Joan Antoni Domènech
31/01/2024
Joan Abelló Pascual (1895-1983) és sens dubte un dels empresaris reusencs amb una carrera més reeixida fora de la ciutat que el va veure néixer. I perfectament enquadrable en la divisió a la qual pertanyen Eduard i Francesc Recasens, o les sagues empresarials dels Vilella o els Miarnau, per exemple, amb molt àmplia i potent activitat lluny de Reus. La d’Abelló és també una biografia en un altre temps i circumstàncies, beneficiada d’una major exposició pública i d’un coneixement excepcional dels inextricables camins de l’arbitrària burocràcia de l’època. Abelló va tenir un ampli reconeixement social entre les elits de l’època, que li va permetre fins i tot mantenir una relació directa amb el dictador Franco. La seva trajectòria, focalitzada en el sector farmacèutic, va ser de gran rellevància i, de fet, ocupa un lloc preeminent en la història del sector a Espanya.
La mort prematura del seu pare, l’enginyer industrial Joan Abelló Boada, el va obligar a assumir responsabilitats familiars quan encara era molt jove. Ja instal·lat professionalment a Madrid, finançaria els estudis de Medicina de dos dels seus germans, Josep i Ferran. Aquest últim acabaria dirigint la futura empresa del seu germà gran.
Com ja sabem, l’esperit empresarial no s’hereta, però Joan Abelló Pascual venia d’una gran tradició familiar empresarial: el seu avi matern, Antoni Pascual Vallverdú, va ser el fundador i director de La Sedera Reusense. Tomàs Abelló Llopart, el seu avi patern, va ser un gran comerciant de vins, primer president de la Cambra de Reus, a més de regidora l’Ajuntament. I també recorria la història de la família Abelló una certa tradició de formació universitària. Dues ‘herències’, doncs, que podien arribar a imposar.
D’una molt sòlida formació científica, Abelló Pascual marxa a Madrid als 14 anys, una vegada finalitzat el batxillerat a Reus. Obté els doctorats en Farmàcia I Ciències Químiques, després d’haver-se llicenciat en les dues disciplines en 1918. Mentre concloïa els seus estudis universitaris es va presentar a més a l’oposició del Servicio de Telégrafos, que va assolir en 1919. Amb els tres títols en el seu haver, decideix comprar una farmàcia a Madrid i cinc anys més tard, en 1925, munta un laboratori annex, Fàbrica de Productes Químics i Farmacèutics Abelló. A la fàbrica treballaven uns 30 tècnics entre químics, farmacèutics, metges i enginyers, abrigallats per més de 600 operaris. En 1940, mitjançant subhasta, adquireix les instal·lacions d’Unió Química Espanyola SA., a Lleó, que produiria la base per a elaborar productes farmacèutics i altres compostos. Per no allargar la nòmina de referències i fàrmacs sortits de les empreses d’Abelló, i a tall d’exemple, en els anys setanta va llançar al mercat el que és avui l’antigripal més consumit: Frenadol.
Home de gran formació i capacitat, Joan Abello Pascual va ser un dels empresaris referents del sector farmacèutic en l’Estat. Mantindria sempre una relació estreta amb Reus, amb diversos vincles, també empresarials.
Abelló va conjugar a més la seva activitat industrial amb una molt notable nòmina de càrrecs representatius, sent el més destacat la presidència de la Cámara de Comercio de Madrid, que va exercir de 1945 a 1968, a més d’altres responsabilitats en organismes administratius i científics. Va presidir el Consejo Nacional de Cámaras de Comercio, va ser procurador en Cortes, president del Comité Internacional del Cambio i del Consejo Superior de Colegios Químicos, de l’Instituto Alonso Barba del CSIC i de l’Instituto de Farmacología. Pel que sembla va arribar a estar en la terna de ministrables per a ocupar la cartera d’Indústria i Comerç, però el fet d’haver sofert un carcinoma de les cordes vocals li va apartar de tal possibilitat.
En 1949, i al costat d’altres laboratoris espanyols de primera línia, va fundar Antibióticos, S.A., una empresa destinada a la fabricació d’aquesta mena de productes en plena autarquia , i de la qual, una vegada mort Abelló Pascual, el seu fill Abelló Gallo, acabaria adquirint la majoria d’accions.
Laboratoris Abelló acapararia durant un temps la pràctica totalitat de la penicil·lina que es distribuïa a Espanya. Un dels seus medicaments, Orosanil, va adquirir carta de naturalesa entre els metges espanyols per al tractament de la tuberculosi pulmonar. A la fi dels cinquanta el nostre protagonista va fundar Abelló Internacional. Durant vint-i-cinc anys Abelló va portar l’empresa d’una forma molt personal i sense vincles amb la banca, autofinançant les seves necessitats.
Malgrat haver marxat molt jove de Reus, Abelló Pascual va mantenir sempre un lligam estret amb la ciutat, fins i tot amb participacions empresarials en empreses locals. Així, per exemple, va ser accionista de la companyia Proteinas y Grasas SA (Prograsa)), que va crear Josep Urgellès Morell. I sent president de la Cambra de Madrid, reforçarà el seu equip amb alguns reusencs. Així, va fitxar a Miquel Cachot Rocher, que seria tresorer i més endavant vicepresident de l’ens cameral madrileny. També treballaria amb ell Josep Maria Fontana Tharrats, que deixaria el seu Reus natal per a incorporar-se professionalment a Madrid. Després de fundar en 1925 la Fábrica de Productos Químicos i Farmacéuticos Abello, tindria com a encarregat de la secció de recerca i responsable de producte al reusenc Antoni Rius Miró. Rius Miró, doctor en Ciéncies Químiques, va ser catedràtic universitari, sent a més director de diversos instituts científics i vicepresident del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
En 1983, ja en mans l’empresa del seu fill Juan Abelló Gallo, es va vendre la divisió farmacèutica a la multinacional nord-americana Merck Sharp & Dohme. En 1987 Antibióticos SA passaria a les mans de la italiana Montedison/Farmitalia, per un muntant superior als 52.000 milions de pessetes, operació tancada amb el seu soci i amic Mario Conde. La història que va venir després, aliment per algun temps de la premsa couche i salmó, és àmpliament coneguda.
