Joan Antoni Domènech
9/03/2023
Molt poca gent sap que Joaquim Oliva Valls, el més important empresari que el sector de l’automòbil ha tingut a la província de Tarragona, va ser propietari, en els inicis de la seva carrera empresarial, d’una productora cinematogràfica a Madrid. Una aventura, perquè així ha de qualificar-se, en la qual li va embarcar en 1957 el seu soci en la productora, l’advocat reusenc Antonio Pedrol Rius, ja en aquells dies un molt conegut lletrat en la capital de l’Estat. El projecte no degué durar molt, en efecte, perquè no hi va haver temps a produir cap cinta…
Aquesta és una anècdota que subratlla la personalitat d’aquest home d’empresa reusenc, que obrirà camins empresarials en diversos àmbits, però que acabarà centrant-se en l’automoció, un sector que començava a agafar força al nostre país amb l’impuls del desarrollisme. Això del cinema, diem, va durar gairebé res. Va ser la seva primera ocupació un pic acabada la carrera de Dret a Deusto. Després del seu breu pas per Madrid, que duraria escassament un any, torna en 1958 a Reus, casant-se en any després amb Rosa María Vivar. Oliva va embarcar-se en un projecte lúdic a Salou: la sala de festes Alhambra, al costat del Club Nàutic, i que molts consideren l’antecedent del boom local de discoteques que vindria després.
El pare del nostre protagonista, Joaquín Oliva Mestre, nascut a Mont-roig en 1905, va ser un comerciant i empresari que primer va crear una línia d’autobusos i en acabat va ser gerent, entre els anys 40 i 60, de diverses sales de cinema a Benissanet, Cambrils, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Reus i Riudoms. Les màquines que s’utilitzaven per a la projecció de les pel·lícules eren les robustes Ossa, marca que fabricava també les populars motos. Oliva es fa amb la representació de les motocicletes Ossa i, més tard, de les marques de cotxes Barreiros i Dodge Dart, entrant així de ple en el negoci de l’automoció. Paral·lelament, va continuar amb una part del negoci de les sales de cinema del seu pare; en concret, alguns cinemes de Reus i un de nou que el mateix Oliva va obrir a Salou als anys seixanta, el Cine Avenida.
Aquest home d’empresa reusenc obrirà camins empresarials en diversos àmbits, però acabarà centrant-se en l’automoció, un sector que començava a agafar força al nostre país amb l’impuls del desarrollisme
Joaquín Oliva Valls aconsegueix en 1965 la representació dels camions Barreiros i de les marques de cotxe Simca i Chrysler. I van arribar els automòbils Peugeot-Talbot, les motocicletes Peugeot, Renault Vehicles Industrials, les camionetes Avia, els camions Scania, les motos Suzuki, els cotxes Land Rover… I, malgrat l’enorme volum, i els diversos centres de distribució a la província, tot això era regit amb gran sentit pràctic i eficiència.
No va tenir suficient Oliva amb les seves empreses. Va presidir la Jove Cambra de Reus i va arribar a ser també el vicepresident nacional. Va jugar un paper rellevant a la Cambra de Comerç de Reus, impulsant Fira de Reus. Cofundaria el Club Nàutic de Salou, que presidiria durant molts anys. Va presidir també la Confederació d’Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA), que aixecaria d’una greu crisi. Creador dels Premis Cepta, portant una vegada al llavors Príncep Felip en l’ocasió d’una entrega de premis. Es va implicar en iniciatives territorials com el Consorci del Camp de Tarragona, i va advocar per les relacions amb altres organismes que considerava necessaris per a la millora econòmica del territori, com la URV o el Port de Tarragona. També va ser Oliva un dels promotors de l’Escola Internacional del Camp.
Gran aficionat a la pràctica esportiva, tenia traça per a moltes disciplines que practicava de forma totalment autodidacta: tenis, natació, patinatge, equitació, ciclisme… Encara que la seva gran afició era estar amb la família, el que més li agradava. Per a aquells que no el coneixien, la impressió que donava Oliva era d’una persona osca i difícil, potser perquè el seu port i la seva afició a parlar i a lluir-se en els temes que coneixia, produïen aquest efecte. A més, solia defensar els seus arguments amb vehemència i no es arredraba quan havia de transmetre una proposta o reivindicar una idea davant d’algun representant polític. La veritat és que era molt afable i tranquil. En el treball donava autonomia d’acció i molts dels seus col·laboradors deien que era el millor patró que es podia tenir. Va saber també Oliva fer una cosa ben difícil en una empresa familiar: realitzar una adequada transmissió als seus fills de la gestió de les seves empreses. Joaquim Oliva, que de mans del president Pujol va rebre la Medalla al Treball President Macià, ens va deixar en 2015 als 81 anys.
