Joan Antoni Domènech
8/06/2023
Com hem exemplificat al llarg d’aquest llibre, Reus ha donat un col·lectiu d’empresaris força impressionants. Les seves empreses han abastat múltiples sectors comercials i productius. L’enorme diversitat i volum ha portat algunes d’aquestes companyies a convertir-se pràcticament en multinacionals. Per exemple, encara que en una escala menor, va ser el cas en el seu moment de Llaza, que arribà a tenir filials a França i Xile, o de la desapareguda ASM, aquesta última amb una empresa participada a Alemanya en un sector tan competitiu com el de proveïdors de la indústria de l’automòbil. Els exemples paradigmàtics serien el Grup Pintaluba, amb filials en 6 països, i Borges, que, encara que nascuda i pertanyent a un grup familiar amb origen a Tàrrega, situa la seva seu mundial a Reus.
El cas de Fermator és singular, pel seu naixement a Reus, per la seva propietat familiar per conservar aquí la seu mundial i, sobretot, per la seva especialitat en un sector tecnològic que l’ha convertit en el segon fabricant mundial de portes automàtiques d’ascensor. A totes aquestes característiques, potser li’n podríem afegir una altra: es tracta, paradoxalment, d’una de les grans empreses de Reus menys coneguda, fet en el qual ha intervingut la voluntarietat dels seus accionistes.
El 1977, l’empresari Josep Maria Guilera, fundador de la societat Manusa Puertas Automáticas, crea amb Joan Ramon Gomis les societats Puertas Fermator i Tecnolama. Gomis, enginyer industrial, treballador a Manusa, liderarà les dues empreses. L’objectiu era posar en marxa una companyia especialitzada en portes d’ascensor, sector d’enorme demanda en aquells dies. Puertas Fermator adquireix les dependències de la Granja Roca-Soldevila, a la carretera de Constantí, per establir-hi inicialment l’activitat. Amb el temps, Fermator quedarà com a marca, mentre que Tecnolama serà pròpiament la planta de producció.
Aproximadament l’any 2000 la família Gomis queda com a accionista principal i l’empresa iniciarà llavors el camí d’un espectacular creixement. En la primera dècada d’aquest segle Espanya era el país del món en el qual més ascensors s’instal·laven. A això, s’hi va afegir la normativa que obligava a instal·lar als ascensors portes interiors automàtiques. El Grup Fermator aprofitaria l’oportunitat del seu creixement en el mercat local per iniciar una forta expansió internacional.
El cas d’aquesta companyia multinacional és singular: pel seu naixement a Reus, per la seva propietat familiar i, sobretot, per especialitzar-se en un sector tecnològic que l’ha convertit en el segon fabricant mundial de portes automàtiques d’ascensors.
Grècia serà el 2001 el primer país estranger en el qual instal·li una fàbrica Fermator. Li seguiran vuit plantes més per tot el món: Itàlia, Polònia, França, el Brasil, l’Índia (2) i la Xina (2), que s’uneixen a la central a Reus i a la fàbrica de Falset. La més important de totes elles continua sent la seu central a Reus, en la qual treballen més de 400 persones –1.600 en tot el món– i Fermator hi produeix 700 portes diàries. En total, la multinacional reusenca fabrica i distribueix avui 500.000 portes a l’any, amb presència en prop de 100 països.
Un punt d’inflexió important per a Fermator va ser la invenció el 1995 del que es va considerar llavors una autèntica revolució en el sector: el llançament del primer circuit electrònic amb tecnologia de variació de la velocitat basat en el canvi de la freqüència, aplicat a les portes d’ascensor. Això faria disparar les comandes. Fermator també va saber convertir en oportunitat un dèficit: la impossibilitat administrativa d’ampliar la seva planta a Reus, la qual cosa va suposar la creació el 2004 d’una fàbrica a Falset, que anys després posaria en joc la capacitat de reacció davant una greu crisi. En efecte, el gener del 2021 la tempesta Filomena destrueix la planta de Falset. Fermator triga únicament un mes a traslladar tota la maquinària a la seva central de Reus i a reiniciar la producció. Després d’aixecar una planta nova, el 2022 estrenaria les seves noves instal·lacions a la capital del Priorat.
En els últims anys, el sector ha vist com es tancaven fàbriques importants i les empreses històriques s’han anat dedicant únicament al servei de manteniment, la qual cosa evita tota la complexitat de la producció i distribució. Fermator ha pogut aprofitar la tessitura amb l’adquisició d’algunes plantes, com la de Shindler Group a França, i s’ha convertit en fabricant per a marques de renom.
I encara que la demanda s’ha desplaçat avui a països com la Xina i l’Índia, aquest últim país amb major vigor, Fermator manté el 25% de la quota de mercat mundial. És molt probable que cada vegada que pugem a un ascensor, les portes que s’obriran siguin produïdes per Fermator i pensem llavors en la gran empresa que van idear Guilera i Gomis.
