Joan Antoni Domènech
1/10/2024
Entre les figures històriques més destacades que ha donat la ciutat, segurament la de Pau Font de Rubinat (1860-1948) és una de les més conegudes. Disposem d’una àmplia informació respecte de les seves activitats com a polític, bibliòfil i catalanista actiu, i també, encara que en grau més baix, de la seva activitat com a empresari. En tots els fronts en els quals va participar, Font de Rubinat tindria una singular presència.
Provinent d’una família de professionals amb propietats rurals, amb una certa tradició també en la indústria de la seda i de l’aiguardent, Pau va tenir en el seu pare, Felip Font i Trullas (1819-1889), un model d’activitat al qual va donar continuïtat. Font i Trullas es va dedicar, a més de l’advocacia, a l’administració del seu patrimoni i el d’altres propietaris, i arribaria a ser alcalde de la ciutat. A més, serà accionista de diverses empreses, singularment de la Sociedad Hidrofórica i de La Pensilvania, la refineria de petrolis creada a Reus per Joan Vilella i Llauradó.
Per altra banda, la seva presència en activitats creditícies degué ser important: tenim un exemple singular, com a avalador de l’administració de loteries d’Antoni Demestres, gràcies al dipòsit de 25.000 pessetes. Operació que no degué ser un cas aïllat. Un aspecte destacat en la seva activitat civil va ser la preocupació constant per l’abastament d’aigua a la ciutat, que heretaria el seu fill Pau.
Aquests antecedents marcarien l’activitat de Pau Font de Rubinat, primogènit d’una família de sis fills, al qual per tradició se li encomanaria la salvaguarda del patrimoni familiar. La seva posició sobre els actius familiars seria totalment exercint, en comparació del que s’estilava a l’època, en la qual els propietaris rendistes tenien molt escàs interès en la millora dels seus actius agraris. Font de Rubinat, al contrari, emprendrà un ambiciós projecte des de l’heretat del mas de Misericòrdia, portant-lo fins i tot a l’intent de fundar el 1898 l’Escuela Regional Agricoavícola de Reus.
L’activitat empresarial d’aquest prohom reusenc va ser molt destacada. Primer a través de les seves activitats agropecuàries, a les que afegirà amb el temps la participació en un bon grapat d’iniciatives industrials.
Dirigit per l’enginyer agrònom francès Louis de Macay, el centre formatiu comptava amb alumnes externs i en règim d’internat. Per diverses raons, l’Escuela fracassaria i tindria una curta vida.
A partir del 1890,Font de Rubinat dedicaria al mas de Misericòrdia grans esforços, portant a terme importants obres d’anivellament i augment del gruix de la terra cultivable. Afegirà l’explotació pecuària, amb granja de conills, aviram, porcs, entre altres animals. Construirà pous i canalitzacions, i conrearà a fons la terra amb diversos tipus de cultius. La finca de 40 hectàrees disposarà d’un sistema de vagonetes, amb tracció animal, per transportar materials i els fruits de les collites. A la finca, Font de Rubinat hi construirà un esplèndid jardí amb la col·laboració de l’arquitecte Pere Caselles.
És important ressaltar l’activitat vitivinícola del nostre protagonista. Com abanderat de la lluita contra la fil·loxera, va ser pioner, el 1895, en la importació de peu americà de vinya, que es pensava que aturaria la plaga, però que no va ser efectiu. La plaga arruïnaria a molts propietaris, i també afectaria greument l’economia de Font de Rubinat.
La lluita constant de la societat reusenca per abastir-se d’aigua va interpel·lar de manera decisiva a Font de Rubinat. Primer, amb la necessitat que tenia per garantir el regatge al mas Misericòrdia, proposta que s’ampliaria a garantir també l’aigua de rec i de boca a Reus. Font de Rubinat exploraria, juntament amb el seu cunyat l’enginyer Francesc Macià, diversos emplaçaments per dotar d’aigua a Reus i Tarragona.
En 1901 es va constituir una Comissió de Pantans, propiciada per l’Ajuntament de Reus i en la qual s’integraria l’industrial Josep Maria Tarrats i els advocats Julià Nougués i Pau Font de Rubinat, que van proposar a l’Estat la construcció dels pantans de Francolí i de Riudecanyes. Aquestes propostes van ser incloses en el Plan General de Embalses del Estado.
De les diverses propostes trameses a bona part dels alcaldes del Camp, finalment, i encara que no va ser la primera ni la més urgent d’elles, la de Riudecanyes serà la primera a iniciar-se. Les obres del pantà de Riudecanyes començaran en 1904, i finalitzaran completament en 1918. Sufragades inicialment en un 50% pel Govern de l’Estat, el projecte necessitarà un impuls local.
El 1904 es constitueix el Sindicato de Regantes del Pantano de Riudecañas, que necessitaria recaptar 187.500 pessetes en ajuda a la construcció del pantà. Amb aquesta finalitat es van emetre 3.750 títols, amb un valor cadascun de 50 pessetes, que obriria la porta a ser copropietari del pantà una vegada finalitzades les obres. Cada acció donaria dret a l’aigua necessària per regar un jornal. Tractarem aquest projecte tan singular en un futur capítol.
En aquest àmbit hidràulic, tenim referència que Font de Rubinat va crear l’empresa Sociedad Pablo Font y Compañía -encara que no hem trobat cap registre oficial-, i de la que el mateix Font deia en una carta que era «una societat entre amics que no va fer cap altra operació». Es refereix en la seva única activitat a la contractació del dret d’explotació de diversos salts d’aigua en el Pirineu d’Osca, en concret en els termes municipals de Benasc i Saúnc. El projecte, per problemes burocràtics i de competència, no es portaria finalment a efecte.
Com a accionista, Font participarà en la gènesi d’importants empreses, seguint també el deixant del seu pare. La Compañía Reusense de Tranvías (1883), la Vidrieria Barcelonesa (1892), impulsada pels Vilella, el Pere Mata (1896), Laboratorios Serra (1885) d’Antoni Serra Pàmies. Amb el seu cunyat Francesc Macià creà una societat a finals del XIX, per la importació de ciment pòrtland. Serà accionista, encara que el seu suport ha de considerar-se més aviat com acció de mecenatge, de la Llibreria Nacional i Estrangera, impulsada a Reus per Salvador Torrell i Eulàlia. El 1914 entrarà com accionista a Electroquímica de Teruel SA, societat amb seu a Reus impulsada per Joan Boqué Reberter, companyia que aixecaria una fàbrica de carbur de calci, posteriorment central elèctrica a Terol. Font serà també fundador del diari Lo Somatent, al qual finançà de forma recurrent.
Totes aquestes participacions es complementarien amb una activitat de la qual no es parla tant, encara que ben comú entre alguns membres de la societat benestant de l’època. Segons una estesa versió de procedència oral, Font de Rubinat hauria exercit també com a prestador.
