Joan Antoni Domènech
26/12/2023
Encara que existeixen alguns antecedents històrics aïllats, el fenomen de les multinacionals és molt recent. La forma i estructura del que és pròpiament una multinacional no es donarà a Espanya fins a finals del segle XX: la dècada dels noranta serà la del gran enlairament.
En el cas de Reus, la tradició exportadora compta amb cinc segles d’antiguitat amb les primeres vendes a l’estranger des del port de Salou, a inicis del segle xvi. La cerca de connexions i representacions comercials en països estrangers ha estat una constant que ha motivat a molts empresaris locals. Algunes aventures han estat molt notables, i no poques d’elles s’han coronat amb èxit.
Mirant el seu accionariat significativament reusenc, potser podem dir, com a primer antecedent, i si hem de parlar pròpiament de filials, que la primera d’elles va ser la Banque de Catalogne -una filial del Banc de Catalunya-, que els germans Recasens van crear a París el 1923. Va ser el segon banc espanyol en obrir una sucursal a l’estranger després del Bilbao, que ho va fer el 1902, també a París. Com ja hem assenyalat en un altre capítol, el nou banc el dirigiran Eduard Recasens i Joan Pérez Jorba, l’únic executiu del Consell amb residència a París. Obrirà oficines a Cervera, Perpinyà i Prada de Conflent, en una primera expansió centrada en la Catalunya del Nord. Amb la fallida del Banc de Catalunya, en 1931, desapareixerà també aquesta marca bancària.
En l’àmbit industrial, la primera empresa reusenca en tindre pròpiament una filial va ser Jubus, companyia fundada el 1924 per Joan Busquets Crusat (1902-1997). Jubus va implantar la seva filial a Bari, Itàlia, el 1961. Les peses grans com a xassís o estructures destinades al mercat italià es feien en aquesta localitat, mentre que les peces especials com els trencadors o elements petits es produïen a Reus i es muntaven a Itàlia.
La creació de multinacionals al nostre país és un fenomen relativament recent. No serà una incipient realitat fins a finals de la dècada dels noranta del segle passat. A Reus, la gran tradició exportadora impulsarà alguns exemples locals amb filials a l’exterior.
Un cas singular va ser el de José Julio Moya i la seva empresa de robòtica ASM SA ( Automatización Schumacher Moya), amb planta a la carretera de Castellvell. Amb filials a Alamània, Suïssa, Gran Bretanya, França, Xina i el Brasil, es va especialitzar en robòtica per la indústria de l’automòbil. Tots aquests centres productius van ser implantats als anys 90 del passat segle. El dinamisme d’aquesta empresa va portar al fet que, a la seva planta de Reus, realitzar les màquines per fer el timó de cua dels avions Airbus 380.
Encara que durant uns anys l’empresa va tindre un gran prestigi, a causa d’una sèrie de dificultats, seria venuda a un grup d’accionistes estrangers que es van portar l’empresa a Polònia.
Ja al segle XXI, hem de parlar de Fermator. La multinacional de portes d’ascensor va iniciar la seva projecció internacional amb una primera planta a Grècia, en 2001. I després van vindre les d’Itàlia, Polònia, França, Brasil, Índia (2) i la Xina (2)
El Grup Pintaluba, nascut a Reus el 1978 de la mà d’Andreu Pintaluba Esporrín, una de les grans companyies catalanes de nutrició i salut animal, en té dos: una a Argentina (2001), i una segona a Eslovènia, des de l’any passat.
Maser Grup, l’última a sumar-se al llistat de multinacionals locals, compta amb dues filials productives a través d’una de les seves empreses: Fruselva, amb plantes a Xile (2021) i Colòmbia (2023).
Les tres multinacionals reusenques actives avui en dia: Fermator, Pintaluba i Maser Grup són de capital familiar local. I, naturalment, hem de parlar de Borges. Borges International Group situa la seva seu mundial en Reus, més enllà de la capçalera denominada Pont Family Holding, radicada a Tàrrega, que és on s’agrupa l’accionariat de les quatre branques familiars dels Pont, únics accionistes de Borges.
