Evarist Fàbregas, navilier

Joan Antoni Domènech
30/03/2023
El vapor Teresa Fàbregas al port de Barcelona (Colección Juan Antonio Padrón Albornoz).

 

Durant tota la seva activitat com a empresari, de principi a fi, Evarist Fàbregas va mantenir sempre activitats relacionades amb el comerç marítim. De fet, a partir de l’ocupació que li va proporcionar el seu oncle Josep Rovellat, en el seu despatx d’agent de duanes a Tarragona, Fàbregas crearia la seva primera empresa, l’embrió que li portaria a acumular una gran fortuna.

De meritori en l’empresa del seu oncle, passa amb els anys a exercir labors de responsabilitat que li permetran, finalment, establir-se pel seu compte en 1891, quan comptava amb vint-i-tres anys. Es dona d’alta com a agent de duanes i consignatari de vaixells, amb despatx al carrer Apodaca, número 27, i obre també una representació a Barcelona. Neix així la primera empresa del conglomerat de companyies creades per Fàbregas.

No ho va tenir gens fàcil en els seus inicis Fàbregas malgrat el seu caràcter lluitador i sacrificat. Per a mantenir el negoci, anava diàriament a Reus des de Tarragona amb bicicleta on tenia el gruix dels seus principals clients: exportadors d’avellanes i ametlles. Al costat de la consignatària i l’agència de duanes, en 1904 Fàbregas crea a Reus la societat Folch i Fàbregas, que especialitzarà la seva activitat en el transport i les obres públiques. Amb el seu soci J. Folch adquireix tres cavalls i dos carros, segons figura en l’escriptura de constitució. La societat es dissoldria en 1918. Prosperaria Fàbregas en les seves empreses marítimes consolidant l’exportació de vins a França, amb un servei regular de Tarragona a Cette, i, amb la millora de la situació econòmica, traslladà la seu de l’empresa a la plaça dels Carros, número 11.

Amb una agència de transports en propietat i el seu posicionament com a agent de duanes i consignatari de vaixells, Fàbregas decideix fer el salt cap a una nova dimensió: convertir-se en navilier. Aquest serà l’origen de la seva gran fortuna.

Amb una agència de transports en propietat i el seu posicionament com a agent de duanes i consignatari de vaixells, Fàbregas decideix fer el salt cap a una nova dimensió: convertir-se en navilier. Gràcies al suport fonamental del seu germà Pere, petit propietari, en 1908 adquireix el vapor Colón.

Amb una agència de transports en propietat i el seu posicionament com a agent de duanes i consignatari de vaixells, Fàbregas decideix fer el salt cap a una nova dimensió: convertir-se en navilier. Aquest serà l’origen de la seva gran fortuna.

Amb el vaixell Colón i un capital de 50.000 pessetes, Fàbregas funda la naviliera Fàbregas i Garcias, domiciliada a Tarragona. El seu soci en la naviliera, Pere Garcias, era un capità de la marina mercant que va conèixer en adquirir el Colón, que en aquells dies comandava Garcia. En 1912 Fàgregas i Garcia compra un segon vaixell, que rebateja amb el nom de Teresa Pàmies (nom de la seva mare). El març de 1913 adquireixen el Llista, al qual canviaria el nom pel de la seva germana, Teresa Fàbregas. Esclata la Primera Guerra Mundial i el negoci de Fàbregas i Garcia multiplica exponencialment els seus ingressos. I prenen un risc que els proporcionaria encara un major marge: decideixen no assegurar la flota donat el molt alt cost que tenia davant l’amenaça bèl·lica. En plena guerra, en 1916, Fàbregas i Garcias adquireixen un nou vaixell. A l’època es deia, sense cap prova, que Fàbregas venia benzina als submarins alemanys, cobrant en marcs, i entrant d’aquesta manera en el molt especulatiu mercat de divises. Aquell mateix 2016 Fàbregas compra als marquesos de Tamarit el seu palauet a Reus per fer donació al Centre de Lectura.

Hi hauria una última adquisició de vaixells: en 1921 compren el vaixell Vírgen d’Àfrica. No obstant això, en 1924 la naviliera es dissol. El negoci, ja no tan pròsper com durant la guerra, empenyeria al cessament d’activitat de la societat.

No deixaria Fàbregas els negocis marítims, que havia arribat a multiplicar, en paral·lel, amb noves aliances, com la creació al costat del seu amic i soci tarragoní Macià Mallol, de la consignatària Mallol i Fàbregas, que arribaria a ser la més potent del sector en el port. Continuaria Fàbregas també pel seu costat amb l’agència de duanes i la consignació de vaixells, que decideix refundar en 1922 i donar-li continuïtat creant la companyia Transports SA, a la qual incorpora com a accionistes als seus empleats: August Roselló Cort, Josep Monné, Antoni Munté, Eusebi Roselló Cort, Jaume dell’Abat, Joan Montagut, Salvador Almuni, Mateu Rodríguez, Joan Alasà Ras i Lluís dell’Abat, conservant ell la majoria del capital. Tots ells de Tarragona, excepte Almuni, que era de Reus. Transports SA va tenir, entre altres activitats, la consignació dels vaixells que portaven el nitrat de Xile, producte de gran demanda. Per a emmagatzemar aquestes importacions, adquireix uns solars al carrer de Jaume I en els quals edifiquen uns grans magatzems, fins fa poc encara visibles. La companyia va obrir en 1951 una delegació a Bilbao, amb el nom de Comercial Fábregas, SA, amb el fill d’Evarist Fàbregas, Josep Fàbregas Musté, de director. Una altra activitat de Transporte,s SA va ser la consignació i descàrrega de vaixells que portaven fusta procedent de Suècia i Finlàndia, per als importadors de Lleida, Reus i Tarragona, i alguns de Barcelona.

L’any 1945, els accionistes de Transportes SA van constituir una societat paral·lela: Musté i Cia., SRC, coneguda com a Trànsits i Duanes, la qual va operar a Tarragona com a agent de duanes de Transportes, SA. El 1976 és fusionaren les empreses Transportes, SA, Víctor Merelo i Macià Mallol, per formar la nova societat Travima, encara activa.

Et podria interessar:

FB_IMG_1730970482166
firaReus acollirà el congrés de bonsai més important d'Europa
Trobada del programa Aquí hi ha feina-20241106114326
Mas Carandell organitza visites a empreses del territori que cerquen talent professional en el marc del cicle 'Aquí hi ha feina'
slider-historia-panta-01
Se celebren 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes