Joan Antoni Domènech
16/03/2023
És ben difícil que tres generacions de la mateixa família sostinguin durant un segle una activitat industrial creixent i diversificada al mateix temps. La saga dels Vilella, que s’inicia amb Joan Vilella Llauradó (1842-1894) és, en aquest aspecte, única: per l’envergadura i qualitat dels seus projectes i empreses, visió de futur i aportació també a la societat civil. En un decàleg de sagues familiars empresarials catalanes, els Vilella haurien d’ocupar un destacat lloc. I, a manera de reivindicació, mereixerien també una monografia extensa.
Aquí únicament podem mostrar un esbós, molt centrat en un dels seus projectes, emblemàtic i definitori del potencial creatiu d’aquesta família reusenca. Joan Vilella Llauradó crea el 1866 la societat Vilella Hermanos, amb diverses activitats, però centrant el gruix del negoci en fruita seca i farines. El 1879, Joan Vilella posa en marxa la societat Juan Vilella y Compañia, la nova denominació del grup d’empreses, que donarà origen a un banc i a una refineria d’olis minerals batejada amb el nom de La Pensilvània, en honor al lloc en el qual va néixer la febre de l’or negre. Aixeca la refineria en el Camí de Valls, on posteriorment s’instal·laria la fàbrica Crolls i més tard els cinemes Lauren i el primer complex de Redessa.
La refineria destil·lava el cru de petroli per a produir bàsicament querosè, com a combustible per a la il·luminació. La resta del material derivat de la destil·lació del petroli s’aprofitava ben poc: greix per a màquines i eixos dels carros, algunes aplicacions mèdiques i farmacèutiques, i petites quantitats com a inflamable. Faltava encara algun temps per a l’arribada dels motors d’explosió, i l’aparició de la indústria de l’automòbil. El cru s’importava dels Estats Units, a través del port de Tarragona, i la refineria era considerada en el seu temps com una de les més importants del seu sector en Espanya. Tot el material restant del refinatge, que era molt, s’abocava en la riera de l’Abeurada, confrontant a la fàbrica, i que popularment va arribar a dir-se la riera del Petroli.
A Joan Vilella Llauradó, que mor el 1894, li succeeix el seu fill Joan Vilella I Estivill (1878-1925), que decideix crear una societat independent per l’explotació de la refineria. Neix així la Refineria Catalana de Petroli, amb l’ambició de crear una nova gran planta que «tindrà la seva seu a Tarragona en la qual s’establirà la fàbrica», segons resa l’escriptura de constitució. La societat es constitueix al 22 de novembre de 1894 amb un capital social de 750.000 pessetes. En ella figuren com a accionistes, entre altres, Josep Boule, Josep Iglesias, Salvador Güell, Domingo Batet, Emili Gaya, Raimundo Sanromà, Ricard Mata, Lluís Suer, i així fins a completar una nòmina de 22 accionistes.
Sigui per la limitada capacitat de la refineria de Reus, pels problemes creats en la societat local, que no veia amb bons ulls aquest negoci, i els seus perills…, la veritat és que, finalment, a partir de la creació de la Refineria Catalana de Petroli s’aixeca la nova planta a Tarragona, en el marge dret del riu Francolí, entre la línia del Ferrocarril del Nord i la carretera de Castelló.
La saga dels Vilella és única: tres generacions de la mateixa família van sustentar durant un segle una activitat industrial creixent i diversificada al mateix temps.
Joan Vilella i Estivill va continuar paral·lelament amb altres negocis. Va fundar la Banca Vilella S. en C., que en 1920 els seus fills Gaietà i Joan transformarien en Banca Vilella de Reus, absorbida al 1969 pel Banco de Vizcaya. Al 1892, dos anys abans de morir el seu pare, ambdós construïxen al Poblenou (Sant Martí de Provençals) la que va ser la primera fàbrica de l’Estat de vidre buit.
El disseny de la fàbrica, que tenia una extensió de 10 hectàrees, va ser obra de l’arquitecte reusenc Felip Font i Rubinat. La planta afegirà un nou producte: la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies. D’aquesta fàbrica es va derivar la constitució el 1900 de La Vidriera Barcelonesa, que ocupava a 500 treballadors. En 1904 crea la Botonería Barcelonina, companyia que va arribar a tenir 200 treballadors a la fi dels anys vint. També va fundar Gijón Fabril SA, que va començar com a fàbrica de farines i va acabar sent una de les més grans fàbriques d’ampolles de vidre de l’Estat. El 1909 fundaria la Companyia Reusense d’Automòbils La Hispània, que fins a la dècada dels vuitanta continuaria en mans de capital reusenc. La Hispània centrada en el transport de viatgers, tenia també una flota de camions cisterna per a distribuir els productes de La Pensilvània.
La tercera generació dels Vilella, conformada per Gaiteà (1898-1966) i Joan Vilella Puig (1893-1960), prosseguiria amb les activitats industrials i bancàries, i desenvoluparia paral·lelament una important activitat en el mecenatge cultural, tant a Barcelona com específicament a Reus. Joan Vilella Puig ostentava el guardó de Cavaller de la Legió d’Honor francesa. Curiosament, no ha estat l’únic reusenc en la nòmina d’aquest prestigiós reconeixement.
