Joel Medina
29/9/2022
Daniel Rubio és regidor de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus. L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus és una iniciativa que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per introduir 23 instal·lacions solars fotovoltaiques, cadascuna amb un nombre determinat de plaques, que podran subministrar energia a equipaments municipals i a les empreses situades al polígon que formin part de l’associació. Es rebran 1.994.445,70 euros de la segona convocatòria del «Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)» de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La inversió total és de 4.411.532,28 euros, i representa un dels projectes més ambiciosos dels 28 que han estat beneficiaris dels 30 milions de pressupost d’aquesta línia dels fons Next Generation.
Com sorgeix aquesta idea?
Comença a mastegar-se un any abans de constituir la comunitat energètica, que es va formar aquest passat mes de març per poder acollir-nos a la subvenció. Per tant, a principis del 2021.
En època Covid-19, llavors…
Sí, quan va haver-hi els primers anuncis relacionats amb l’hidrogen verd. Es va crear la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, on la Universitat Rovira i Virgili va tenir un paper molt destacat com a coordinadora.
És en aquell moment quan es veu un forat?
Vam començar a veure què necessitàvem per produir hidrogen: plaques solars fotovoltaiques. Amb la publicació de l’esborrany de les bases de les subvencions europees, que ja ha vingut aquest 2022, vam comprovar que la línia de l’hidrogen no sortia, però que sí que ho feia la de finançament de fins a un 60% per a comunitats energètiques.
En quin punt es troba ara tot plegat?
Estem acabant d’acotar el projecte executiu. Alguna empresa ja està instal·lant les seves plaques. La part privada fa més via. Pel que fa a la pública, abans que acabi l’any podríem tenir ja l’empresa adjudicatària. A partir del primer trimestre de 2023, totes les instal·lacions estaran finalitzades.
S’ha rebut una subvenció de gairebé 2 milions d’euros, la més gran d’aquest programa a escala catalana. Esperada o inesperada?
Nosaltres crèiem que no arribaríem a tenir una subvenció tan important, però en el moment que vam llegir les bases, vam decidir prioritzar el factor de la producció energètica.
Volem arribar a un punt on la factura de la llum que pagui l’Ajuntament de Reus en la totalitat dels seus equipaments sigui 100% produïda amb els nostres propis recursos
Dels 4,4 milions d’euros de pressupost total, 3,6 són subvencionables. Es planteja optar a alguna ajuda extra?
No tanquem cap porta, si hi ha una oportunitat de complementar el projecte, ens hi apuntarem. La comunitat creixerà. De fet, ja hi ha hagut algunes empreses que en un principi no s’hi van adherir, però que ara han vist que és una oportunitat, tant al polígon Agro-Reus com a altres zones de la ciutat. Sabem quin és el camí per assolir aquestes ajudes, això no significa que ens les concediran sempre que ens hi presentem. En aquest cas, feia molt de temps que ho preparàvem tot, però opino que, d’ara endavant, hi haurà una mica més de competència en aquest àmbit.
De moment, la comunitat està formada per tres empreses públiques (Reus Serveis Municipals, Redessa i Reus Transport) i tres privades (Ascensores Omega Tarraco, Serveis i Administracions Masergrup i Setier). Com es defineix la inversió de cada empresa?
Tenim un percentatge previst de kW instal·lats. Cada part, sigui pública o privada, sap quin és el seu percentatge i, per tant, quina és l’aportació corresponent que ha de fer.
Quin percentatge de consum cobriran les plaques?
Cada nau té el seu comportament. Pel que fa a les municipals, més d’un 80% seran excedents, ja que les de Reus Transport són unes cotxeres. Passa el mateix amb les pèrgoles del dipòsit municipal. On hi ha una mica més de consum és als espais de Redessa. A nosaltres com a Ajuntament, això ens va genial, pel fet que Reus Energia té en el seu pla de viabilitat la comercialització i venda d’energia produïda a la ciutat a l’Ajuntament de Reus. Com més capacitat tingui Reus Energia, més li podrà proporcionar al consistori i, també, a la ciutadania.
Es podran adherir més empreses a la comunitat energètica?
El projecte que està en marxa consta de les 23 instal·lacions anunciades i de les empreses públiques i privades que hi participen. La subvenció que hem aconseguit és per a això. Què és el que hem de fer ara? Si surt una altra línia de finançament per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques o qualsevol altra tecnologia que ajudi a l’eficiència energètica, podem fer créixer la comunitat. Si hi ha alguna empresa que s’hi vol sumar, ho podrà fer en següents convocatòries.
I, per tant, podrà adquirir energia.
Sí, es beneficiarà dels excedents. No tota l’energia produïda es podrà destinar a l’autoconsum. En conseqüència, tindrem una bossa que es comercialitzarà a través de Reus Energia. Una pota d’aquesta comercialització consistirà a vendre aquesta energia a empreses que formin part de la comunitat, però que no tinguin plaques. Tot plegat, amb un preu menor que el de mercat.
I les altres potes, quines seran?
Una altra part dels excedents es destinarà a consum municipal. Enllumenat públic, edificis… I també hi haurà una línia centrada en la vulnerabilitat. Hi estem treballant conjuntament amb Benestar Social, ja que ells tenen identificats quins són els usuaris del bo social. Hi ha una partida d’aproximadament 200.000 euros per finançar les factures d’aquestes famílies. Aquesta energia podrà ser proveïda a través dels excedents de la comunitat energètica. Hem de tenir en compte que això és un primer pas i un de molt important, però no podem creure que ens autoabastirem i donarem llum a tota la ciutat. Arribarem on puguem.
Reus Energia ja s’ha constituït com a comercialitzadora d’energia?
Camina bé… Hi haurà novetats pròximament.
En un principi, l’excedent energètic es volia fer servir per generar hidrogen verd, però és una opció que es va aparcar en aquest cas per les bases de la subvenció. Com s’està treballant en l’hidrogen verd?
Comptem amb una línia de transformació de dos vehicles de neteja perquè puguin ser d’hidrogen. No s’ha descartat aquesta via. El que és cert és que avui l’hidrogen apunta a esdevenir una substitució dels carburants derivats del petroli, però al municipi no hi ha vehicles d’hidrogen, de moment. Penso que seria precipitat apostar per una tecnologia i no poder distribuir-la.
En total, quants llocs de treball generarà la comunitat?
De manera directa, se’n crearan cinc per al manteniment i revisió de les instal·lacions i del funcionament de la mateixa comunitat. Això també reforçarà el creixement que està tenint aquest sector i permetrà que es generin llocs de treball de manera indirecta.
La iniciativa reduirà en més d’un 50% les emissions de CO₂ a l’Agro-Reus. Això s’ampliarà a altres polígons de la ciutat?
Ara mateix, al polígon omplirem el 10% de les cobertes, o sigui que existeix marge de creixement. Tenim el Mercat del Camp, on s’està treballant en alguna iniciativa. I també hi ha altres emplaçaments, que no han de ser necessàriament industrials. L’autoconsum compartit es pot enfocar en l’àmbit residencial. De fet, l’excedent de la instal·lació que ja està en marxa al Mas Carandell anirà dirigit a veïns i comerços situats a menys de 500 metres a la rodona.
Parlant d’aquest projecte del Mas Carandell, quan es preveu que es licitin les bases perquè veïns i establiments puguin adquirir aquesta energia?
Abans de final d’any. Encara no està clara amb quina forma jurídica es farà. De totes maneres, veïns i comerços seran copropietaris d’una instal·lació pública i tindran un comptador que marcarà a la seva comercialitzadora en quina quantitat els hi han de reduir la factura de la llum.
Totes aquestes iniciatives s’emmarquen en l’objectiu de ser més sostenibles, un concepte que s’ha erigit en una verdadera necessitat tenint en compte tots els problemes ambientals que es viuen en l’actualitat. De cara al futur, cap a on camina la ciutat de Reus?
Volem arribar a un punt on, d’aquí a cinc anys, la factura de la llum que pagui l’Ajuntament de Reus en la totalitat dels seus equipaments sigui 100% produïda amb els nostres propis recursos. També amb iniciatives on la part privada pugui tenir entrada, com és aquest cas.
