Joan Antoni Domènech
10/01/2023
De com finalment la seu mundial del Consell Internacional de Fruits Secs (INC) -en anglès, Internacional Nut and Dried Fruit Council- va venir a parar a Reus, no pot entendre’s sense la intervenció de l’empresari Antonio Pont, llavors president executiu de Borges.
Més enllà de col·locar una bandera important en la capital del Baix Camp -per la qual pugnaven altres països, singularment els Estats Units, Turquia i Itàlia-, la idea de portar aquest organisme internacional a Reus obeïa a una raó pràctica. Calia aconseguir que la seu d’aquesta institució fundada a París el 1983, fos la que liderés un canvi en l’activitat i projecció de l’organisme, i que gestionés tots els recursos. El més important d’ells, llavors com ara, eren els ingressos que proporcionaven els congressos mundials de fruits secs, que tenen lloc anualment. Inicialment, quan una ciutat volia ser seu d’un congrés mundial, tots els ingressos anaven a parar al comitè local organitzador. De manera que l’INC es finançava únicament amb les quotes dels seus membres, i algunes aportacions extraordinàries, per a fer activitats. No era suficient.
Amb la seu a Reus, l’INC aprofitaria per a establir que l’organització dels congressos s’emportés des de la seu mundial, i per tant es vinculessin a ella els ingressos. De fet, l’INC no rep cap subvenció i tota la seva estructura se sufraga gràcies a l’aportació provinent de l’organització de congressos i les quotes de filiació. Des de l’INC, a més de donar servei als seus associats, es financen programes de recerca per a demostrar els efectes saludables del consum de fruita seca, entre altres programes científics i divulgatius, així com estadístiques i programes de sostenibilitat.
Des de fa més de quaranta anys Reus és la seu d’un organisme internacional: l’INC, la referència mundial del sector de la fruita seca i dessecada. En ell estan inscrits més de 900 associats pertanyents a 86 països.
Que la seu de l’INC estigués e Reus tenia, a més, una certa lògica històrica: la idea de creació d’aquesta institució havia nascut a Reus. Durant l’ExproReus de 1976, sent el seu director Antonio Pont, es va organitzar el primer Congrés Internacional d’Ametlles i Avellanes. Van acudir 100 professionals; després, el 1980, ja van ser 200. A partir de llavors, altres països van sol·licitar ser els organitzadors d’aquest congrés. L’èxit d’aquesta iniciativa va portar el sector a albirar la possibilitat de crear una gran plataforma de defensa i promoció dels seus interessos. Així, en 1983 set empresaris es reuneixen a París per a crear l’INC: Antonio Pont (primer president de la institució), Simon Kayat, Hubert Berrebi, Chris Hacking, Hans Ramsaier, Paul Graf i Pino Calcagni. La secretaria permanent de l’INC es va establir a Reus, en la seu de la Cambra de Comerç. En consolidar-se les funcions del secretariat, el següent pas era aconseguir una seu física pròpia, de suficient entitat.
Es va negociar amb l’Ajuntament de Reus perquè cedís en usdefruit per 50 anys ampliables el Mas Barrufet, un edifici del segle xix en l’àrea del Tecnoparc. Aquest mas, d’influències modernistes, va ser propietat del doctor Pere Barrufet Puig (1878-1976), home polifacètic amb activitat a la seva professió i com a polític i escriptor.
A l’edifici i el seu entorn es van invertir 1.300.000 euros en la seva rehabilitació, import finançat pels socis de l’INC i, en proporció inferior, per la Generalitat. L’edifici, de 4.500 metres quadrats, va ser restaurat en el termini d’un any i mig, inaugurant-se en 2013.
L’INC reuneix avui més de 900 associats pertanyents a 86 països: productors, compradors, venedors, proveïdors de maquinària i investigadors del sector. A més de l’organització del congrés mundial de fruita seca, l’INC és present en diverses fires mundials, i té obert un específic programa educacional i inverteix en recerca nutricional en la seva especialitat.
