Reus Empresa

Josep Rovellat, financer d’Evarist Fàbregas

Joan Antoni Domènech
27/02/2024
Josep Rovellat Torrell i Josep Rovellat Fàbregas.

 

Encara que el títol d’aquest article pugui portar una certa dosi d’exageració, s’entendrà perfectament- aquesta és la intenció- que es tracta d’aportar una major comprensió als llibres i capítols biogràfics que fan menció de la figura tan emblemàtica i de gran activitat durant les dues primeres dècades del segle passat com va ser Evarist Fàbregas i Pàmies (1868-1938). I, específicament, en el relat dels inicis de la creixent fortuna d’aquest destacat empresari i financer.

Per justificar aquesta aportació teòrica, hem de centrar-nos en la figura de Josep Rovellat Fàbregas (1871- 1918), fill de Josep Rovellat Torrell (1831-1888). Sabem de Rovellat Torrell que es va establir a Tarragona amb despatx d’agent de duanes, almenys des del 1869, segons el seu llibre d’operacions duaneres. Rovellat Torrell introduiria al seu nebot Evarist Fàbregas – que fins aleshores treballava a ca l’Abelló de la fusta- en el món del tràfic portuari, que va ser el primer sector d’activitat de l’Evarist, i pràcticament l’únic que mantindria, ja a través d’una altra societat (Trasportes SA), fins a la seva mort, després de la fallida del Banc de Catalunya el 1931.

Evarist Fàbregas no hereva directament el negoci del seu oncle, però aprofitarà l’àmplia cartera de clients, i amb aquesta base s’establirà el 1891 amb despatx propi al carrer d’Apodaca número 27 de Tarragona, obrin també una representació a Barcelona.

A la mort de Josep Rovellat Torrell, el seu únic fill, Josep Rovellat Fàbregas, heretarà amb setze anys una gran fortuna, un patrimoni generat durant anys per al seu pare i deslligat del negoci duaner, que li permetrà viure de rendes fins al final dels seus dies. Tenim algunes dades. Accionista de La Sedera Reusense (Antonio Pascual SA), Gas Reusense, Banc de Reus, entre d’altres. Propietari de diverses cases i solars a Reus, i també d’una molt substanciosa participació com accionista al Banc de Barcelona, heretada també del seu pare, xifrada en 150.000 pessetes; entitat financera que comptava entre els seus accionistes principals la ‘flor y nata’ de la burgesia industrial barcelonesa. Rovellat Fàbregas va tenir a més un increment substancial de la seva gran fortuna: el 1904 serà també l’únic hereu de la seva tia, Sebastiana Rovellat Torrell, amb un valor testamentari de 120.000 pessetes. Rovellat Fàbregas viurà com un autèntic rendista, ocupat exclusivament en administrar el seu patrimoni, però amb dosis de prodigalitat…

La figura de Josep Rovellat Fàbregas, hereu d’una gran fortuna, serà clau per entendre una certa velocitat de creuer en el creixement inicial de les empreses del seu cosí Evarist Fàbregas. A més, ajudarà a finançar també projectes socials del gran empresari i financer reusenc.

Precisament, aquest ‘despreniment’ i la bona relació amb el seu cosí Evarist Fàbregas, farà que bona part de les activitats inicials de l’empresari i financer puguin tenir una ajuda del seu cosí Rovellat Fàbregas. Aquestes ajudes familiars són en certa manera també un argument de pes per poder argumentar la velocitat de creuer en el creixement inicial de les empreses d’en Fàbregas. Així, per exemple, Evarist Fàbregas comprà un vaixell l’any 1908, el Colón, satisfent-lo per una part a crèdit i per altra amb aportacions econòmiques familiars, singularment del seu germà Pere, petit propietari, i de manera graciosa del seu cosí, Josep Rovellat. El Colón, com ja hem explicat en un altre lloc, serà origen de la naviliera Fàbregas y Garcias, que faria créixer exponencialment la fortuna d’Evarist.

El recurs del seu cosí, sembla que seria per a Evarist una font d’ajut per a tota mena d’iniciatives, fins i tot de caràcter social. Davant de les dificultats del dispensari Institut de Puericultura (La Gota de la Llet), Evarist recorrerà al seu cosí, per exemple. Igualment, Evarist li demanarà fons per finançar el Centre de Lectura, entre altres. A diferència d’altres patricis de l’època, Josep Rovellat passarà totalment desapercebut, segurament víctima també d’aquesta prodigalitat no comptabilitzada, que era ben coneguda a la ciutat, i de la qual, com veiem, l’Evarist va fer bon ús.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa