Espinós, més que focs d’artifici

Joan Antoni Domènech
16/09/2024
Un dels primers anuncis de Pirotècnia Espinós

 

Entre totes les pirotècnies que va tenir Reus, la que fundés Jaume Espinós Sangenís va ser la més coneguda i de major projecció a Espanya i a l’estranger. Al costat d’Espinós, en el panorama local del sector van destacar Josep i Tomàs Arbós (originaris de Falset), Josep Murgades Rodón i la Pirotècnia Gasull, de Miquel Gassull. Eren negocis de gran popularitat, alguns d’ells desafortunadament serien protagonistes de tràgics episodis. De fet, gairebé totes aquestes empreses van sofrir en el decurs de la seva activitat accidents importants, i en algun cas dramàtics. A la fàbrica d’Espinós es declararia en 1903 un incendi que va causar diversos morts i ferits. En el cas de Murgades, en l’incendi en el seu taller del número 28 del Camí de Riudoms el 22 de juny de 1909, van perir el propietari, la seva dona Teresa Llevat i la filla de tots dos, Felicíssima. En 1917 una explosió va arrasar també les instal·lacions de Pirotècnica Gassull, causant la mort a set persones; un episodi aquest de gran impacte mediàtic i social.

Sobre l’any de fundació de la pirotècnia d’Espinós es dona com el més repetit el de 1868, encara que ens apareix una segona data, 1860. Així almenys es dedueix d’un article publicat en l’anuari Vida Económica de la Provincia de Tarragona 1920-1921, article que degué ser corregit per la mateixa empresa, segons consta en un document de l’Arxiu Municipal de Reus, procedent d’un llegat documental dels hereus de la companyia al municipi. En aquest article es parla que en les dates de publicació de l’anuari, Espinós ocupava a entre 60 i 80 persones, segons la temporada, i que les seves vendes eren en aquest temps de 150.000 pessetes anuals. El seu mercat abastava la Península, el Marroc, Cuba, Mèxic, Veneçuela i altres repúbliques hispanoamericanes. Ja en 1910, Espinós s’anunciava com «los talleres más importantes y acreditados de España». La seva fama l’havia portat a realitzar destacats Castells de foc, com en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i en la coronació del rei Alfons XIII el 1902.

L’empresa que fundà Jaume Espinós a mitjan del segle XIX, va ser una de les més importants del sector a l’Estat. La seva activitat va anar més enllà de la producció de pirotècnia festiva, amb incursions als sectors militar i agrícola.

Malgrat els seus grans èxits comercials, d’Espinós tenim molt poca informació sobre l’esdevenir de l’empresa. Sabem que a Jaume Espinós li succeeix el seu fill Emili Espinós Huguet (assassinat a Reus durant la Guerra Civil), i que després serà la vídua d’aquest últim la que donarà nom a l’empresa. Finalment, accedeix la tercera generació, en 1920, amb la incorporació de Joan Espinós Sotorra, qui industrialitzarà la producció i portarà la companyia al seu millor moment. Espinós Sotorra patentarà en 1931 «un procediment per a la fabricació de pistons o discos fulminants per a pistoles, joguines i altres anàlegs», però no serà fins a 1934 quan registri el nom comercial Pirotecnia Espinós. Espinós va ser el primer fabricant de l’Estat a incorporar efectes musicals i elèctrics als coets. I també crearà un extens catàleg d’elements de paper de caràcter festiu, de gran acceptació en les revetlles i festes populars, aconseguint ser també proveïdor d’aquests gèneres per a molts municipis.

Joan Espinós Sotorra patentarà també en 1949 un cartutx per a senyals. Des dels anys vint la companyia ja tenia en el mercat productes per a senyals marítims i coets granífugs, que s’unien als de fums i gasos per a ús militar, entre altres. En aquesta època, Espinós serà proveïdor oficial del Ministeri de l’Exèrcit, així com de l’aviació militar. De fet, Espinós era l’única empresa a Catalunya que fabricava material militar abans de la Guerra Civil, en concret articles d’il·luminació i senyals d’aviació. Durant la contesa serà proveïdor de l’exèrcit republicà, i, entre altres objectius a reus, la fàbrica d’Espinós va ser un dels objectius prioritaris de l’aviació franquista.

En 1972 Espinós iniciarà les importacions del Japó i la Xina, en detriment de la fabricació pròpia, que desapareixerà en la dècada dels 80. I això provocarà també la disminució d’activitat en el Mas d’Espinós, l’antiga fàbrica-xalet que dissenyés l’arquitecte Pere Caselles. Curiosament, fins a 1985 no es constituiria oficialment la societat Pirotecnia Espinós SA, amb domicili a Barcelona, i ho farà amb un capital de 10 milions de pessetes, sent els seus accionistes Concepción Solís Pascual, i els seus fills Francisco, Juan, Jaime i Concepción Espinós Solís. En 1997 traslladarà el seu domicili social a Reus, tornant en 2019 a Barcelona, per a uns anys després fer-ho a Saragossa.

 

 

Et podria interessar:

impacte_firaReus_4
FiraReus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros al territori el 2024
caila
Tomàs Lleget i Cailà, metge i empresari
1737646389657
Unió Grup creix un 19,81% i tanca l’exercici amb 133 milions d’euros de facturació