense cap mena de registre, de fet serien les més abundants. Encara més, ni tan sols moltes de les companyies productores d’aquestes marques figuraven oficialment, ja que no existia l’obligació d’inscriure’s. En productes de consum popular, i d’àmbit comercial extens, quan una empresa registrava una marca buscava un cert reconeixement de qualitat i pedigrí que li permetés afermar i estendre el seu nom.

Tenim molt escassa informació sobre Carlos Huyssen, i tota ella pràcticament provinent d’algunes breus notes en les quals figura el seu nom en els diaris de l’època, i en algun estament oficial. Sabem que residia a Reus i que era conegut com a comerciant de vins, entre els principals de la ciutat. El seu germà Guillermo tenia un negoci comercial a la carretera de Castellvell, però desconeixem si feia societat amb Carlos. Per les noces d’aquest últim a Tarragona, hem pogut esbrinar que tots dos eren fills del matrimoni entre Carlos Augusto Huyssen (nascut en Essen, Alemanya) i Lizzie Jane Wright (Edimburg), encara que residents a Gland, Suïssa. Imaginem que el nostre protagonista va arribar a Reus en edat adulta, ja que, des de Reus, va sol·licitar al Ministerio de Instrucción Pública la convalidació dels seus estudis (similars al Batxillerat) realitzats a l’estranger.

El segell Priorat en les etiquetes de vi té més d’un segle d’existència: registrar la seva denominació de cara sobretot al mercat al detall serà l’obsessió d’alguns productors i comercialitzadors de l’època. Entre ells, el reusenc Carlos Huyssen Wright, el segon empresari a posar en una etiqueta la denominació Priorat.

El 1898 Huyssen serà un dels empresaris locals que signarà en un document l’acceptació dels bitllets del Banc d’Espanya, davant la greu crisi sobre el seu valor i el rumor estès a la ciutat que havien de canviar-se per plata física, ja que els comerciants no els acceptaven, per considerar que els bitllets no valien res… També trobem a Hüyssen protagonista d’un conflicte amb la secció local de Toneleros de la Región Española, un gremi molt potent, al qual Hüyssen s’enfronta per no respectar els horaris i festes de guardar dels seus treballadors, i fins i tot imposar un tipus de fusta per a construir les botes, que no era l’oficialment certificada pel gremi.

Com hem apuntat, a efectes oficials, Carlos Huyssen figura com el segon empresari que registra el nom de Priorat en una etiqueta de vi. Ho farà en 1902 amb la marca ‘Saint-Raphaël. Vino auténtico del Priorato’, que dedicarà a l’exportació. En 1903 l’empresari Magí Pladellorens (Sant Martí de Provençals) se suma com a tercer en la llista amb una etiqueta en la qual s’esmenta el nom de Priorato. Per la seva part, Miquel Serra, de Lleida, registrarà també en 1903 una de les més curioses marques de licors que puguem trobar: ‘Anís Infernal’ i amb un subtítol ben destacat: ‘Fabricado con los peores vinos del Priorato’. Textual.

Però Carlos Huyssen insistirà amb noves marques: dona a conèixer en 1905 dos vins amb marca Priorat: San-Torren, i Scala-Dei Priorato. En 1908 ho farà amb la marca PRIORATO en una etiqueta sense cap complement afegit. I en 1928, juntament amb Jaume Cussó i Maurel, de Barcelona, repetirà amb les marques Priorato de Scala Dei, Vino rancio del Priorato, Vinum Rancidus Prioratus i Unión Vinícola Española del Priorato. Totes aquestes marques elaborades en els cellers que tenia Cussó en Scala-Dei.

Em sembla il·lustratiu comentar que, com a argument que reforça la bona fama que ja tenia el vi del Priorat abans de la Guerra Civil, que en 1931 diverses entitats i ajuntaments de la comarca (Bellmunt, Gratallops, La Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i la Vilella Alta) demanen que es reconegui la marca col·lectiva Priorat, «que serveixi de garantia als vins d’aquesta regió… i la creació d’un Consell Regulador, a imitació de l’establert per la marca Rioja,… amb la denominació Priorato Scala Dei». I és que en l’època era tal l’abús d’alguns importadors estrangers, que utilitzaven les marques d’origen Tarragona, Màlaga, Rioja i Priorat, sense cap control d’origen. Marques, com veiem, que ja gaudien de prestigi internacional.

Et podria interessar:

Signatura del protocol marc entre l’Ajuntament de Reus i la URV-20240613092618
L'Ajuntament de Reus i la URV signen un protocol marc per contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori
aeroport
L'Aeroport de Reus supera els 161.000 passatgers al maig
boule
Josep Boule, el gran exportador de vins
històries empresarials reus empresa