Joan Antoni Domènech
6/12/2024
Potser podem enquadrar a Josep Maria Jofré Duch (1932-2011) entre els empresaris reusencs que menys van fer pel seu lluïment personal, i més per l’entorn i per una aposta decidida per la seva empresa, en un temps en què la societat reusenca benestant pugnava per donar-se llustre en els diversos escenaris que oferia la ciutat; aparadors socials amb certa repercussió ciutadana. De fet, les referències publicades que tenim de Jofré Duch són ben escasses. Ha estat, en canvi, més fàcil tenir notícia del seu pare: Josep Jofré Savé (1906-1994).
Jofré Savé va ser un destacat músic, i encara que quan tenia 14 anys el seu pare s’oposà que continués la carrera musical i el posà a treballar en un despatx d’adobs, els anys 1928-30 cursà piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, i obtingué el primer lloc en cada curs. Després, i fins i tot jubilat, continuà amb la seva vocació pianística. En l’ambient musical va ser molt conegut per la seva sardana La plaça de les Garrofes (1932). Una altra coneguda composició seva és El pi del Burgà. Josep Jofré Savé es guanyava la vida en un petit negoci de sacs i borrasses que tenia al carrer de Sant Joan. El seu fill, el nostre protagonista, s’acabaria especialitzant en la compravenda de cereals, complementant les tasques del seu pare.
Amb estudis de peritatge mercantil, i una excepcional facilitat amb els números, Jofré Duch va anar obrint-se camí en aquest sector, en el qual Reus també era una referència. De fet, el seu coneixement i experiència el van portar a ser proposat com a gerent de la companyia TAISA (Tarragona Agrícola Industrial, SA), fabricant de pinsos amb planta de producció a Reus.
En 1972 li arriba a Jofré Duch la gran oportunitat, junt amb altres familiars, d’adquirir Antonio Serra Pàmies, una empresa d’enorme èxit a les dècades dels 10 i 20 del segle xx, però que després de morir el seu fundador Antoni Serra Pàmies en 1929, i especialment a partir de la postguerra, llanguia amb molt poca activitat productiva, especialment després de deixar de produir, acabada la guerra, la mitja dotzena de medicaments de Bayer en exclusiva, i singularment l’aspirina.
En 1968, l’empresari Francisco Alabart (1932-1991) adquireix tots els actius de la companyia, el laboratori, una gran pastilla de terreny i el famós Xalet Serra, a la carretera de Castellvell. Algunes de les antigues marques de Serra Pàmies, que ja es produïen abans de la Guerra Civil, es continuaven fabricant: entre altres, les Litines Serra i les anomenades pastilles de llet de burra, uns dolços molt populars de principis del segle vint, que es venien a les farmàcies, per a després fer-ho en llocs de carrer com una llamineria més. Alabart aprofitarà part de les antigues instal·lacions com a magatzems i construirà un edifici d’habitatges en el solar adjunt al Xalet Serra.
Per portar a terme l’operació de compra dels actius en mans de Francisco Alabart, Jofré Duch comptarà amb el capital de Paulino Solanellas, el seu sogre, important empresari que tenia una gran companyia trencadora d’atmelles, avui amb àmplia diversificació en el sector de la fruita seca (Solanellas Nuts). L’operació es concretarà amb la participació de l’empresari local Pere Martorell. Es constitueix una nova societat, Laboratorios Serra Pàmies, SA, amb un capital d’un milió de pessetes. Els nous accionistes seran Josep Maria Jofré Duch, que aportarà 350.000 pessetes, la seva dona Marta Solanellas Ciurana, que ho farà amb 300.000 pessetes i Pere Martorell Aguiló que sumarà altres 350.000 pessetes. La societat tindrà com a objecte la «fabricació i venda de productes químics i farmacèutics i drogues». Mantindrà el seu domicili social i fàbrica a la carretera de Castellvell, en el mateix lloc on construís Antonio Serra Pàmies el seu laboratori industrial en 1911.
En la primera línia de la nova empresa, com a únic responsable i gerent, estarà sempre Jofré Duch, ja que Martorell atenia les seves múltiples empreses, entre elles, granges avícoles, que, amb aquesta operació, li permetrien comptar amb un proveïdor propi de components per a pinsos, que és la nova activitat que tindrà la recentment creada societat anònima. En 1978 Jofré és nomenat administrador i gerent de Laboratorios Serra Pàmies. La companyia buscarà especialitzar-se en additius per a incorporar als pinsos de consum animal -vitamines, minerals, productes pel creixement-, imitant el que feien altres multinacionals com Rochex o BASF, encara que no deixarà de fabricar algunes especialitats heretades, com les famoses Litines Serra, que anaven produint-se de manera contínua des del 1913. En 1973 construeix un primer edifici de producció al costat de les antigues instal·lacions.
Més enllà de les seves activitats esportives i socials, a través del Reus Deportiu, no és gaire coneguda l’activitat de Josep Maria Jofré Duch al capdavant d’una empresa singular: Laboratorios Serra Pàmies.
Serra Pàmies escomet en els 80 i 90 del passat segle una política d’inversions i de compres d’altres laboratoris especialitzats, com per exemple Cenavisa, Reveexbex, Calipe i ITEVE, Korhispana. Així, el Grup Serra Pàmies (SP) anirà ramificant les seves denominacions: SP Veterinària, SP Química, entre altres. La producció de les especialitats enfocades al consum animal, que suposava el 90% de l’activitat de Serra Pàmies, es veurà fortament sacsejada pels canvis en el sector. Llavors, Jofré Duch decideix entrar en un nou camp d’activitat: en 1994 adquireix a la suïssa Golaz la llicència per a Espanya del producte Pilfood -dels que eren distribuïdors des de 1982-, un conegut regenerador capil·lar. A partir d’aquest acord, Serra Pàmies anirà encaminant-se cap als productes farmacèutics, ampliant instal·lacions amb una nova planta.
En 2006, quan l’empresa ja havia abandonat els complements per a l’alimentació animal, Serra Pàmies aconsegueix de Galenica Holding els drets de la marca Pilfood per a tot el món, i inicia una migració de la producció cap a complements alimentaris per al consum humà i productes de cura personal. La competència és enorme en un sector nou per a Serra Pàmies, la qual cosa els obligarà a una major especialització. El fill de Jofré Duch, Josep Jofré Solanellas, que havia entrat a treballar a Serra Pàmies en 1980, serà el nou conseller delegat a partir de 2001. En 2024 la multinacional guatemalenca Luminova Pharma Group adquireix una part majoritària de Serra Pàmies i el seu grup d’empreses associades dedicades a la salut humana. Encara que aquesta és ja una altra història.
Hem deixat per al final la gran passió de Jofré Duch, la natació, esport en el qual va destacar de forma especial, amb dues medalles d’or en campionats d’Espanya individuals. Al Reus Deportiu presidirà la secció de natació i crearà unes escoles per la canalla, que van ser molt populars.
