Joan Antoni Domènech
17/03/2025
Joaquim Navàs Padró (1851-1915) venia de família de comerciants modestos. El seu avi, Josep Navàs Margarit, originari de Cabacés, tenia una petita botiga en aquesta localitat del Priorat, que heretaria el seu fill Joaquim Navàs Domingo (1822-1880), pare del nostre protagonista. Navàs Domingo es traslladaria a Reus amb la seva família per a treballar en el seu propi negoci de mercader, venent barretines, faixes i altres peces tèxtils pels pobles dels voltants. Navàs Domingo es casa el 1846 amb Anna Padró Ferrer, els pares de la qual tenien una botiga de roba el carrer de Monterols. El matrimoni Navàs Padró obrirà una botiga al carrer de Monterols número 8. Negoci que aniria prosperant i que els obligaria a buscar un local més espaiós, primer en el mateix carrer de Monterols, al n. 6, i posteriorment en el n. 3 del carrer de la Galera. I finalment, a la plaça del Mercadal, 5. Els Navàs Padró tindran dos fills: Elvira (1848-1914) i Joaquim, que des de petit ajudarà al seu pare en el negoci.
En 1876 Joaquim Navàs Padró és casa amb Josepa Blasco Roura, filla d’un important comerciant de teixits que tenia establiment a la plaça del Mercadal. En aquest punt, Joaquim Navàs Domingo integra en el seu negoci al seu fill Joaquim, creant la societat Joaquín Navás e Hijo. Però el matrimoni Navàs Padró conjuminaria forces pel seu compte obrint botiga en el número 4 del carrer de Jesús, convertint-se així en competència de les seves famílies. Joaquim Navas i Josepa Blasco crearan un model de negoci d’èxit, molt allunyat de la filosofia conservadora del clàssic botiguer, excessivament prudent i mancat d’ambició. Joaquim i Josepa es convertiran en uns referents del comerç tèxtil a Espanya. El matrimoni buscarà fer créixer el negoci de manera exponencial. Un pas important va ser l’adquisició, el 1898, per 45.000 pessetes, d’un casalot (Casa Simó-Cardenyes) del segle XVII a la cantonada de la plaça del Mercadal amb el carrer de Jesús.
El senyor Quimet, com popularment era conegut Joaquim Navàs, tenia una visió clarament empresarial del negoci: va apostar per la venda a l’engròs, amb una xarxa comercial estesa, amb presència a 16 províncies, i la importació de teixits. Aquesta presència comercial fora del seu àmbit d’influència més proper, el va convertir en un gran majorista conegut a l’Estat. Ja veiem que, no sent un industrial, la seva mentalitat, en canvi, era totalment empresarial, amb una idea expansiva que projectaria en altres interessos, com la participació com a accionista en l’Institut Pere Mata. Precisament, en la posada en marxa d’aquest projecte, Navàs contacta amb l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, al qual li encarrega la construcció de la seva nova casa i botiga en el solar que ocupava la Casa Simó-Cardenyes. La Casa Navàs s’aixecarà sense limitació de pressupost -una benedicció per a un arquitecte-, sent avui un dels referents del modernisme europeu, que manté, de manera excepcional en aquesta mena de cases, el seu mobiliari original.
Joaquim Navàs Padró va ser, al costat de la seva dona Josepa Blasco, un dels referents comercials a Reus a la seva època. Navàs s’obrirà al comerç del tèxtil amb mentalitat d’empresari, eixamplant el seu horitzó comercial.
Arran de l’explosió el juny de 1907 d’una bomba al seu xalet al passeig de la Boca de la Mina, Navàs decideix traslladar-se a viure a Barcelona. Encara que l’artefacte explosiu causa mínims danys materials, Joaquim Navàs, sensibilitzat per l’ona d’atemptats anarquistes de l’època, i un ambient polític local que li desagradava, decideix marxar de la ciutat. Retornarà per a presentar-se a les eleccions municipals de maig del 1909, encara que la seva etapa com a regidor finalitzarà el novembre de 1911. Navàs va morir a la seva casa de Barcelona el 6 de gener de 1915.
El matrimoni Navàs Blasco no va tenir descendència, per la qual cosa en vida acordaren fer-ne socis als quatre dependents més antics. Per aquest motiu es crearà la societat en comandita Successors de Joaquim Navàs, Capdevila, Cubells, Caixal i Oriol, S. en C. La nova empresa tindrà un capital de 500.000 pessetes, de les quals Navàs n’aportava 454.000.
Després de la mort de Navàs el 1915, la seva vídua Josepa Blasco actuaria com a comanditària del negoci, que coneixia bé i que havia ajudat a dimensionar amb els seus dots comercials. La societat experimentarà successius canvis en els decennis següents, i finalment tancarà portes en 2018. A més del magnífic edifici, ens queda avui la decoració pràcticament d’origen de la botiga, un dels pocs exemples de comerç de més d’un segle que conserva la seva prestància original.
